Acte Segon

La sala d’estar.

Es ben bé l’interior d’un pis de persones grans pel que fa a ornaments i disseny, tot i que té un toc de persones que han viatjat o han tingut una vida bohèmia.

Un cartell que penja del sostre diu: «benvinguda a casa carinyo».

Un arbre de Nadal amb regals embolicats al peu.

Baltasar ha fet seure Garson al sofà i li està fent beure whisky per mirar de calmar-la.

Blunt i Gobbel entren, incòmodes.

Garson Ja t’ho deia, oi que t’ho havia dit? T’havia dit que…

Baltasar Ssshhh!. Va, beu-te això…

Garson Ho vaig veure. Va ser terrible. T’ho vaig dir… i no em vas creure!

Baltasar Està be, carinyo, calma’t. Tot anirà be.

Ella es treu el whisky del davant.

Garson No és veritat!. Res no tornarà a anar bé mai més!

Baltasar Shhh. Va, dona… em tens aquí…

Garson No et vull a tu. De què em serveixes, tu? Vull la meva petita! Vull que em tornin la meva petita!

Mentre ella sanglota, Blunt i Gobble només poden mirar al terra. La dona comença a convulsionar-se.

Baltasar Tots ho volem, que torni, carinyo. Tots ho volem.

Garson No em diguis mentides! A tu mai no t’hem importat ni ella, ni jo ni ningú.

Es desfà del marit i s’aproxima a Blunt i Gobble.

Era tan bonica, tan… bonica!. Si l’haguessin vista, amb aquells ulls tan preciosos…

Els agafa les mans.

Jo vaig sentir com se’n anava… com deixava aquest món… va ser com quan et prenen un bebè dels braços… vaig sentir com es moria… ho vaig sentir aquí…

Es prem el ventre amb les mans.

Baltasar N’estic segur que ho entenen, carinyo. Au, vine…

L’agafa per les espatlles, suaument, però ella es resisteix.

Garson No se’l creguin. Ell no se la va estimar mai… ni a mi tampoc… es fa el simpàtic, però no se l’han de creure… és un mentider, és…

Es desmaia als braços de Baltasar. Blunt l’ajuda a subjectar-la.

Gobble Ara sí que és morta!

T’ho he dit, Blunt, l’hem deixat seca.

Blunt Para d’una vegada. No és morta.

Oi que no?

Garson gemega.

Baltasar No, no. Em penso que només és el xoc. Només necessita estirar-se una mica.

Blunt Per què no truquem l’ambulància?

Garson No!

Baltasar No, agent, gràcies. Mai no li han agradat els metges. Només l’he de portar al dormitori i fer-la jaure una estona…

Blunt els ajuda a alçar-se.

Baltasar Ja la tinc.

Blunt L’ajudaré.

Baltasar No gràcies, de debò, ja pot… Oi que pots, carinyo?

Blunt No és cap molèstia.

Els obre la porta.

Baltasar Gràcies, però no li agrada que els desconeguts entrin al dormitori. Ja puc, de veritat. Seguin, si us plau, torno de seguida. Vine, carinyo…

Blunt No es preocupi per nosaltres.

Baltasar se’n du la seva dona. La porta es tanca deixant Blunt i Gobbel.

Blunt Sí que has estat una ajuda!

Gobbel Em sembla que haurien de trucar una ambulància.

Blunt Ja l’has sentit; no li agraden els metges.

Gobbel No tenia gaire bon aspecte.

Blunt És normal, no et sembla?. (Pausa) Esperarem que torni el marit, a veure què diu.

Pausa. Intercanvien mirades greus.

Horrible.

Gobble Terrible.

S’asseuen. Blunt a la butaca, Gobble al sofà. Pausa.

Semblen una mica vells per tenir cinquanta anys.

Blunt Se’l mira malament. Pausa.

Blunt (mirant enlaire) Horrible.

Gobbel (li segueix la mirada i diu, referint-se a la garlanda) Ah, no t’agrada?

Blunt Eh?

Pausa. Blunt s’adona que Gobble es refereix a la garlanda.

Blunt No la garlanda; la situació.

Gobble Ah… sí. Horrible.

Blunt Terrible.

Gobble Sembla un vell prou agradable, oi?

Blunt S’arronsa d’espatlles, afirmativament.

Gobble No és just, oi que no?

Blunt Sempre és el mateix. La gent cruel i sense escrúpols triomfa. La bona gent… li toca el rebre. Jo en sóc un exemple.

Gobbel Ho dius per quan la Raquel que et va deixar per aquell tio dels frankfurts?

Blunt És que sempre m’has de treure aquest tema?

Gobbel S’arronsa d’espatlles demanant excuses. Pausa.

Blunt Suposo que ja ho saps, oi què era, abans de ser venedor de Frankfurts?

Gobble (pausa) Solter?

Blunt Se’l queda mirant. Pausa.

Blunt Apart d’això. (Pausa) Era torero. I això prova el que acabo de dir; la gent cruel triomfa. Segur que fan molt bona parella, tenint en compte el caràcter d’ella.

Gobble Si vols que t’ho digui… estàs millor sense la Raquel.

Blunt No ho sé pas. Fa poc que va guanyar mig milió d’Euros a la borsa. (Pausa) Sigui com sigui, m’estimo més ser bona gent i no anar enlloc que ser cruel i triomfar.

Gobble Jo també.

Blunt fa un soroll despreciatiu.

Gobble Què?

Blunt torna a fer el soroll despreciatiu.

Gobble Jo tampoc arribaré no aniré enlloc. On vols que vagi?

Blunt Enlloc. De fet, en el teu cas, fins i tot no anar enlloc ja és anar molt lluny.

Gobble Tu creus?

Blunt Del tot.

Pausa. Gobble abraça en Blunt.

Es pot saber què fas?

Gobble És la cosa més maca que m’han dit mai!

Blunt li dona uns copets, incòmode, provant de treure-se’l de sobre.

Blunt Be… està molt bé.

Gobble Bon Nadal, Blunt…!

Blunt Si… Bon Nadal a tu també…

Gobble M’agrada molt no anar enlloc amb tu. No conec ningú millor que tu per no anar enlloc junts.

Baltasar Entra i se’ls troba abraçats.

Baltasar Oh. Perdonin.

Blunt es treu Gobble de sobre i es posa dret.

Blunt No, senyor Conner… és que està una mica afectat per la situació en què es troben. Tots dos ho estem.

Baltasar Bé… és molt… amable. Molt amable… sí.

Gobble (a Blunt) Com està la seva senyora?

Blunt Com està la senyora Conner?

Baltasar Bé… ara està dormint una mica…

Gobble N’està segur?

Baltasar Que si n’estic…?

Gobble N’està segur que només dorm?

Baltasar Que si n’estic…? Oh, sí… no, n’estic segur, sí. Està adormida.

Blunt Perdoni la nostra intromissió. És que, algunes vegades, un xoc pot ser una cosa perillosa. Especialment quan la persona que està en xoc és…

Gobble Vella.

Blunt On és la teva educació?

Baltasar Oh, no, de veritat, agent, no es preocupi. Un no arriba a la meva edat sense fer-se vell.

Blunt Certament. Però… n’està segur que no seria millor trucar un metge? Potser estaria bé que li donéssin algun sedant.

Baltasar No. Son molt amables, però no li agraden gaire aquesta mena de coses. Si no ve de l’herbolari, no s’ho pren, pobrissona. Però és resistent, ja ho crec. Es va tornar així durant la guerra.

Be, vaja… gràcies per tot, agent…?

Blunt Blunt.

Encaixada.

Baltasar Molt de gust.

Blunt I aquest és el meu company, l’agent Gobble.

Baltasar (encaixada) Baltasar.

Gobble No, Gobble.

Baltasar Ja, (s’assenyala ell mateix) Baltasar.

Gobble ( a Blunt) Per què em diu Baltasar?

Baltasar… no… jo em dic Balt… Perdoni.

Gobble No és culpa seva; és que li apreta el casc.

Baltasar El casc…? Be… com els estava dient… els he de donar les gràcies per la seva amabilitat. No deu ser agradable haver de donar notícies com aquesta, especialment aquesta nit.

Blunt No, té raó. És una feina desagradable… però, al capdavall, és el nostre deure. Només volem que sàpiga que ens sap molt greu la seva trista i tràgica pèrdua.

Baltasar Bé… gràcies agent. Els ho agraeixo. Més per la meva senyora que no pas per mi.

Pausa. Blunt i Gobble es miren, desconcertats.

Sona terrible, oi? No és que no m’entristeixi, però és que… bé. No era meva, saben…

Blunt/Gobbel Ohhh…!

Baltasar Suposo que no hi hauria d’haver cap diferència, però és que mai no hi vaig arribar a tenir gaire relació, la veritat. O, millor dit, ella no tenia gaire relació amb mi, no sé perquè. No em va acceptar mai. Potser estava una mica gelosa; però la veritat és que no sé de què.

Pausa.

Perdonin; N’estic segur que tenen millors coses a fer que escoltar les beneiteries d’un vell…

Blunt De cap manera…

Gobble És un plaer.

Baltasar Son molt amables (pausa) És la percepció del temps, saben? Un diria que a la meva edat s’hauria de viure cada minut com si fos preciós. Però no ho fem; ens creiem que encara ens queda temps per a fer de tot.

S’atura, mentre els dos policies escolten respectuosament.

Blunt Parlant d’això… hi ha alguns detalls sense importància que hauríem…

Gobbel Blunt!

S’obre la porta de la sala d’estar i apareix Garson. Fa ulls de boja i es mira fixament Gobble i Blunt.

Blunt Senyora Conner!

Baltasar Es gira i la veu. Oh, no. Carinyo! Què fas llevada?

Pausa.

Blunt Com es troba, senyora?

Pausa. La cara d’ella s’il·lumina amb un somriure encantador.

Garson Gràcies, capità, ja estic millor. Sempre em trobo una mica malament quan ens apropem a Còrsega, no sé perquè.

Fa rodar un carret imaginari cap a ell.

Garson Que els vindria de gust una mica de té a vostè i a l’Ambaixador?

Baltasar No, carinyo; el capità ja l’ha pres el te… Em sap molt greu… algunes vegades se li en va una mica el cap, sobretot quan està nerviosa. Torna al teu camarot, carinyo…

L’envolta amb els braços i ella es gira cap a ell.

Garson Treu-me les mans de sobre, capullo!

L’home es retreu. Ella torna a somriure a Blunt i Gobble.

Els hi està bé un Darjeeling?

Agafa una tetera imaginària.

Garson Les tasses, senyors?

Els policies miren a Baltasar.

Baltasar Em sap molt greu, però potser seria millor que…

Pausa. Els policies segueixen les indicacions de l’home. Blunt ho fa amb poca gràcia, i Gobbel amb força naturalitat.

Pausa. Tots dos allarguen les tasses de te imaginàries i ella fa veure que els serveix.

Garson Llet i sucre?

Blunt Mmm. No, per mi ja està be; gràcies.

Gobble Per a mi una mica de sucre.

Ella agafa una imaginària cullerada de sucre i quan és apunt de posar-la a la tassa imaginària, Blunt l’atura.

Blunt Ja n’hi ha prou, gràcies. No deu voler que li caiguin totes les dents, a l’Ambaixador, oi que no?

Garson (a Gobble) Ooh. Que estricte que és el capità, oi? Ara que, quan no és al pont, no és tan estricte amb les normes, oi capità?

Gobbel Ah, no ho és?

Blunt No ho sóc?

Garson Diguem que… cada vegada que alguna de les noies hem d’anar al seu camarot… ens els trobem fent-se un solitari, oi capità?

Baltasar Oh, no, carinyo, si us plau…!

Gobbel es mira Blunt com qui sospita.

Garson Jo crec que és una coincidència, però algunes de les noies no n’estan tan segures. Una d’elles s’ha acostumat a entrar al seu camarot d’esquena. Que entremaliat, capità!

Li dóna un copet amb el dit a l’estómac. Gobble encara se’l mira, malfiant-se.

Blunt fa veure que es beu el te. Troba la mirada de Gobble.

Blunt (pausa) Què?

Baltasar Vinga, carinyo. Ja s’han pres el te. Tornem al teu camarot…

Ella es desfà del marit.

Garson Qui és vostè?!

Baltasar Ja ho saps qui sóc, carinyo; no facis una escena.

Garson Vostè no és un dels passatgers d’aquest vaixell! No és del la tripulació! Capità, aquest home és un polissó!

Blunt No…

Garson Sí que ho és. No hauria de ser aquí…

Blunt No és cap polissó, és el seu marit!

Garson Què vol dir, el meu marit? Jo no estic casada!? (pausa) Es pot saber què passa aquí?

Blunt Ell és aquí per tenir cura de vostè. Li dono la meva paraula de capità.

Garson De veritat?

Gobbel I jo la meva paraula d’Ambaixador.

Baltasar Li posa la mà a l’espatlla. No del tot segura, ella es deixa portar.

Baltasar Vinga, carinyo, si us plau…

Garson Els cal alguna cosa més, als senyors?

Blunt No gràcies. És tot.

Garson Doncs si no li fa res, capità, em retiraré al meu camarot una estoneta. He perdut la meva petitona, i estic una mica trasbalsada.

Gobbel Faci.

Garson Gràcies, capità. N’estic segura que al vespre ja m’haurà passat.

Baltasar Això mateix, carinyo, vine…

Comença a endur-se-la.

Gobbel No es deixi el carret!

Garson Oh!

Tira enrera per recollir el carret.

Que tonta!

S’emporta el carret.

Baltasar Em sap molt greu, senyors. No tenen pressa, oi?

Blunt (pausa) No, de cap manera, Faci, faci.

Baltasar surt.

Blunt Es mira Gobble molt fixament.

Blunt «No es deixi el carret» ?!

Pausa. Gobble s’arronsa d’espatlles, avergonyit. Blunt sacseja el cap, esmaperdut. S’asseu.

Gobble Pobra senyora Conner.

Blunt Mala peça al teler. Quan comencen així… és senyal que s’acaba.

Gobble Vols dir?

Blunt I això d’avui encara accelerarà el procés. Terrible.

Gobble Horrible. Pobre Baltasar.

Blunt Així que torni quedes amb ell per que vingui a identificar el cadàver i marxem.

Gobbel (pausa) Un moment… L’hi he de…

Blunt Naturalment…

Gobbel No, no… Jo havia de tocar el timbre i havia de dir-los-hi, però això d’ara ja és una altra cosa…

Blunt No recordo que li hagis dit res a ningú!

Gobbel I tan que ho he fet!

Blunt Ella ho ha endevinat!

Gobbel Sí; però jo li he confirmat!

Blunt Perquè pràcticament t’ha obligat a dir-ho! I llavors t’has quedat penjat com un fuet i a mi m’ha tocat fer tota la resta!

Gobbel Mentida podrida!. He trucat al timbre i els ho he dit. I ara et toca a tu, tant com a mi! I punt!

Pausa Blunt fa un gest de descoratjament.

Blunt Ja ho veig.

Això sempre funciona. Gobbel s’enfonsa visiblement.

Gobbel Què?

Blunt Fixa’t en l’arbre!

L’assenyala amb un gest ple d’autoritat Gobbel no se’l mira.

Gobbel Per que?

Blunt Mira-te’l!

Pausa. Gobbel es mira l’arbre de Nadal.

Mira’t aquests regals.

Mira amb quan d’afecte els han embolicat.

Creus que els arribaran a obrir mai, aquests regals?

Pausa.

Gobbel No els podem pas obrir nosaltres.

Blunt És clar que no!. Aquest és el problema. Ningú no els podrà obrir mai. Aquests regals es quedaran per obrir. Les setmanes es convertiran en mesos i els mesos en anys i continuaran aquí. Esperant. Els colors s’aniran esmorteint, aniran acumulant pols… continuaran esperant La Filla que Mai no Tornarà.

Pausa.

Gobbel Pobres regals…

Blunt Deixa’ls estar els regals. I aquesta pobra dona, boja de dolor? I el pobre Baltasar, que deies que et feia tanta pena? Però no… tu t’estàs aquí tan tranquil, discutint sobre a qui li toca ! I tens la barra de considerar-te bona persona!.

Gobbel I tan que sóc bona persona. Ets tu qui no té consideració. Jo sóc tan bona persona com tu, si no més!

Blunt Ara ho comprovarem, d’acord?

Gobbel D’acord!

Blunt Me’n vaig un moment al wàter, i quan torni espero que hauràs enllestit la feina!

Gobbel Doncs sí senyor!

Blunt Molt bé!

Gobbel Va cap a la porta i mira cap a fora amb precaució. Pausa.

Gobbel Blunt?

Blunt S’atura i se’l mira.

Gobbel Ambaixador és més que capità?

Blunt NO!

Blunt Surt.

Gobbel Es queda sol, remugant i enfadat.

Gobbel Et penses que ets bona persona, però no ho ets… no ets bo amb mi… Ja ho veurem, qui és més bona persona… Senyor, necessitem que vingui a identificar el cadàver de la seva filla… sí, com més aviat millor… Demà? Si, seria perfecte… Gràcies, ha estat molt amable… De cap manera, senyor… Sí, molt més amable que l’altre agent. M’alegra que hagi estat vostè qui m’ho hagi comunicat, i no ell… la meva senyora podria haver mort de l’ensurt si no hagués estat per vostè… li hauria agafat un atac… senyor, si us plau… No, no, insisteixo. Li penso comentar al sergent… no m’estranyaria que li concedissin un ascens… i, miri, agafi un regal… agafi el més gran de tots, amb afecte, de part de la meva senyora i meva perquè… la veritat és que som els teus pares!… vostès son els meus pares?… Sí, som els teus pares i tot això ha estat un muntatge per tal de poder-te fer venir per dir-t’ho… No!… Sí… i tots els regals son per a tu… però abans de dir-te res volíem esbrinar si eres prou bona persona….

Baltasar Torna.

Baltasar Em sap molt greu haver-lo fet esperar…

Gobbel Se sobresalta i li cauen els paquets dels regals.

Gobbel Papa!. Oh, perdó… estava…

Pausa.

Baltasar I l’altre agent? Que se’n ha anat?

Gobbel És al lavabo.

Baltasar Espero que l’hagi trobat. Té una distribució una mica estranya, aquesta casa. És clar que si un policia no pot trobar el lavabo, ja em dirà qui el troba!

Riu. Gobbel se li afegeix.

Baltasar se serveix una copa.

Baltasar Haurà de perdonar la meva senyora. De tan en tan se li en va una mica el cap.

Gobbel veu en Blunt que apareix a la part de fora de la finestra amb un cert aire de confusió. Alça les mans en un gest de desconcert i surt per l’altra banda.

Baltasar Jo li dic que s’hauria de fer visitar pel metge, però no en vol ni sentir parlar. No és que li passi gaire sovint, però quan està així no és ella mateixa i resulta una mica delicat…

Gobbel Fa gestos que indiquen que se’n fa càrrec i mira de ficar-hi cullerada i dir el que ha de dir.

Baltasar De jove va treballar en una naviliera… però algunes vegades s’imagina que encara hi és. No en tinc ni idea de perquè. Només hi va passar uns mesos i no entenc per què és tan important per a ella. Vull dir… ni tan sols ens coneixíem. Bé… en moments com aquest, gairebé val més no saber del tot què és el que està passant.

Pausa.

Gobbel Em sap moltíssim greu això que ha passat.

Baltasar Sí… gràcies.

Gobbel I em sap greu haver hagut de dir-los-ho.

Baltasar No, de veritat, no s’amoïni. No ha estat culpa seva.

Gobbel No, oi?

Baltasar I tant que no. Aquestes coses passen. Amb el temps, es refarà.

Gobbel Vostè creu?

Baltasar Oh i tant. Com li deia, és una vella forta. I amb els anys, ha tingut prou tragèdies, la pobra. Va perdre el seu germà, Theo, a la guerra… La germana petita, Fenella, va morir de malària. La Martha es va estimbar amb l’auto-caravana…

Pausa.

El seu nebot Harold, es va electrocutar. La seva millor amiga va morir de la picada d’una medusa. I els seus pares… tots dos, de càncer. De manera que sí… ha patit força desgràcies.

Pausa.

L’altre germà, el Gordon, va morir de pneumònia i li va encomanar a la seva dona, que també va morir. I al seu oncle Claum, no el van trobar mai. Però ella ha sobreviscut. I si va poder superar tot això, també podrà superar això d’avui. Vull dir que, per molt dur que soni, i per molt que se l’estimés, al capdavall, només era una gossa.

Pausa. Gobbel es queda com petrificat.

Blunt entra.

Baltasar Ah, aquí ell tenim. Ho ha trobat sense problemes?

Blunt Si, gràcies. Ja li ha parlat, el meu company, de l’assumpte que comentàvem abans?

Gobbel es mira Blunt paralitzat per l’horror del que acaba d’escoltar.

Baltasar L’assumpte?

Blunt Ja veig per la cara que posa que no ho ha fet. O sigui que em torna a tocar a mi!

Gobbel No, espera’t.

Blunt No vull excuses, agent. Ja n’he tingut prou!

Gobbel No, però… Blunt!

Blunt Ja-en-parlarem-DESPRÉS!

Pausa. Gobbel s’asseu, amb el cap entre les mans.

Com li deia, em sap greu, però per poder enllestir aquest tema hi ha unes qüestions de rutina que, malauradament, hem de resoldre; qüestions de procediment. El tema més urgent és la identificació.

Baltasar Oh…

Blunt Em temo que sí.

Baltasar Que servirà, el carnet de pensionista?

Pausa.

Blunt No, no… no es tracta de vostè… ja ho sabem qui és, vostè. No; volia dir la identificació de… la difunta.

Baltasar La…? Ah, bé… vol dir que és del tot necessari?

Pausa.

Si vostès diuen que és ella… a mi ja m’està bé…

Pausa.

Blunt Li agraïm la confiança, però això no és exactament…

Gobbel li estira la màniga de la camisa.

Gobbel Blunt…!

Blunt NO ESTIC… PARLANT… AMB TU!!!

Gobbel es retira.

Blunt Em sap greu, però és el procediment. Algú ha d’identificar el cos.

Baltasar Ja me’n faig càrrec. Però és que no la voldria fer passar pel tràngol, tal com es troba…

Blunt Però és que no cal que sigui la seva senyora…

Baltasar No?

Blunt No, no… qualsevol persona que hagués conegut bé la difunta. Vostè mateix…

Baltasar Jo? (pausa) Miri, no vull crear dificultats, agent, cregui’m que no. Però… és absolutament necessari?

Blunt Em sap greu, però sí. Encara que li sembli mentida, algunes vegades s’han produït errors. És molt infreqüent, però ha arribat a passar, de manera que…

Baltasar Ja veig. És només que… (pausa) Miri… te un color així com grisós, no?

Pausa.

Blunt Home… això és una cosa natural en aquests casos…

Baltasar Les dents bastant lletges… una de trencada, al davant…?

Pausa.

I unes mamelles llargues i prominents.

Pausa Blunt s’aclareix la gola.

Blunt Em sap greu, però aquesta informació no la tenim…

Baltasar Ai senyor… però és que n’estic segur que és ella. Sí… té com unes clapes… per la banda de baix…

Blunt Per la banda de baix?

Baltasar Sí home… i fa una olor una mica… brutosa.

Blunt Senyor Conner, si us plau! (Pausa) Me’n faig el càrrec que no es tenien un gran afecte, però s’ha de respectar els morts. Dubto molt que a la senyora Conner li agradés sentir-lo utilitzar aquest llenguatge.

Baltasar No, no li agradaria. Però és que era com si només la sentís jo, aquella olor…

Blunt Perdoni?

Baltasar Bé, jo i el carter. Em fa l’efecte que ell també ho notava. És clar que no va arribar a comentar-ho mai…

Blunt Però… que se’n adona del que està dient?

Baltasar No veig que n’hi hagi per tant.

Blunt a Gobbel No veu que n’hi hagi per tant!!!

Gobbel Però Blunt…

Blunt Silenci!. Que no veu que n’hi hagi per tant??

Baltasar Francament, no. És morta, oi?

Blunt Sí. I?

Baltasar Vull dir que no la farem dissecar ni res per l’estil.

Blunt I pensar que el meu company i jo comentàvem, fa poc, com n’era de cruel el destí amb la bona gent… Però una vegada més, els nostres bons sentiments ens han traït. Anem, agent. Aquí ja hem complert. Si us plau, doni el nostre condol a la seva esposa.

Baltasar Però si és una gossa!!

Blunt Tan se val. Doni-li el condol de part nostra.

Quan ja és gairebé a la porta, en Gobbel aconsegueix cridar-li l’atenció.

Per l’amor de Déu, que vols!?

Gobbel li xiuxiueja a l’orella.

Cau de la figuera, Blunt agafa Gobbel per l’espatlla. Es queden petrificats durant uns moments.

Baltasar Miri, em sap molt greu, agent, em sembla que l’he ofès d’alguna manera… A mi m’agraden els gossos, de veritat, el que passa…

Pausa Blunt es gira cap a ell.

Blunt Gossos.

Baltasar (pausa) Si… vostè com en diu?

Pausa. Baltasar està desorientat.

Miri, sap què, la nostra filla Carol és apunt d’arribar. La gossa ens la va regalar ella; la coneix. Pot ser que estigui una mica cansada, perquè ve per carretera des de Bristol, però estic segur que ella podrà ocupar-se del que calgui. Que els sembla?

Pausa.

Blunt Una gossa.

Pausa.

Miri, és que… senyor Conner… Baltasar… em sembla que hi ha hagut un petit…

Pausa.

No, de fet és un gran malentès.

Baltasar (pausa) Un malentès?

Blunt Si, veurà… vostè… parla d’un gos.

Baltasar (afirma)

Blunt Un gos que s’havia… perdut, oi?

Baltasar Sí, deu fer una setmana.

Pausa.

Per què? Que passa?

Pausa.

Blunt Es que… veurà… nosaltres ens referim a…

Baltasar Fa un gest de dolor, com el que et provoca un mal d’estómac o una indigestió.

Baltasar I doncs…?

Blunt Doncs veurà… és que vostè parla d’un gos…

Baltasar Afirma amb el cap al mateix temps que se li escapa un gest de dolor i es frega el pit amb la mà.

Blunt Mentre que nosaltres, en realitat ens referim a…

Baltasar Gemega.

Gobbel (a Blunt) Que li passa?

Blunt (a Baltasar) Que li passa?

Baltasar (adolorit) Estic bé, continuï…

Blunt Diu que està bé.

Gobbel (a Gobbel) Doncs per què es frega el pit d’aquesta manera?

Blunt (a Baltasar) Per què es frega el pit d’aquesta manera?

Baltasar No és res, un doloret. A veure; a què diu que es refereixen?

Blunt Nosaltres ens referim a …

Un altre dolor, més intens, i Baltasar s’ha d’asseure.

Baltasar Ai senyor…

L’ajuden.

Blunt Que es troba malament?

Baltasar No, no, de veritat… Només… seuré una mica.

Gobbel (a Blunt) Està molt pàl·lid!

Baltasar Seria tan amable de passar-me… aquell pot de pastilles… que hi ha al bufet?

Gobbel Pot de pastilles!?

Blunt Les pastilles de sobre del bufet!?

Gobbel agafa les pastilles.

Gobbel Son petites. Son… Molt petites, Blunt!

Dóna les pastilles a Blunt que les passa a Baltasar.

Això és un mal senyal, Blunt… les pastilles així de petites són un mal senyal! Per què necessita pastilles tan petites?

Baltasar fa un gest de descoratjament, mentre intenta descargolar el tap del pot de pastilles.

Baltasar Que em podria…?

Li passa el pot a en Blunt per que li obri.

Gobbel (a Blunt) Què li passa?

Baltasar Estic bé, només…

Blunt Està bé!

Li passa una pastilla a en Baltasar.

Gobbel Doncs no sembla que estigui be…!

Blunt Que necessita una mica d’aigua?

Baltasar fa que no amb el cap, es posa la pastilla a la boca i se l’empassa.

Pausa.

Gobbel S’ha posat verd i està entresuat!

Blunt Ja ho veig que s’ha posat v… (pausa) Vols fer el favor de callar?!. Deixa’l que es recuperi!

Baltasar deixa anar un sospir.

Blunt Això mateix, relaxi’s. Inspiri profundament. Expiri profundament. Inspiri… expiri… inspiri… expiri.

Gobbel Fa les respiracions, però les fa a l’inrevés del que va dient el seu company.

Blunt Inspiri… expiri… inspiri… expiri… inspiri… expiri.

Baltasar Va fent les respiracions, però el respirar d’en Gobbel el destorba.

Blunt Agafi aire, deixi’l anar. Agafi aire, deixi’l anar… Vols parar!

Gobbel Parar què?

Blunt Para de respirar!

Gobbel Que pari de respirar?!

Blunt Que paris de respirar amb el pas canviat! M’estàs atabalant a mi per no parlar d’ell!

Gobbel És que he començat malament.

Baltasar Ja em torbo millor, de veritat. Ja estic…

Blunt N’està segur?

Baltasar Si, sí. Només és una punxada. Em passa sempre que no em prenc les pastilles a l’hora. Però ara ja estic bé, gràcies… (pausa) Gràcies.

Gobbel (a Baltasar)Què té?

Blunt No n’has de fer res!

Baltasar No, no. No te importància. Un problema amb la bomba, agent. Una altra de les gràcies de fer-se gran.

Blunt Però no és res seriós?

Baltasar Home… tres atacs de cor en els darrers dos anys.

Blunt Tres!?

Gobbel Això fa gairebé un per any!

Baltasar (fa que si amb el cap) Em van dir que em posés un marcapassos però no em va fer gràcia. Ha de ser com si t’haguessis empassat un rellotge, no els sembla? Naturalment, el meu metge es pensa que estic boig. Diu que hauria de viure cada dia com si fos l’últim. Però com es fa això? Li vaig dir «miri, si no li fa res, m’estimo més viure el meu últim dia com tots els altres». Sembla més raonable , no troben?

Pausa.

Mare de Déu, vostès semblen més preocupats que jo mateix! Però si el metge exagera ! Vull dir… segons ell, tinc el cor tan dèbil que se’m podria matar amb qualsevol petit ensurt. Un que fes petar una paperina de paper…

Gobbel Una paperina de paper!!

Blunt Una paperina de paper!!

Baltasar Una paperina de paper, s’ho imaginen? Li vaig dir «passi el que passi no li digui a la Garson, que li donaria una idea». Seria el crim perfecte, no els sembla?

Sigui com sigui… que és el que em deia fa un moment?

Blunt El que li deia…?

Baltasar Sí. Vostè deia que jo em referia al gos mentre que vostès parlaven de…?

Pausa.

Gobbel Una víctima!

Baltasar (pausa) Una víctima?

Pausa.

Blunt Sí… veurà… és que vostè parla d’un gos… mentre que per a nosaltres es tracta… d’una víctima.

Gobbel La víctima d’un crim.

Baltasar Oh…

Blunt Sigui un gos o sigui un… Humm…

Gobbel (pausa) Un no-gos…

Blunt Exacte, un no-gos…

Baltasar Un no-gos?

Blunt Sí; gos o no-gos, per a nosaltres és el mateix. Per a nosaltres son víctimes i tractem tots els casos exactament igual.

Baltasar (Fa que sí amb el cap) Ja me’n faig càrrec. M’haurà de perdonar, agent, però és que no estic gaire al corrent de tot això dels drets dels animals. Als que vam créixer durant la guerra ens preocupava més la gent que no pas els animals. Però és clar, avui dia les modes… Què li sembla, doncs, n’hi ha prou si és la Carol la qui identifica el cos?

Pausa.

Blunt Bé, en principi, sí que n’hi hauria prou… però el que passa és que…

Baltasar Ha d’arribar d’un moment a l’altre. De fet, ja hauria de ser aquí, però m’imagino que deu haver trobat un embús; com que per Nadal tothom torna a casa… Però no crec que tardi més d’un quart d’hora. Si es volen esperar aquí… que els sembla?

Blunt (Pausa) Que ens sembla?

Blunt es mira en Gobbel que s’arronsa d’espatlles.

Gobbel Si només és un quart d’hora…

Baltasar Molt bé, doncs. Que els vindria de gust beure alguna cosa? Hi ha suc de taronja i cafè… els oferiria alguna cosa més forta però m’imagino que estant de servei no poden beure, oi?

Gobbel mira a en Blunt esperançat.

Baltasar Si vostès no ho expliquen, jo tampoc.

Blunt Home… si només és una…

Baltasar Ara l’escolto!

Gobbel Vols dir?

Blunt Homes, les coses ja no es poden espatllar gaire més!

Sona el timbre de la porta Blunt i Gobbel es miren l’un a l’altre.

Baltasar Parlant del rei de Roma… aquí tenim la Carol! I, coneixent-la segur que porta un munt de paquets que l’hauré d’ajudar a entrar. Serveixin-se vostès mateixos. Senyor… estic una mica nerviós, la veritat. S’acaba de passar tres anys a l’Àfrica amb uns d’aquells «sense fronteres», com se diuen? Si, home, una onagé d’aquestes… fa temps que no la veiem… Que els sembla; hauria de fer llevar la Garson? No… serà una sorpresa… (s’arregla una mica) Com em troben?

Se’l miren. Pausa.

Vell, suposo.

Pausa.

Blunt I ara!

Torna a sonar el timbre.

Baltasar Som-hi. JA VINC NENA!

Baltasar Surt.

Gobbel Qui deu ser?

Blunt L’únic que et puc dir és qui no és.

Gobbel Però potser sí que és ella!. Potser hi ha hagut un error! Potser ens hem equivocat de casa o ves a saber!

Blunt (Pausa) No; el número l’he comprovat.

Gobbel (Pausa) Doncs potser s’han equivocat a comissaria…! Podria ser, oi?

Blunt Podria ser.

Gobbel Llavors potser sí que és ella, Blunt… potser és viva!

Garson Qui pot ser que sigui viva?

Sobresaltats, es giren i veuen Garson que torna a ser a la porta de la sala.

Blunt Senyora Conner…!

Garson Es pot saber que passa?

Gobbel (Pausa) Han trucat a la porta…

Garson A la porta?

Gobbel (Pausa) A la porta del davant…

Blunt L’atura amb un gest que vol dir «deixa’m fer a mi».

Blunt Hi ha una persona… que està pujant… a bord.

Pausa.

Garson Però de què està parlant, idiota? On és aquest carallot del meu marit?

Gobbel Ha baixat a terra.

Garson Que ha baixat a terra?!

Blunt Ha anat a obrir.

Garson Per què?

Gobbel Perquè han trucat.

Garson Això ja m’ho imagino. I vostès, què hi fan aquí?

Pausa.

Blunt Hem vingut a comunicar-li… d’això… les males notícies que li hem dit abans…

Ella fa cara de no entendre’l.

Que no se’n recorda?

Pausa.

Garson La meva petita?

Blunt Be… més o menys.

Garson La meva petitona. (Pausa) Era tan bonica. Era tan feliç, amb mi… I patia tant quan jo no hi era!

Pausa. Se’ls mira.

Li agradaria veure’m el cul, senyor?

Gobbel Fa un saltiró de l’ensurt.

Garson Si vol li ensenyo. A mi no em fa res.

Es gira i comença a aixecar-se la faldilla. Blunt l’atura presa del pànic.

Blunt No, de veritat, gràcies, però no cal!

Garson De debò que no em fa res…

Blunt No, segur que no, però de veritat que… no li sembla que estaria millor si descansés una estoneta?

Comença a conduir-la cap a la porta.

Garson Per què?

Blunt Bé… perquè el seu marit diu que…

Garson El meu marit? Toma !!

Ella es gira d’esquena als policies i s’aixeca les faldilles.

Ells criden.

Blunt Senyora Conner, si us plau!

Ella se’ls escapoleix, mirant de baixar-se les mitges.

(A Gobbel) Ajuda’m a subjectar-la!

Aconsegueixen agafar-la i proven de pujar-li les mitges.

En aquell moment entra el capellà, Mossèn Shandy.

Shandy Es pot saber…?

Blunt i Gobbel se’l miren horroritzats. Pausa.

Blunt Això no és el que sembla…!

Baltasar Entra.

Baltasar Senyor, Déu meu! Em sap greu… Garson, estimada, si us plau, mira de controlar-te!

Garson Ai, si! Perquè no volem fer un escàndol, oi? No hi ha res pitjor que muntar un escàndol.

Baltasar No, però, mira, estimada, ha vingut el mossèn…

Això li crida l’atenció a Garson.

Garson Ah, el mossèn nou!

Shandy Bé, de fet ja fa un mes o dos que sóc aquí, però sí…

Allarga la mà.

Mossèn Shandy. Però digui’m Hans.

Ella no li agafa la mà.

Garson Diuen que l’últim mossèn se’n va anar amb la sotana entre cames després d’allò que va passar amb els diners de la fira. Però ja se sap que aquest és el càstig dels mentiders, oi que sí?

Baltasar Estàs sent una mica mal educada, vida.

Garson Que ho sap vostè, mossèn, quin és el càstig dels mentiders?

Shandy Segons Essop, que ningú se’ls creu ni quan diuen la veritat.

Garson No. El pitjor és que ells no es poden creure mai a ningú. «Cree el ladrón que todos son de su condición».

Shandy Molt bona. Me’n recordaré pel pròxim sermó.

Garson Sí els sermons són pels mamons.

Baltasar Oh, no, estimada, per favor…

Shandy No passa res, senyor Conner. Me’n faig càrrec. Com deia Eurípides, els camins del senyor son inescrutables. Especialment en moments com aquest.

Blunt i Gobbel intercanvien mirades de desesperació.

Shandy Entenc que estigui enfadada amb Ell, senyora Conner. Vostè es deu preguntar per què Déu ha volgut que passés aquesta tragèdia, quin sentit té en els designis del Senyor…

Blunt Jo m’estava preguntant exactament el mateix. Tu no?

Gobbel Exactament.

Blunt Segons vostè, mossèn, quin deu seu el propòsit d’una tragèdia com aquesta?

Shandy Això només Ell ho sap…

Gobbel I nosaltres ho hem d’esbrinar.

Shandy Si, bé… No; no és que ho haguem d’esbrinar…

Blunt O sigui que vostè no sap quin és el propòsit?

Shandy No; però sé que existeix…

Gobbel I com sap que hi ha un propòsit si no sap quin és?

Shandy Perquè sempre hi ha un propòsit, agent…?

Gobbel (crida en Blunt) Blunt…

Shandy (a Gobbel) Blunt?

Blunt No, en Blunt sóc jo. (Assenyala en Gobbel) Gobbel.

Gobbel No, en Gobbel sóc jo.

Blunt Ja coneix en Baltasar?

Shandy No, molt de gust… No, sí, és clar que el conec!

Blunt Molt be. Doncs gràcies per haver vingut…

Garson La meva petita! La meva nina preciosa!

Pausa.

Gobbel (a Shandy) I què, que fa alguna cosa per Nadal?

Shandy Faci el favor d’apartar-se, agent. Aquesta dona necessita consol.

Els aparta. Blunt i Gobbel se’l miren horroritzats.

Shandy agafa la mà de la dona. Aquesta vegada, ella li permet.

Paciència, estimada, paciència…

Garson Ha estat un pressentiment. He sentit com deixava aquest món, pobreta.

Shandy La carn és com l’herba i tot allò que és bo en aquest món és com una flor enmig d’un prat.

Garson Recolza el cap a l’espatlla del mossèn.

Baltasar Veus que bé, estimada, el mossèn ha vingut expressament a donar-nos el condol per la Miffy.

Blunt i Gobbel es miren l’un a l’altre: estan salvats!.

Baltasar Sempre li he dit que l’església no és només per als creients, però ella… no m’escolta!

Shandy Ha dit la Miffy?

Una vegada més Blunt i Gobbel es miren l’un a l’altre: no estan salvats.

Baltasar Li dèiem així.

Shandy Ah, li deien així?

Baltasar No. Es deia així.

Shandy (estranyat) Oh…

Baltasar Per què…?

Shandy No… és que aquest no és el nom que m’ha dit la sergent de guàrdia.

Blunt La sergent de guàrdia?

Shandy Sí. He trucat a la comissaria per desitjar-los bon Nadal i m’ha dit la mala notícia… però n’estic segur que m’ha dit un altre nom…

Blunt Bé, si… la sergent de guàrdia… Sempre s’equivoca amb els noms, oi?

Gobbel (fa que sí amb el cap) Sempre!

Blunt No en pots fer mai cas, dels noms que et dóna. Oi que no?

Gobbel Noo.

Blunt I, senyor Conner, no em vull ficar a on no em demanen, però em sembla que la senyora Conner hauria de descansar una estona. Fa cara de cansada…

Baltasar I tan… carinyo, per que no et tornes a estirar una estoneta? Ja et despertaré quan arribi la Carol, t’ho prometo.

Shandy Carol!. Aquest és el nom que m’han…

Gobbel estossega per tapar-li la veu i Blunt pràcticament arrossega Baltasar i Garson fora de la sala.

Blunt Em sembla que l’hauria d’acompanyar, per assegurar-se que arriba al llit sana i estàlvia.

Baltasar Sana i estàlvia?

Blunt Mai se sap, en el seu estat, cregui’m… vull dir… podria escapar-se per la porta del darrera, oi?

Gobbel Si i posar-se a vagar pels carrers, i abans que ens n’adonéssim…

Blunt En pilotes una altra vegada.

Baltasar En pilotes?

Blunt Oh i tant!

Gobbel Passa constantment!

Baltasar Be, en aquest cas, sí… si em perdona, mossèn?

Shandy Vol que vingui a fer-li companyia una estona?

Baltasar Home, si li…

Blunt No! No, hem de… comentar uns assumptes amb el mossèn, oi?

Shandy Ah, si?

Blunt Sí. Qüestions del barri i… de planificació del dol… coses d’aquestes.

Condueix Baltasar i Garson cap a la porta.

Vostè fiqui-la al llit i faci-li companyia fins que s’adormi.

Garson Bona nit, papa.

Blunt Bona nit.

Tanca la porta al darrera de la parella.

Shandy Planificació del dol?

Blunt Sí. Que no n’ha sentit parlar?

Shandy No.

Gobbel Doncs existeix, oi que si?

Blunt I tant!

Shandy Be, vaja (pausa) Mirin, faig tard a un altre lloc, o sigui que haurem d’anar ràpid (pausa) tot i que, francament… el que ara em preocupa és el senyor Conner; acaba de saber que la seva única filla s’ha matat a l’autopista i francament, no sembla gens afectat.

Blunt (afirma amb el cap) Gens afectat, sí… miri… és que hi podria haver una explicació…

Shandy Oh, naturalment. Ja ho he vist abans; negació total. És un mecanisme de defensa de la ment. Un rebuig a acceptar la realitat.

Pausa.

Blunt Bé… aquesta és una possible explicació…

Shandy Vostè creu que n’hi ha una altra?

Pausa.

Quina.

Blunt Be…

Pausa. Es mira en Gobbel que li fa senyals que ho expliqui tot.

Bé… l’altra raó possible seria que… és que ell podria, d’alguna manera, creure que… que no ha estat realment la seva filla qui ha mort sinó…

Shandy Sinó?

Pausa.

Gobbel La seva gossa!

Shandy La seva gossa?!

Blunt (fa que sí) La Miffy.

Pausa.

Shandy Ja ho veig. Vol dir que no es tracta tant de negació com de transferència? Sí… No m’hi he trobat mai, però m’imagino que és possible. Ha estudiat psicologia vostè, agent?

Blunt No, però he llegit molt sobre el tema.

Shandy Ah, sí, és fascinant, no li sembla? Si tornés a néixer, voldria ser psiquiatre. M’encanta la psiquiatria perquè fa que tot encaixi. Vull dir, la religió està molt bé, però no suporta una anàlisi seriosa, oi que no?

O sigui que, segons vostè, en aquest cas, la ment reconeix els fets però substitueix la vida que s’ha perdut per una altra de menor importància?

Pausa Blunt mira a en Gobbel. Pausa.

Gobbel Es pensa que s’ha mort la gossa!

Shandy Mostra confusió.

Shandy Sí, però…

Gobbel Va cap al capellà.

Gobbel Mossèn, ens ha d’ajudar, Per favor!

Shandy Ajudar-los?

Shandy es mira en Blunt.

Blunt És que hi ha hagut un petit malentès…

Gobbel Gran!

Blunt Hi ha hagut un gran malentès i… bé… és una història molt llarga però… bàsicament…

Gobbel Creuen que és la gossa, que s’ha mort!

Blunt Creuen que és la gossa, que s’ha mort!.

Shandy Què vol dir… tots dos? Tots dos creuen… (pausa. Cau de la figuera) Els han dit que era la gossa?

Gobbel No!

Blunt Sí!

Shandy En què quedem?

Gobbel No!

Blunt Bé… sí. Però no sabíem que era això el que els estàvem dient quan els ho hem dit…

Shandy Però quan han sabut que no els havien dit el que els havien de dir… no els ho han dit?

Blunt Ho hem intentat!

Shandy Què vol dir que ho han intentat? M’estan dient que no saben que la seva filla és morta?!

Gobbel És que ell té el cor de vidre!

Blunt Pateix del cor…

Shandy I?

Gobbel Doncs que si li diem es morirà!

Shandy Això vostè no ho sap. No es pot saber!

Gobbel Pren pastilles. D’aquelles tan petites!

Blunt (fa que sí) Petitíssimes.

Shandy Però li han de dir que la seva filla és morta!

Gobbel SSSHHH!

Shandy (xiuxiuejant) No poden no dir-li que…

S’adona que xiuxiueja i canvia de to.

Per l’amor de Déu! No he vist una cosa així en tota la meva vida. Son agents de la policia, vostès! Els ho han de dir!

Gobbel I el seu cor?

Shandy El seu cor és a les mans de Déu, no a les de vostè! Això és immoral!

Pausa.

Shandy I doncs?

Blunt Ara?

Shandy És clar que ara! Sense prendre ni un minut!

Pausa.

Blunt La veritat és que no em toca a mi…

Gobbel Jo ja els ho he dit!

Blunt Si els ho has dit, com és que no ho saben?

Gobbel No ho sé per què no ho saben, però sé que els ho he dit!

Shandy JA N’HI HA PROU!!!

Pausa.

Son una vergonya per al cos. Tots dos!

Blunt És clar que li direm, mossèn… però li hem de dir de la manera correcta!

Shandy En nom de Déu, desgraciat… quina és la manera correcta de dir-li a una persona que la seva filla és morta?!

Gobbel Li podríem deixar una nota…

Shandy UNA NOTA?!

Gobbel Està bé, si és tan espavilat, digui-li vostè.

Shandy Naturalment que li penso dir!

Es dirigeix a la porta.

Blunt No, esperi’s… mossèn… pensem-hi una mica…!

Li barren el pas.

Shandy Apartin-se de la porta.

Gobbel El xoc el matarà!

Blunt Serà pràcticament un assassinat!

Shandy Els aviso… cremaran a l’infern si no s’aparten immediatament d’aquesta porta!

Gobbel No, no ho farem!

Shandy Ja ho crec que sí; cremaran a les flames de l’infern, per tota l’eternitat!

Blunt Només mira d’espantar-nos. L’infern no existeix!

Shandy ESTIGUEU SEGURS QUE EL VOSTRE PECAT US DESCOBRIRÀ!

Gobbel No cridi!

Shandy NOMÉS LA VERITAT US FARÀ LLIURES!

Blunt Que despertarà als veïns!

Shandy EL PODER DE JESUCRIST US HI OBLIGA!

Mira de fer-los fora de la porta. Es produeix un forceig, cauen tots tres a terra.

EL PODER DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST US HI OBLIGA! EL PODER DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST US HI OBLIGA!

Blunt li tapa la boca amb la mà Shandy el mossega.

Blunt M’ha mossegat!

Gobbel mira d’obrir-li la boca al capellà, però no ho aconsegueix.

Blunt Fes alguna cosa!

Shandy EL PODER DE JESUCRIST US HI OBLIGA!

Gobbel treu la porra….

Shandy EL PODER DE JESUCRIST US HI OBLIGA!

… i li clava un cop al cap. A Shandy se li afluixen les cames i cau per terra.

Blunt es posa dret. Els dos es queden mirant el que acaben de fer. Pausa.

Blunt Però què has fet!?

Pausa. S’ajupen per examinar el capellà. Gobbel li escolta el cor.

Gobbel No li batega!

Blunt Què?!

Gobbel L’he deixat sec!

Gobbel pica al pit de Shandy. Efectivament, se sent un cop sec.

Blunt palpa el pit del capellà, escolta. Pausa. Fica la mà a la jaqueta del mossèn i en treu una Bíblia que li llença a en Gobbel. Blunt escolta.

Blunt Està bé… és viu!

Comença a obrir-se la porta. És en Baltasar.

Gobbel Blunt!

Blunt l’intercepta a la porta.

Baltasar Que passa alguna cosa? Que estan bé?

Blunt I tant que estem bé. Què li fa pensar que no estem bé?

Baltasar Que eren tots aquests crits?

Blunt Quins crits? No n’he sentit cap de crit…

Baltasar Algú cridava…

Blunt Com està la senyora Conner? Que dorm?

Gobbel mira al seu voltant, presa del pànic. Veu un armari i hi arrossega en Shandy.

Baltasar Bé, no dorm exactament…

Blunt No dorm, però… descansa?

Baltasar Descansa, sí; més aviat descansa que no pas dorm…

Blunt Descansa, perfecte. Bé… ja ho diuen, oi que una descansadeta és com una bona dormideta oi?

Baltasar Sí que ho… ho diuen?

Blunt Sí que ho diuen, sí. Tothom ho diu, i tant…

Gobbel aconsegueix obrir l’armari, però li costa una mica ficar-hi el mossèn.

Pausa.

Baltasar Que li sembla que podria entrar?

Blunt Entrar? Oh, vol dir… aquí?

Baltasar Sí, uh… aquí a…

Blunt Vol dir aquí, a la sala d’estar?

Baltasar Sí…

Blunt Bé, sí… és clar. Vull dir… Al cap i a la fi, és casa seva, oi? I pot entrar i sortir quan li vingui de gust. Què ha estat això; la senyora Conner?

Baltasar Què?

Blunt M’ha semblat sentir un soroll. Que era la senyora Conner?

Baltasar Jo no he sentit res…

Blunt Ah, no? Juraria que he sentit alguna cosa…

Baltasar Que hi ha algun problema, agent?

Blunt Problema… no…

Baltasar És que sembla com si no em volgués deixar entrar…

Gobbel li fa un senyal que al seu company i Blunt deixa lliure la porta.

Blunt No, i ara. Passi, passi.

Baltasar entra. Gobbel es recolza a la porta de l’armari fent veure que no passa res.

Baltasar On és mossèn Shandy.

Blunt Oh… mossèn Shandy, sí; se n’ha hagut d’anar, oi?

Gobbel fa que sí amb el cap.

Blunt Ha dit que li sabia greu, però es veu que havia d’anar a veure algú altre que també ha sofert una desgràcia… una de pitjor que la de vostès.

Baltasar Oh, no, de veritat?

Blunt Lamentablement, sí. Ha dit que li sabia greu, però com que només es tracta d’un gos, no es podia esperar i que els desitja que tinguin un feliç Nadal.

Baltasar Ah, bé. De tota manera, ha estat molt amable per part seva. Confesso que no m’esperava que es prenguessin tantes molèsties per un cas com aquest; han estat molt amables… tots vostès…

Els policies fan gestos afirmatius, amb cara culpable.

No sé que li pot haver passat a la Carol. Ja hauria de ser aquí. Creuen que li pot haver passat alguna cosa?

Pausa.

Suposo que deu ser el trànsit. La trucaria al mòbil, però sempre penso que si la truco, es podria distreure i tenir un accident.

Blunt (fa que sí) Té tota la raó. Molts accidents passen així, oi que sí?

Gobbel No. Vull dir… sí que passen així.

Blunt No. Jo no m’hi arriscaria.

Baltasar I, a més, mai no hi ha cobertura. Abans li he trucat i s’ha tallat a mitja conversa. Tot d’una.

Pausa.

Blunt S’ha tallat?

Baltasar Tot d’una. No… de fet, hi ha hagut una soroll terrible, gairebé com una explosió… i de cop, s’ha mort.

Pausa Gobbel trontolla lleugerament.

Gobbel Blunt, em trobo una mica estrany…

Baltasar Que es troba malament?

Gobbel trontolla cap a en Blunt.

Blunt Està bé, es que té una mica de claustrofòbia. Perquè no s’asseu agent? Ja me’n ocupo jo.

Blunt se situa al costat de l’armari, somriu a en Baltasar.

Baltasar Ai, a on tinc el cap… no els he portat la beguda que els havia ofert, oi? Que és el que m’havien dit que prenien?

Gobbel Conyac!

Baltasar Conyac?

Blunt No, alguna cosa de la nevera.

Baltasar Alguna cosa de la ne…?

Blunt Alguna cosa freda. De la nevera.

Gobbel I jo no em podria prendre un conyac?

Blunt És aquí, el conyac?

Baltasar Sí…

Blunt Doncs no; alguna cosa de la nevera.

Gobbel I per què no em puc prendre un conyac, jo?

Blunt Perquè estaria bé… que en Baltasar anés a la cuina… i ens portés alguna cosa de la nevera.

Pausa Gobbel se’n adona.

Gobbel Ohhh… !

Baltasar No sé pas que hi deu haver, a la nevera…

Blunt Qualsevol cosa ens estarà bé.

Pausa. Se’l miren fixament.

Baltasar Ja… bé… Doncs vaig a veure què trobo.

Amb un somriure estúpid, s’esperen que surti de la sala, Així que surt, s’activen.

Blunt Hem de treure el mossèn d’aquí abans que torni!

Gobbel L’ha mort ell, Blunt. Que no ho has sentit? L’ha trucat, l’ha fet distreure i és per això que ara és morta!

Blunt Podria ser pitjor.

Gobbel Com podria ser pitjor?!

Blunt Podríem ser nosaltres, els morts! Vinga, ajuda’m!

Gobbel s’aixeca, amb esforç, del sofà.

Se sent el petit lladruc d’un gos.

Es queden tots dos paralitzats. Blunt es gira per mirar a en Gobbel.

Pausa.

Blunt No te cap gràcia.

Gobbel El què.

Blunt Fer aquest soroll.

Gobbel No l’he fet pas jo.

De nou, un lladruc.

Pausa.

Es giren, horroritzats, cap a la finestra. Corren a la finestra i miren al pati. El gos udola i borda una altra vegada.

Blunt / Gobbel Miffy!

Miren de fer-lo callar: Ssshhh, ves-te’n, etc.

Gobbel I ara què fem?

Blunt L’hem de fer desaparèixer.

Gobbel L’hem de fer desaparèixer?!

Blunt Fes-la fora!

Gobbel I com vols que la faci fora?!

Blunt No ho sé… llença-li un pal o alguna cosa!

Gobbel Jo?!

Blunt Oh, no tornem a començar! Fes-la fòra abans que la sentin.

Gobbel I com surto?

Blunt Per aquí!

Gobbel el segueix fins a la porta, però en Blunt s’atura.

Blunt En Baltasar! Corre…!

Corren cap a la finestra. Blunt l’obre i els lladrucs se senten més forts. Fa sortir en Gobbel.

Gobbel Blunt?!

Blunt Què!

Gobbel Em fan por, els gossos!

Blunt És un xiuaua!

Gobbel També em fan por!

Blunt Surt d’una vegada!

Gobbel Però, com tornaré a entrar?!

Blunt tanca la finestra just en el moment en que entra Baltasar.

Baltasar Només hi havia… Ah, és aquí… Només hi havia una cervesa, però tenim una llauna de Red Bull si els ve de gust.

Blunt Molt de gos.

Baltasar Gos?

Blunt Gos?!

Baltasar Ha dit molt de gos?

Blunt Qui, jo? De cap manera! He dit gust, gust; que em ve molt de gust un Red Bull!

A fora el gos lladra.

Baltasar Què ha estat això?

Blunt Que?

Baltasar Un lladruc… a fora.

Lladruc i grunys del gos.

Això! Que no ho ha sentit?

Pausa, Blunt fa que no amb el cap, amb poca energia.

Aquí, a la finestra…!

Baltasar s’encamina cap a la finestra. Blunt li barra el pas.

Blunt Té raó, senyor Conner, té raó. Hi ha hagut com un soroll de lladrucs.

Baltasar Oi que si? Ja m’ho semblava.

Blunt Si… però no és un gos.

Baltasar No?

Blunt Son… uns nens.

Baltasar Oh… nens?

Blunt Sí, uns nens cruels, horribles, un delinqüents que troben divertit riure’s del seu dolor fent aquests sorolls de gos torturat en un moment com aquest.

Baltasar Vostè creu? No sona com si fossin criatures…

Blunt Sembla mentida, oi? Tanmateix, ho són.

Es gira cap a la finestra.

Que us creieu que fa gràcia?! Només un desequilibrat faria broma amb una cosa així! Riure’s d’una parella d’ancians que estan passant un disgust?! Psicòpates, delinqüents…!

Es gira cap a Baltasar.

Senyor Conner, no s’amoïni… el meu company acaba de sortir per fer-los fora. Em sap greu que ho hagi hagut de sentir.

Baltasar Oh, sí, és clar. Ja m’imagino que… nens, diu que eren?

Soroll terrible de lladrucs, grunys i esgarips d’en Gobbel.

Mare de Déu!

Blunt Mira per la finestra. Comença a fer-li senyals a en Gobbel. Més soroll.

Baltasar És pot saber que passa?!

Baltasar es torna a apropar a la finestra.

Blunt Si us plau, senyor Conner. He d’insistir. Faci’s enrere… és per la seva seguretat. El meu company ho té tot controlat.

Grinyols del gos, soroll de cubells de la brossa. Pausa.

Que em podria prendre aquell Red Bull que m’ha ofert abans tan amablement?

Baltasar Oh, sí… i tant…

Un sorollam. Els lladrucs s’aturen.

Vol dir que no li haurà passat alguna cosa…?

Blunt RED BULL! Pausa. Si us plau. Em vindria molt de gust. Gràcies.

Baltasar Ara mateix.

Baltasar Surt.

Blunt obre la finestra i entra Gobbel tot esgarrapat, mossegat i traumatitzat.

Blunt Es pot saber què feies?

Gobbel M’ha atacat!

Blunt Te n’has pogut desfer?

Gobbel Jo li llençava uns bastonets per que els anés a buscar, però s’ha quedat allí immòbil, mirant-me, ensenyant-me les dents i fent salivera i quan m’he ajupit se m’ha llençat a la cara… era com una bola peluda plena d’urpes i dents.

Blunt D’acord, però se n’ha anat?

Gobbel Tècnicament…

Blunt Que vol dir tècnicament? Vols dir que podria tornar?

Gobbel No… no és això el que vull dir! Això no és gens el que vull dir!

Pausa.

Blunt Què has fet?

Gobbel No m’ha deixat cap opció! Se m’ha llençat a sobre! Mira’m les mans! Me les ha fet a miques!

Pausa.

Ha intentat mossegar-me a la cara, t’ho juro! M’he hagut de defensar! L’he agafat pel coll i…

Pausa.

Blunt Que m’estàs dient?

Pausa. Gobbel es treu la gorra. A sota hi porta un gos mort.

És morta!

Gobbel Ja ho sé!

Blunt L’has matat!

Gobbel Era ella o jo, t’ho juro!

Blunt Però no la pots dur així!

Gobbel Ja ho sé, però és que no he tingut temps de pensar! Em feia por que algú em veiés! I que faré, ara? Soc un assassí!. Blunt… sóc un assassí de gossos!

Blunt Deixa-ho córrer, això! Ens n’hem de desfer!

Gobbel La vull enterrar. Me l’he d’emportar a algun lloc on pugui fer-li un enterrament digne!

Blunt No siguis ridícul!

Gobbel No ho entens! He matat un gos! Però ho he fet per ell… ho he fet per salvar en Basaltar. Era l’única solució!

Blunt Sí, si… el que tu diguis… però fes el favor de treure’t això d’aquí i de pressa!

Gobbel Però què vols que en faci?!

Blunt No en tinc ni idea. Llença-la a la brossa o a la claveguera!

Gobbel A la claveguera?!

Blunt empeny en Gobbel cap a la porta.

Blunt Fot-la en un taxi i envia-la al teatre! Fes-ne el que vulguis però, per l’amor de Déu, treu-la…

Baltasar entra just en el moment en que ells dos anaven a sortir.

Baltasar Aquí ho tenen, ben fresquet…

Blunt i Gobbel fan mitja volta immediatament.

Blunt Així… vinga… segueix caminant.

Baltasar Que no es troba be, agent?

Gobbel No!

Blunt Està perfectament, només te una mica de rampa, oi que si?

Gobbel fa que sí amb el cap, procurant que no li caigui la gorra.

Blunt És l’adrenalina. Passa molt, en la lluita contra el crim; et fa pujar l’àcid làctic i això és fatal… El millor que es pot fer es caminar una mica. Què… et trobes millor?

Baltasar li passa les begudes a en Blunt.

Blunt Moltes gràcies.

Gobbel Gràcies.

Baltasar Ha pogut fer fora la canalla?

Gobbel Eh?

Blunt Sí, sí, tot solucionat.

Baltasar És realment estrany… hauria jurat que era un gos de debò.

Blunt Té raó. Bé… ja se sap, els nanos d’avui dia… tenen una extraordinària capacitat per… imitar animals, oi que sí?

Gobbel Ah si?

Blunt Sí.

Baltasar Bé, sí. Però és que sonava exactament com…

Blunt Com la Miffy? Senyor Conner, si us plau! Sonava com la Miffy!!

Gobbel Quina rucada!

Blunt Encara ens dirà que la Miffy és viva!

Gobbel Viva!

Blunt Serà possible!

Gobbel Quina bestiesa!

Blunt Però què dimonis li ha fet pensar que era la Miffy?!

Baltasar Jo no ho he pensat que fos la Miffy…

Blunt Ah, no?

Baltasar No, i ara!… aquest sonava més aviat com si fos un gos petit.

Gobbel Un xiuaua!

Baltasar Això mateix. Res a veure amb la Miffy. La Miffy era un labrador.

Sona el timbre de la porta. Blunt i Gobbel es queden glaçats.

Mira, aquesta deu ser la Carol!. Set hores per arribar de Bristol!. Ara potser ja podran continuar amb la seva feina.

Baltasar surt.

Pausa. Blunt es mira en Gobbel.

Blunt Un labrador.

Gobbel I com volies que ho sabés jo? Has estat tu qui m’has dit que me’n desempallegués!

Pausa.

Gobbel Potser haurà estat a fi de bé.

Blunt A fi de bé? Que; que hagis mort un xiuaua?! Com pot ser, això, a fi de bé?! Com pot ser que res del que ens està passant sigui a fi de be ?!

Gobbel Home… un Labrador no m’hi hauria cabut a dins la gorra, oi que no?

Blunt (pausa) Mira… Tan se val; te n’has de desempallegar!

Blunt se’n va a escoltar darrera la porta.

Gobbel Però a on l’amago?

Obre una mica la porta i retrocedeix espantat.

Entra una noia jove.

Blunt I tu qui ets?

Carol (pausa) La Carol.

Pausa. Blunt i Gobbel es miren.

Blunt La Carol?!

Gobbel Però si estàs…

Blunt Però, nosaltres…

Gobbel Hauries d’estar…

Blunt Ens crèiem que estaves…

Se li apropen lentament, estupefactes. Ella retrocedeix.

Carol Us crèieu que estava, que? Com havia d’estar?

Gobbel La toca.

Carol No em toqui!

Gobbel És real, Blunt. És real de veritat.

Carol Que vol dir real? És clar que sóc real!

Blunt Però… i l’accident?

Carol Quin accident?

Gobbel L’accident en què has mort!

Carol Que he mort en un accident?

Blunt No has tingut un accident? Venint cap aquí?

Gobbel Ni tan sols un de petit?

Carol En tindré un de gros ara mateix si em continuen dient aquestes coses.

Gobbel És el que jo deia. A comissaria es deuen haver equivocat!

Blunt Però tu no tens trenta-quatre anys…?!

Carol No, en tinc dinou. Gairebé.

Blunt O sigui que en tens divuit?

Carol Sí. (Pausa) Gairebé.

Blunt Ens han dit que en tenia trenta-quatre…?

Gobbel I què. No hi fa res! Tan se val mentre sigui aquí sana i estàlvia. Tot això ha estat un gran error, i en Balsatar no es morirà i no s’espatllarà el Nadal i estem salvats, Blunt!

Li hem de donar la bona notícia al Bulbusar!

Blunt Però si encara no li hem donat la dolenta!

Gobbel Li podem donar després!

Blunt Perdona’ns, Carol… tot això et deu semblar una mica estrany. On és el teu pare?

Carol (s’arronsa d’espatlles) No ho sé. Ni m’importa.

Blunt (pausa) Que està entrant les teves coses?

Carol (pausa) Miri, jo l’únic que vull és anar allà al darrera. Puc passar?

Blunt Ah. A veure a la teva mare…

Carol Que és aquí?

Pausa.

Blunt Aquí passa alguna cosa rara.

Baltasar Entra.

Baltasar Ah, ets aquí… Que ja has mirat al pati d’allà al darrera?

Carol Encara no…

Baltasar Ah, bé… al garatge no hi és. Ves a mirar al pati… Surt per la porta de la cuina.

Carol Per aquí?

Baltasar Sí, la primera a la dreta.

Mirant-se’ls amb sospita, la Carol surt d’escena.

Blunt Aquesta era la Carol?

Baltasar És curiós, oi? Tota la tarda esperant la Carol i arriba una Carol, però no és la Carol. Quines casualitats, oi?

Pausa Blunt mira a en Gobbel que està desinflat.

Blunt Ja ho pot ben dir.

Gobbel Dirigeix la vista al cel.

Baltasar I això no és tot. Recorden que els he dit que aquells lladrucs semblaven d’un gos petit i vostè ha dit que sonava com un xiuaua? Doncs justament això és el que ha perdut aquesta nena: un xiuaua. Ja sé que m’han dit que eren uns nens, però potser també hi havia el gos… sigui com sigui, la pobra noia porta hores buscant-lo. Li van regalar ahir. Per Nadal. Per això li he dit que passés a fer un cop d’ull al pati. Un mal dia pels gossos, no els sembla?

Mira per la finestra. Li fa gestos a la noia, que ja és al pati.

No crec que el trobi aquí al darrera. Quina llàstima.

Li fa gestos a la noia que torni a entrar.

Sigui com sigui, continuem sense saber què li deu haver passat a la meva Carol. I s’està fent tard. Creuen que li haurà passat alguna cosa, agents? Vostès no saben res, oi?

Ells acoten el cap.

Ai senyor, però a on va… si no és per aquí…

Baltasar Se’n va cap a la porta i surt.

Blunt Això és un malson!

Gobbel Es treu la gorra i mira a dintre.

Gobbel Li acabaven de regalar, Blunt! Era un regal de Nadal!. Hem mort un regal de Nadal!

Blunt L’hem mort?!

Sense que ells se’n adonin, la Carol, que està una mica perduda, acaba d’arribar a la finestra per la part de fora.

Gobbel L’he mort, l’has mort… a on és la diferència?! El que compta és que la pobra bèstia és morta!

Treu el xiuaua de la gorra i l’exhibeix. La Carol el veu i xiscla.

En estat de xoc, en Blunt i en Gobbel se la queden mirant.

Ella es desmaia.

Gobbel Déu meu, s’ha mort!

Blunt Què vol dir que s’ha mort?!

Gobbel Li ha fallat el cor!

Blunt No diguis bestieses!. Només s’ha desmaiat!. Ràpid… entrem-la!

Gobbel llença el gos mort i es dirigeix cap a la porta del rebedor.

Blunt No deixis això aquí! (vol dir el gos)

Però en Gobbel torna a entrar corrent.

Gobbel En Balsadar!

Presa del pànic, Blunt entafora el gos dins la seva pròpia gorra i se la cala. Passa per davant d’en Gobbel cap a la porta.

Blunt Entra-la per la finestra… d’ell me’n ocupo jo!

La porta comença a obrir-se.

Baltasar (des de fora) No la trobo, la…

Blunt Atura la porta.

Gobbel Obre la finestra i s’hi enfila. Surt, i tanca la finestra.

Blunt A qui és que no troba?

Baltasar (pausa) La noia.

Gobbel Ha agafat la Carol però ara no pot tornar a entrar per la finestra.

Baltasar Que és amb vostès?

Blunt Amb mi?

Gobbel pica al vidre de la finestra. En Blunt ho veu i llença un gemec.

Blunt No, em sap greu, però no és aquí.

Baltasar Oh…

Pausa.

Que seria possible que em deixés passar?

Pausa.

Blunt Un moment… em sembla que l’acabo de veure!

Baltasar A on?

Blunt Va cap a la porta del darrera! Val més que vagi a obrir-la!

Baltasar No cal, l’he deixat oberta…

Blunt N’està segur?

Baltasar Que si n’estic… Diria que sí…

Blunt Però… amb tots els respectes… vostè s’està fent una mica gran i probablement la memòria ja no és el que era…

Pausa.

Baltasar Jo diria que no vaig tan malament, de memòria…

Blunt Això no es el que m’ha dit abans.

Baltasar Quan?

Blunt Ho veu? (pausa) Valdrà més que ho comprovi.

Baltasar (pausa) Oh… bé, potser sí…

Pausa. Blunt comprova que se’n va i corre cap a la finestra. L’obre.

Blunt De pressa!

Entre tots dos, fan entrar la Carol per la finestra.

Gobbel cau rendit, Blunt forceja amb el cos de la noia.

Gobbel No puc més, Blunt!

Blunt Aixeca’t i ajuda’m!

Gobbel Que t’ajudi a què?

Blunt Ajuda’m a amagar-la!

Gobbel agafa la noia per les cames i maniobra cap a l’armari.

Blunt Aquí no!

Gobbel No?

Blunt No la podem amagar pas amb el mossèn!

Gobbel Doncs a on?

Blunt Cap aquí! De pressa!

La porten cap a un bagul i aconsegueixen ficar-la a dintre. Blunt tanca la tapa.

Gobbel Vols dir que podrà respirar, aquí a dins?

Blunt Això és un bagul de fusta, no un Tupperware. Vinga… i ara que?

Sona el timbre de la porta i fan un esgarip, sorpresos.

Gobbel Qui és?!

Blunt Com vols que ho sàpiga?!

Baltasar entra.

Baltasar Que tornen a trucar?

Fan que sí, amb el cap, cansats de tot plegat.

No sé que li deu haver passat a aquella noia… diu que anat cap a la porta del darrera? Ha desaparegut.

Torna a sonar el timbre.

Ara sí que deu ser la Carol. Em sap moltíssim greu, tot això…

Baltasar surt.

Blunt S’ha acabat… Hem de prendre el control de la situació!. Ha arribat l’hora de fer servir tots els recursos del nostre entrenament!

Gobbel Sí senyor!

Blunt Som-hi. Objectius —sense cap ordre de prioritats— reanimar noia, desallotjar mossèn, desfer-se del gos… què em deixo?

Pausa.

Havíem de fer alguna altra cosa, però què era?

Gobbel Alguna altra cosa…

Pausa.

Se senten veus darrera la porta.

Baltasar entra.

Baltasar No, no, i ara… encantat d’ajudar-la… Ah, agents, permetin que els presenti la senyoreta…

Per a gran horror dels policies, es tracta de la Gronya.

Gronya És senyora.

Baltasar Oh, dispensi’m… La senyoreta Gronya…

Gronya Gronya a seques.

Baltasar Diu que hi ha una mena de pedòfil en aquesta zona…

Blunt Ja n’estem al corrent.

Baltasar Ah… és clar. I qui és?

Blunt No, vull dir que estem al corrent que està buscant…

Gronya Ja ens coneixíem.

Baltasar Ah, si?

Gronya Em sorprèn una mica que encara siguin aquí.

Gobbel A nosaltres també.

Pausa. Ella mira la pancarta de benvinguda.

Gronya Oh. (Pausa) Així aquest deu ser…?

Blunt (fa que sí amb el cap) El senyor Conner.

Gronya Ah, bé… no s’ha d’amoïnar per això, vostè. Ja en té prou amb el que està passant. Estic demanant als veïns que vigilin; que ens facin saber si senten o veuen alguna cosa sospitosa.

Baltasar Oh, i tant; ja ho faré… no podem tolerar que passin aquesta mena de coses, oi que no?

Gronya No (pausa) Bé… doncs me’n vaig.

Es dirigeix a la porta. S’atura.

Només li voldria dir que… l’acompanyo en el sentiment.

Baltasar M’acompanya…? Oh, sí, és clar… moltes gràcies. La veritat és que m’estranya una mica que se’n hagi assabentat…

Gronya Aquesta mena de coses són… terribles.

Baltasar Si, naturalment… Però, si m’ho pregunten ami, jo diria que ja li tocava.

Gronya (pausa) Que ja li tocava…?

Blunt Em sembla que hauríem de deixar-lo descansar.

Gronya Què vol dir que ja li tocava.?

Baltasar Uns… vuit o nou anys. Tampoc està tan malament, oi?

Gronya Vuit o nou?!

Baltasar Em sembla que sí. Més o menys. Per què?

Gronya No és que sigui assumpte meu, però jo no diria que vuit o nou anys siguin una vida gaire llarga…

Baltasar No, però un any, per un gos, equival a… quant era?

Gronya Per un gos?

Baltasar Set, oi? . O això eren els gats? No, no, els gats és menys… Son set. Aleshores… serien…

Gronya I què hi te a veure l’edat dels gossos amb la seva filla?

Baltasar Amb la meva filla? No res…

Blunt i Gobbel s’estan esgarrapant les cares.

Gronya Dons qui és que s’ha mort?

Baltasar Que qui s’ha…? Oh, la Miffy; el Labrador de la meva dona. Tenia un ulls preciosos, amb una expressió tant trista.

Gronya fa un gest afirmatiu.

Gronya Ah… molt bé. Molt bé. Tot us ha sortit mot be… tot, excepte la versió oficial. Ell es pensa que és el gos, vosaltres dieu que és la seva filla. Us he calat des del començament.

Pausa.

Gobbel (a Blunt) Però de què parla?

Blunt No en tinc ni idea. De què parla?

Ella es mira en Baltasar i fa un gest amb el cap, assenyalant-lo.

Gronya Així que és ell, eh? El llop amb pell d’anyell. Sempre és el mateix… semblen d’allò més innocents. La mare superiora també la feia aquesta fila. Semblava la velleta més amable i fràgil del món. Però a sota dels hàbits era violadora!.

Baltasar Em sembla que m’he perdut alguna cosa…

Gronya Més d’una cosa se t’haurà perdut abans que s’acabi aquesta nit.

Blunt No ho deu pas pensar seriosament, que és ell, oi?

Gronya Quiet al teu lloc!

Treu el telèfon mòbil i marca un número.

Gobbel Però què passa?

Blunt Que es creu que en Baltasar és el pedòfil!

Baltasar Perdó… Que es creu que sóc què?

Blunt Miri, s’està equivocant…

Gronya He dit QUIET AL TEU LLOC!!

(Al telèfon) Aquí Àngel de la guarda U, amb qui parlo?… L’acabo de localitzar. Repeteixo… L’acabo de localitzar… Amb un parell d’encobridors.

Sí. Amb les mans a la massa. A on sou vosaltres?

D’acord. La posició és segura, de moment, però hauríeu de venir de pressa. Al carrer Hobb.

(S’adreça als altres) A quin número som?

Blunt Al trenta-set.

Gobbel Que no és el cinquanta-vuit?

Gronya (al telèfon) Cinquanta vuit.

Blunt Miri, aquí hi ha hagut un malentès… Per començar, el senyor Conner no és cap pedòfil i nosaltres no tenim cap intenció d’ajudar-lo a fugir. Faci el favor de deixar-me explicar…

Gronya Explica’t.

Blunt No, aquí no… en privat.

Gronya O t’expliques o calles. Explica’m com és que he viscut aquí tota la vida i mai l’havia vist al vostre amic.

Blunt No en tinc ni idea… alguna gent simplement no es veuen mai. A més… es pot saber qué insinua?

Gronya Que tot això és un muntatge, Que com a molt fa cinc anys que viu aquí.

Blunt Però això és ridícul!

Gronya Demostra-ho!

Blunt Que ho demostri?

S’obre la porta i entra la Garson.

Garson Que passa aquí?

Blunt Ah. La persona que necessitavem!

Gronya Qui és?

Blunt Dons resulta que és la senyora Conner!

Gobbel La senyora del senyor Conner.

Blunt Senyora Conner, si és tan amable… Que li podria dir a aquesta senyora quan fa que estan casats vostè i en Baltasar?

Ella se’ls mira atemorida.

Garson Doncs… uns…

S’atura i es mira la Gronya.

Gronya Tranquil·la. Digui la veritat.

Blunt Sí; només volem que ens digui la veritat.

Garson No el conec de res! Diuen que és aquí per ajudar-me, però no me’n fio d’ell. Quí és?

Blunt No! No m’ha entès bé…!

Gronya Aquest home no és el seu marit?

Garson Jo no en tinc, de marit!

Gronya Es pot saber què estàveu tramant desgraciats?!!

Blunt És que no ho comprèn…!

Gronya Obligar una pobra vella a participar en aquesta comèdia repugnant? I tant que no ho comprenc i no ho vull comprendre mai!

Garson (a Gronya) No se’l podrien emportat? Em fa por!

Gronya Tranquil·la, reina. Ara ja està segura.

Blunt Es pensa que és en un vaixell!

Gronya Que es creu què?

Blunt Es pensa que és en un vaixell! Està senil, o en estat de xoc o alguna cosa per l’estil i es creu que és en un vaixell, oi que sí?

Gobbel (fa que sí amb el cap) I es pensa que jo sóc un Arxiduc.

Gronya Tant me fa, aixo! Aquest home no és el seu marit!

Blunt Es pensa que és a un creuer de luxe! Senyora Conner, digui-li! Oi que és a un vaixell?

Garson A un vaixell…?

Blunt Sí… Jo sóc el capità. Se’n recorda?

Garson El capità…?

Gobbel Sí i sempre s’està fent solitaris.

Gronya Que es fa què?

Gobbel Ja m’entén… manoles. Al seu camarot.

Gronya Manoles al camarot?!

Gobbel Quan hi van les noies!

Gronya Les noies?!

Blunt No ens estas ajudant gens…

Gobbel No, no… però no hi ha cap problema, perquè no veuran res.

Gronya Que es masturba, davant d’unes nenes cegues, al seu camarot?! Això és la cosa més pervertida que he vist mai!

Blunt Jo no!

Gronya Ah, o sigui que a tu et sembla normal, ensenyar-los-hi la tita a unes pobres nenes cegues?

Blunt No, miri… Pregunti-li quin any és. Pregunti-li a quin any es pensa que som!

Gronya Quin any és? Que em sent? Sap a quin any som?

Pausa. S’estira.

Garson I tant que ho sé quin any és!

Gronya Ho sap perfectament quin any és!

Garson Som al 1961.

Gronya Som al mil nou-cents… Què?

Garson Marta, reina, si penses continuar bevent d’aquesta manera, et suggereixo que et compris una agenda. Com a mínim podras saber a quín dia vius!

Gronya (a Garson) M’ha dit Marta?

Garson Francament, no veig per què t’has de posar d’aquesta manera. No ets tu la que ha estat humiliada públicament.

Blunt a Baltasar De què parla?

Baltasar No en tinc ni idea. Garson, carinyo, de què parles? Què et passa? Què t’han fet?

Ella se li abraça.

Garson Oh, papa! Què faré, ara? Com podré tornar a sortir de casa?

Gronya Es el seu pare?

Blunt I ara! Com vol que sigui son pare?

Gobbel Potser la va tenir als setze anys!

Gronya Què?

Garson es dirigeix a Gobbel.

Garson Tu!

Gobbel Jo?

Ella avança cap a ell i l’assenyala amb el dit.

Garson Com goses presentar-te aquí! Després del que m’has fet! Bèstia fastigosa!

Gobbel Què he fet, jo?

Garson No t’atreveixis! No t’atreveixis a fer-te l’innocent, Baltasar Conner!

Gobbel Qui?

Gronya (assenyalant el marit) Que no era ell, el Baltasar?

Blunt Sí que ho és.

Baltasar Sí que ho sóc.

Garson Com m’has pogut fer una cosa així?! Com has pogut humiliar-me d’aquesta manera davant de tothom?!

Gobbel Davant de qui?

Garson Davant de les nostres famílies, els amics, el capellà… tothom! I jo, allí plantada com una idiota, vestida de nuvia!

Gronya Vestida de núvia?

Blunt No, un moment, es creu que és a una boda!

Gronya I que la va deixar plantada! És això el que diu? Que la va plantar el dia de la boda?

Garson Marta, sis plau, ho saps perfectament que em va plantar!

Gobbel Jo no he plantat a ningú!

Blunt Tu, no… es pensa que ets en Baltasar!

Gobbel I llavors, en Balsadar qui és?

Blunt El seu pare.

Gobbel Llavors, qui sóc, jo?

Blunt Tu no hi ets!

Gobbel I a on sóc?

Blunt A la lluna, som sempre… com vols que ho sàpiga?!

Garson a Blunt I tu no et pensis que ets millor!

Blunt Jo?!

Garson Sí, tu… el recader! Si fossis un home com cal i no un llimac i un titella, t’hauries negat a portar la carta i l’hauries forçat a comparèixer a l’església.

Blunt Un moment…!

Gronya Quina carta?!

Blunt Un moment. Jo no sóc cap titella!

Gronya A callar! Què hi deia, a la carta?

Garson Què hi deia? (pausa) Que no podia tirar endavant el casament. Que mai m’havia estimat de debò. Que el seu cor era d’una altra.

Blunt Però de qui?

Garson D’algú a qui no podria tenir mai. (Pausa) Deia que ho sentia molt, però que no s’atrevia a dir-m’ho a la cara. Que li sabia greu haver-ho deixat arribat tan lluny. Deia que li sabia greu però que… que s’havia acabat.

Tots es miren en Baltasar.

Gronya Vostè li va fer això?

Baltasar No, jo…

Per què els dius aquestes coses?

La Garson es gira i s’encara amb en Baltasar.

Garson Perquè em fas fàstic! Aquest Baltasar, tan agradable, tan simpàtic! Què hi fa amb aquesta vella xacrosa? Si li fa més cas al gos que a ell! No s’ho mereix, el pobre! Si és tot un cavaller. Tan pacient. Tan i tan amable!

S’adreça als altres.

I què me’n dieu, d’això? Deixar plantada la novia el dia de la boda! No és una cosa gaire amable, oi?. De fet, la majoria de la gent dirien que és una cosa decididament cruel. No troben, agents? No dirien que és decididament cruel?

Pausa.

Gobbel Home, jo diria que sí que és bastant cruel…

Blunt (al mateix temps) Sí que diria que és cruel, i tant…

Garson Sí. (Pausa) I el meu marit pensa el mateix. Per això va arribar puntualment a l’esglèsia, tot ben clenxinat, i es va plantar allà, davant de Déu, amb la seva mirada bondadosa i es va casar amb una noia a qui no estimava i a qui mai no ha estimat.

Pausa.

Gobbel I qui era, ella?

Baltasar Això no és just, Garson. Eren altres temps. Vaig fer el que creia que era el correcte.

Garson I una merda! Vas fer el que causava menys problemes, menys escàndol…!

Baltasar Menys dolor…

Garson I un ou! No ho vas fer per no causar dolor!. Ho vas fer per quedar bé. Per quedar bé amb tu mateix, amb mi, amb els veïns… amb la teva maleïda família! Vas engegar a la merda la vida de tots dos per això! Pel què diran!

Pausa.

Gronya O sigui que és el seu marit?

Garson Sí. És el meu marit. Fins que la mort ens separi.

Gronya D’acord. O sigui que no és ell, el pedòfil?

Garson Per l’amor de déu!

Garson surt. Pausa.

Baltasar Em sap moltíssim greu. És molt violent. No sé què li passa pel cap, d’uns dies ençà…

Blunt No, és clar… amb les dones, ja se sap!

Gronya Sou tots una colla d’inútils! La pobra dona estava dient que el seu marit no se la estima; en teniu idea del que és, això?

Gobbel Justament, jo sí que ho sé!

Baltasar Però jo la estimo. En tot cas, des de que va néixer la nostra filla. Des d’aquell moment que me la estimo.

Gobbel O sigui que no hi van perdre tant, oi? Perquè sempre els quedarà la seva filla.

Baltasar Sí, és veritat… Tenim la Carol. És tot el que tenim.

Gronya Però això és bo. Miri… jo hauria donat el que fos per uns pares que m’haguessin estimat… Vull dir, d’una manera no-sexual…

Gobbel I jo.

Gronya Tu també vas ser víctima d’abusos sexuals, de petit?

Gobbel Ja m’hauria agradat!

Gronya Què?!!

Sona el telèfon mòbil. Ella l’agafa.

Gronya Aquí àngel de la guarda 1.

Sí, encara hi sóc…

Quan ha estat, això?

Així, quí és…

No; és fastigosament típic…

Però no tenim el nom?

Bé, això ja és alguna cosa.

Pausa. Mira a en Blunt.

No; m’havia equivocat.

D’acord.

Penja el telèfon. S’adreça a tots els altres.

Bé… sembla que podeu estar tranquils.

Blunt I com és, això?

Gronya Ens acaba d’arribar una informació nova.

Blunt Quina informació?

Gronya Ja t’agradaria saber-ho!

Blunt Un moment… Vostès no poden fer la llei pel seu compte!. Si tenen informació d’alguna activitat delictiva ens ho han de dir.

Gobbel O si més no, han d’avisar la policia.

Blunt O si més no… Som nosaltres la maleïda policia!

Gobbel Aquest vocabulari!

Blunt Deixa’l estar, el vocabulari; aquests son capaços de matar algú!

Gobbel Vols dir?

Gronya No algú. Un repugnant i bavós violador de criatures!

Blunt Baltasar… digui-li vostè!

Baltasar Que li digui què?

Blunt Digui-li que no ho faci!

Baltasar Ells tenen raó, maca. No veig que solucioni res, això. Sigui qui sigui aquest monstre, haurà de respondre davant de Déu.

Gronya Davant de Déu? No en teniu ni idea, vosaltres… És un maleït capellà!

Blunt Qui és un capellà?

Gronya els ensenya el telèfon mòbil.

Gronya El pervertit, el violador de criatures, és un maleït capellà. Sorpresa, sorpresa! Segur que en aquest mateix moment és a la vicaria fent-se tocar el badall de la campana! IMBÈCILS.

Va cap a la porta, però en Gobbel l’ha tancat.

Gobbel No li permetrem!

Blunt Però què fas?

Gronya Surt del mig, pasma de merda!!

Gobbel Matarà el mossèn!

Blunt No, deixa-la marxar!

Gobbel Però no podem permetre que matí algú!. Recorda el que va dir el sergent; no heu de permetre que la gent… mati… altra gent.

Gronya Contaré fins a tres…

Blunt Agent… deixi-la marxar!

Gobbel Però… qui vindria a permetre un assassinat.

Gronya UN.

Blunt Potser el mossèn és a un lloc segur!

Assenyala l’armari.

Gronya DOS!

Blunt Segur que està tancat en algun lloc fora de perill!

Gobbel Compta fins a tres, o fins a cinc?

Gronya TRES!

Pausa.

Molt bé!

Agafa Gobbel per les solapes.

Gobbel Ja ha arribat al tres?

Gronya He arribat a tres… i a tu t’ha caigut el pèl!

Es prepara per llençar un cop de puny i en aquell moment se senten tres cops que vénen de dins de l’armari.

Pausa. Tothom es queda glaçat.

Gronya Què ha estat això?

Blunt Pica de peus a terra tres vegades.

Blunt Un, dos, tres!

Una altra vegada, tres cops que venen de l’armari i la veu del capellà.

Shandy Obriu la porta!

Gobbel Ohhhh! Ara ho pesco: tancat, fora de perill!

Blunt Idiota!

Gronya s’apropa, lentament, al guarda-roba. Obre la porta i el mossèn surt rodolant.

Blunt Mossèn Shandy!

Shandy (a la Gronya) Qui és vostè?.

Gronya Que qui sóc?

Shandy veu en Blunt i en Gobbel.

Shandy Vostès! Me les pagaran! Com gosen tractar-me d’aquesta manera?!

Blunt (pausa) Mossèn! Què hi fa a l’armari?!

Shandy No es faci l’innocent! Ho sap perfectament què hi feia a l’armari!

Gronya I cóm és que ho sap?

Shandy Perquè són ells qui m’hi han ficat! M’han donat un cop al cap i m’hi han tancat!

Gronya Ah, si?

Shandy Això és un ultratge!

Gronya (a Baltasar) Que ho sabia vostè que el mossèn era aquí?

Baltasar No, em creia que ja no hi era!

Gronya Com vol dir, que ja no hi era?

Baltasar Doncs… no sé… havia vingut a donar-nos el condol per la mort de la Miffy i llavors…

Shandy La Miffy… ara ho recordo… la gossa!

Gronya agafa en Shandy d’una revolada.

Gronya Silenci! (a Baltasar) Continua.

Baltasar La veritat és que això és tot… he acompanyat la meva senyora al llit… i el mossèn s’ha quedat un moment perquè els agents volien parlar amb ell d’alguna cosa…

Gronya Ah, si?

Shandy Es pot saber què és això? Deslligui’m immediatament!

Gronya Si no calles, te la tallo immediatament. Seu i estigue’t quiet.

Empeny el capellà cap al sofà. Es dirigeix cap a on són en Blunt i en Gobbel.

Vaja, vaja… sembla que us havia subestimat, nois. Havíeu de treure el pedòfil de la ciutat, però no us podíeu presentar directament, a casa seva, per si un cas el vigilava algú de nosaltres. De manera que veniu aquí, amb l’excusa de dir-li a aquesta gent que el seu gat és mort, i quedeu amb el mossèn per trobar-vos aquí. No està malament. És gairebé enginyós.

Shandy Algú em pot fer el favor de dir-me què és el que està passant?

Gronya Oh, mira com grinyola! El que està passant és que t’hem trincat, col·lega!

Shandy Que m’heu què?

Gronya Que t’hem enxampat! Que ens tens a sobre.

Shandy A qui tinc a sobre?

Gronya Als PITS.

Shandy Que tinc els PITS a sobre?

Gronya (a Baltasar) D’acord, avi; et concedeixo el benefici del dubte. Surt d’aquí i ves-li a fer companyia a la teva dona fins que jo t’ho digui.

Baltasar Però… què pensa fer?

Gronya Encara no ho tinc decidit. Però miraré de no tacar el sofà.

Blunt/Gobbel No tacar el sofà?

Shandy Què és això de no tacar el sofà?!

Gronya Ves-te’n.

Acompanya en Baltasar i tanca la porta al seu darrere. Obre el telèfon mòbil.

Shandy Això és una casa de bojos!

Gronya Àngel de la guarda 1… a on sou?

Doncs feu mitja volta… resulta que jo tenia raó des del principi.

El tinc al meu davant.

Si, ja ho sé. Encara resultarà que Déu existeix.

Encara tenim aquella lona?

Molt bé. La necessitarem.

Talla la comunicació.

Vinga, fora la vestimenta!!

Shandy Perdó?!!

Gronya La roba. Fora. Ara mateix!

Shandy Abans mort!

Gronya Com vulguis.

Colpeja Shandy al cap. Com la vegada anterior, es posa dret, ben tibat. Cau desmaiat i la Gronya comença a treure-li la roba immediatament.

Blunt Això… és il·legal!

Gronya Quiets o també rebreu. De vosaltres dos, traïdors, ja me’n ocuparé d’aquí a un moment.

Li treu la jaqueta al mossèn, que fa sorolls incoherents, semi desmaiat.

Gobbel Per què li treu la roba, ara?

Blunt Per què li treu la roba?

Gronya És Nadal, oi?

Blunt I?

Gronya Que el gall d’indi l’hem de desplomar, abans de rostir-lo.

Gobbel (Pausa) I d’on l’ha tret, el gall dindi? Perquè jo no n’he trobat enlloc…

Blunt Vols callar?

Gronya Amunt, mossèn.

Fa posar dret el capellà semi inconscient i li comença a descordar els pantalons.

Blunt Miri, li juro que s’equivoca!. Ja sé que li han dit que el pedòfil és un capellà, però no hi ha cap prova que mossèn Shandy sigui el que estan bus…

Ella tira avall els pantalons i a sota, sorprenentment, Shandy porta mitges, portalligacames i calcetes de blonda.

Gronya Me cago en…!

Pausa.

Blunt D’acord, admeto que això no té bona pinta. Però no vol dir que sigui un corruptor de menors!

Gronya I què vol dir, doncs? Un capellà amb roba interior femenina?! Què és el que vol dir, exactament?!

Blunt Bé… pot voler dir que…

Mira a en Gobbel amb desesperació.

Gobbel Que és una dona!

Blunt Una dona?

Gronya No té aspecte de dona.

Gobbel Mira qui parla!

Gronya Què?!

Blunt No, el que vol dir és que… que encara no és una dona… però ho vol ser.

Gronya Es pot saber de què parles?!

Gobbel (pausa) Que és un home atrapat en un cos de dona!

Blunt No…

Gobbel És una dona atrapada en un cos de dona!

Blunt No!

Gobbel Un home atrapat…?

Blunt És una dona atrapada en un cos d’home!

Gronya I vosaltres, com ho sabeu? És amic vostre?

Blunt No!

Gobbel (al mateix temps) Sí!

Blunt Vull dir, no és tan un amic com…

Gobbel Un col·lega!

Gronya Un col·lega? Que també sou capellans, vosaltres?

Blunt No…

Gobbel Però és que ell tampoc no ho és!

Blunt Ell tampoc ho és!

Gronya No és capellà?

Blunt No… és… és…

Gobbel És un estríper!

Gronya Així que és un estríper, eh?

Gobbel Ho som tots tres!

Gronya O sigui que tots sou estrípers. Ets un estríper, tu, mossèn?

Shandy Oh, sí, si us plau!

Blunt Sí, exactament. I és per això… que no ho podíem explicar… perquè havia de ser una sorpresa!

Gobbel Perquè hem vingut… per la filla!

Blunt Per la filla… això mateix!

Gronya Quina filla?

Gobbel La que s’ha matat!

Blunt La que no s’ha matat… La filla dels Conner.

Gobbel La Miffy…

Shandy La Carol!

Blunt La Carol, això mateix… que torna avui a casa, després d’una temporada a l’estranger… i ens han llogat… per fer estriptis. Així que arribi, oi que sí?

Gronya Qui us ha llogat?

Pausa.

Blunt Doncs… una amiga d’ella.

Gronya Qui?

Blunt Qui?

Gobbel No ho sabem.

Blunt Això mateix. No ho sabem.

Gronya No sabeu qui us ha contractat?

Blunt I per què ho hauríem de saber? L’agència només ens diu on hem d’anar i què hem de fer.

Gronya I quina agència és?

Pausa.

Blunt Capellans… estrípers.

Gronya Capellans estripers?

Fan que sí.

Però no en sou, de capellans.

Blunt Bé, no, no fem només capellans. Això només és el nom de l’empresa. Fem tota mena de coses… capellans, policies…

Gobbel Aquests som nosaltres.

Blunt Bombers…

Gobbel Carters…

Blunt Molt variat.

Gobbel Taxistes…

Blunt Sí. Em sembla que ja ho ha captat.

Pausa.

Gronya Posem, per un moment, que sóc prou estúpida com per creure-us…

Gobbel Ah, ho és prou?

Gronya No. Però això no explica què hi feia a l’armari.

Blunt Ah, bé… és molt fàcil, oi?

Gobbel Tirat.

Pausa.

Gronya Encara m’espero.

Blunt Vostè no és gaire confiada, oi que no?

Gronya No, però sóc molt violenta, si et serveix d’incentiu.

Blunt (pausa) Veurà… tot forma part de la sorpresa. En diem… especial doble sorpresa. Sí, veurà, la víctima arriba… no, no vull dir la víctima, vull dir…

Gobbel La difunta.

Blunt La difunta… no! La difunta, no, la ummm… la clienta! Això… això és el que volia dir… la clienta arriba i nosaltres fem… ja m’entén… el nostre número… i es creuen que això és tot però tot d’una s’obre la porta i surt el mossèn!

Gobbel I aquesta és la segona sorpresa!

Blunt I d’aquí ve el nom.

Gronya La qual cosa no explica per què li heu clavat un cop al tarro per començar.

Pausa.

Gobbel Aquesta és la tercera sorpresa.

Gronya Ah sí? (Pausa) I per què no m’heu explicat tot això d’entrada?

Blunt Home, no podíem. Vull dir que vostè podria haver estat la filla o una de les seves amigues. No ens haurien tornat a contractar mai més.

Gronya (fa un gest afirmatiu) Agafa el mòbil i comença a marcar. Blunt i Gobbel gairebé no poden dissimular el seu alleugeriment.

Blunt Fa l’elecció correcta, cregui’m. Si els seus amics es presentessin aquí, quedaríem tots com uns idiotes.

Gronya No els truco a ells.

Blunt I a qui truca?

Gronya A la meva filla.

Es porta el telèfon a la orella. Se sent cóm en algun lloc, apagat, sona un timbre de telèfon.

Pausa.

El soroll ve del bagul.

Gronya segueix el soroll fins al bagul. L’obre d’una revolada.

Gronya Carol?!

Treu la noia del bagul.

Carol Mama…?

Gronya Què cony hi fas, a qui?! Que t’han fet aquests fills de puta?!

Ara sí que està enfadada. Es gira cap a Blunt i Gobbel i s’encamina cap a ella.

Què COLLONS està passant aquí?!! Què hi fa la meva Carol tancada dins d’un bagul?!

Blunt No hi ha cap necessitat de dir males paraules, senyora.

Gronya Males paraules? Me cago en els collons, fills de la gran puta! QUE LI HEU FET A LA MEVA FILLA?!

Blunt No res, li juro!

Gronya Que t’ha tocat, aquest pervertit?

Gobbel S’havia desmaiat!

Blunt És veritat. S’havia desmaiat!

Gronya I per què s’havia desmaiat? Perquè aquest pervertit l’havia tocat?!!

Carol No, perquè han mort el Chinkie!

Gronya Chinkie, el xiuaua? El que t’hem regalat per Nadal?

Carol Sí. S’ha escapat!

Gronya I com s’ha escapat de la caixa de regal?

Carol S’hi ha pixat i després s’ha menjat el cartó perquè s’havia estovat!

Gronya I no t’havia dit que no li donessis aigua? Així que s’ha escapat?

Carol I jo he sortit a buscar-lo i aquell home m’ha dit que era al pati…

Gronya Quin home?

Carol Aquella mòmia que viu aquí!

Gronya (li venta una bufetada) Parla bé, desgraciada!

Carol Aquell m’ha dit que el Chinkie era aquí a fora i he passat al pati i quan he sortit, no hi era, perquè aquests dos cabrons l’han matat!

Gronya Quins dos cabrons?

Carol Aquests dos cabrons!

Gronya (una altra bufetada) T’he dit que parlis bé d’una puta vegada!

(als policies) Es pot saber de què parla? Que heu mort el gos de la meva filla?!

Ells miren d’aparentar innocència.

Carol Se l’ha amagat a la gorra!

Gronya Al casc?

Assenyala a en Gobbel.

Carol Aquest cabró!

Gronya (bufetada)

Carol Ai!. S’ha amagat el Chinkie dins del casc!

Gronya Ensenya’m el casc.

Gobbel El meu…?

Gronya QUE M’ENSENYIS EL CASC!

Ràpidament, ell li dona el casc. Gronya l’agafa i hi mira a dintre. Pausa.

Aquí no hi ha res.

Carol Però et juro que hi era! Se’n deu haver desfet!

Gronya Què, maca, que tornem a dir mentides?

Carol Et juro que no!

Gronya Mira, Carol… vull que em diguis la veritat… No vull mentides, entesos?

Carol No t’estic dient cap mentida!

Gronya Calla. Escolta’m bé. T’ha tocat algú?

Carol Si m’han tocat?

Gronya Tu ja m’entens. Si algú t’ha tocat… d’alguna manera que no t’haguessin d’haver tocat.

Pausa.

Carol Sí.

Blunt i Gobbel s’espanten.

Blunt Un moment…

La dona el fa callar amb una mala mirada.

Gronya Val més que t’estiguis molt i molt callat.

Ell calla.

No menteixis, sobre això, carinyo… és molt important… això és de vida o mort. Qui t’ha tocat… d’una manera que no t’havía de tocar?

Pausa.

Carol? Quí ha estat?

Carol Ja t’ho he dit. El tiet Bernie!

Gronya li clava una plantofada al cap.

Gronya Mentidera fastigosa!

Carol No és mentida… aquesta hi ha tornat!

Gronya No t’atreveixis a parlar d’aquesta manera! El teu oncle no t’ha posat mai la mà a sobre!

Carol I tu com ho saps?

Gronya Perquè és el meu germà. Per això ho sé que mai t’ha posat la mà a sobre!

Carol Em fa jugar a xupar polos!

Gronya Ja n’hi ha prou, bandarra! A casa immediatament i directe al llit. Vinga, fora, ara mateix!

Carol surt. Gronya s’encara amb els altres.

Gronya I vosaltres què anàveu a fer, anormals? Entregar-li la meva filla al vostre amic el corruptor de menors?

Blunt Un moment, senyora, controli’s.

Gronya M’estic controlant, col·lega. Sabrás quan m’hauré descontrolat perquè em veuràs fent-me un collaret amb les teves tripes.

Blunt Però nosaltres no som pervertits; som estrípers.

Gronya I uns collons!

Gobbel Potser, sí; però és veritat!

Gronya Molt bé. SI sou estrípers… feu-me un estriptis!!

Pausa.

Blunt Un estriptis?

Gronya Ensenyeu-me el vostre número. Vinga!

Blunt No podem.

Gronya I per què no?

Blunt Perquè…

Gobbel Perquè ens hem deixat la música.

Blunt Sí. Després de tot aquest enrenou, ens hem deixat la música, s’ho pot creure?

Gronya Aquí al casset hi ha una cinta.

Blunt No és nostra.

Gronya Si és música, es pot fer servir per un estriptis.

Blunt No és tan senzill, no cregui. No serveix qualsevol música…

Gronya Escolta’m bé, desgraciat. Ballareu i us despullareu, o us faré la pell a tires! Vinga, som’hi.

Pausa. Els dos policies se’n van, nerviosos, cap al davant.

Tots.

Assenyala a en Shandy.

Blunt Ell també?

Gronya Sou un equip, oi?

Blunt Però és que…

No cola. Blunt i Gobbel ajuden el mossèn a incorporar-se. Gronya agafa el control remot i el dirigeix a l’equip de música.

Gronya I val més que sigueu bons.

Ella engega la música. És una versió instrumental del tema The Windmills of your Mind.

Gairebé plorant, ells comencen a treure’s la roba. Això s’hauria d’improvisar per aconseguir el màxim d’efecte còmic. Es queden en roba interior.

Finalment, s’acaba la cançó. Pausa. Gronya fa un gest afirmatiu amb el cap.

Gronya Si vosaltres sou estrípers, jo sóc la Estefania de Mònaco.

Tot d’una, se sent un soroll; uns grunys. Blunt crida i cau enrere, per damunt del sofà.

Gobbel Què passa?

Blunt surt de darrera el sofà, agafant-se la gorra.

Blunt És viu!

Gobbel Què?

Blunt A tu què et sembla?!

Gobbel No pot ser!

(A la Gronya) És viu!.

Gronya Què?

Pausa.

Gobbel No res.

Gronya Què vol dir, no res?

Una vegada més Blunt torna a crida i a remenar, sense deixar anar la gorra.

Gronya Que hi ha a la gorra?

Blunt No res!

Gronya Ara ho veurem!

Se li llença a sobre, provant de treure-li la gorra.

Blunt Ajuda’m!

Gobbel també s’hi llença. Tots tres rodolen, forcejant, cap al darrera del sofà. Blunt aconsegueix sortir-se’n mentre en Gobbel continua lluitant amb Gronya, Blunt obre la finestra, i llença el gos a fora. El gos fuig. La Gronya l’agafa i Blunt torna a entrar al combat, que continua fins que… sona el telèfon. Pausa. S’obre la porta i entra Garson. Se’n va directe cap al telèfon i despenja.

Garson Digui?

(Aquestes itàliques només les sent ella: «Hola, mama, sóc jo. Em sap greu, però és que el tren portava x hores de retard. Ara ja estic arribant»)

Molt bé… i a on ets, ara?

(Arribo d’aquí a cinc minuts. Truco des del taxi)

Quan senten la Garson, Blunt, Gobbel i Gronya aturen la seva baralla. Guaiten des de darrera del sofà.

Molt bé, bonica.

(Arribo de seguida)

Amb un posat submís, Baltasar treu el cap des de la porta. Garson li fa un senyal per que s’apropi, mentre continua escoltant el telèfon.

Doncs començo a preparar el cafè

(Ai, si, m’anirà molt bé després d’aquest viatge!)

Molt bé, guapa. Ara sortirà el papa per ajudar-te a entrar les maletes.

Baltasar fa que sí amb el cap.

(OK, fins ara)

Garson Fins ara mateix.

Penja el telèfon.

Blunt i Gobbel es posen drets.

Baltasar He entrat perquè sonava el telèfon. Era la…

Garson Per l’amor de Déu, no siguis tan cagat!. I vosaltres; si ja heu acabat de comportar-vos com llunàtics, que potser ens podríeu tornar la sala d’estar?

Blunt Qui era?

Garson Que qui era?

Blunt Al telèfon.

Baltasar Era la Carol, oi que sí?

Garson Fa que sí amb el cap.

Blunt La Carol?

Gronya Quina Carol?

Gobbel La Carol Carol?

Baltasar No; la nostra…

Gronya La vostra Carol?

Blunt Carol Carol?

Gobbel Totes dues Carols?

Baltasar No, només la Carol.

Shandy Carol! Era aquest, el nom que m’han dit. La morta!

Garson No és pas morta; era al tren.

Baltasar I el cotxe?

Garson No en té, de cotxe.

Baltasar Que sí, que en té?

Garson Ja t’ho vaig dir; se’l va vendre.

Baltasar Se’l va vendre!

Garson Estava preocupada per allò de l’efecte hivernacle —ja saps com és, amb aquestes coses— i li va vendre a una amiga.

Gobbel Se’l va vendre?

Blunt A una amiga!

Baltasar I quan va ser això?

Garson Deu fer una setmana. Se’l va vendre per quatre duros. Ja t’ho havia explicat.

Baltasar N’estas segura que m’ho havies dit?

Garson Jo li havia dit que s’esperés fins passat festes i que vingués en cotxe, perquè els trens, en aquesta època van fatal. Però no, no, ella ja sap el que es fa. I què passa? Doncs que el tren s’ha quedat aturat un munt d’hores a…

Blunt I ara, a on és?

Garson Està arribant en taxi. Diu que serà aquí d’un moment a l’altre. Vaig a preparar el cafè.

Baltasar Oh, sí, un cafetó… a algú de vostè li ve de g…

Garson Ells no. Quan torni no vull veure a ningú de tots vostès, gràcies.

Agafa un vas d’aigua i li llença a la cara a en Shandy que es reanima del tot.

Shandy Es pot saber…?

Garson Això l’inclou a vostè, mossèn.

Garson surt.

Baltasar Em sap molt greu. És que ha tingut un dia molt dur i a vegades es posa una mica… impacient. No ha volgut ser maleducada.

Gobbel agafa en Blunt d’una revolada.

Gobbel És viva, Blunt! Aquesta vegada sí que és viva! Oi que sí?

Blunt Sembla que sí.

Gobbel És el que jo deia; s’havien equivocat! La morta ha de ser la seva amiga… i la deuen haver identificat pel cotxe!

Blunt (afirma amb el cap) Deu haver estat això.

Gobbel Soc tan feliç, Blunt! Estem salvats! Tot ha sortit bé! Teníem raó de no voler dir-los-hi! Estem salvats!!

Abraça en Blunt.

Bon Nadal, Blunt!

Abraça la Gronya.

Bon Nadal dona dels PITS, encara que ens volguessis arrencar les boles i fer-te un collaret amb les nostres tripes!

Agafa un munt de globus i els llença enlaire. Se’n queda dos. Se’n va a abraçar en Baltasar.

I vostè, Balzadar! Vostè, sobretot! Al final, no li han destrossat la vida! Bon Nadal!

Baltasar Que no m’han des…? Bé, doncs, gràcies i bon Nadal.

Gobbel es dirigeix al capellà i prova d’abraçar-lo.

Gobbel Bon Nadal mossèn Shandy!

Shandy Fora d’aquí, llunàtic!

Blunt Només està mirant de ser amable.

Shandy Amable? Que no se’n adonen del que han fet, idiotes?

Gobbel Què?

Shandy Havia de sortir a escena fa quinze minuts!

Gronya A escena? Fent què?

Shandy Fem Cabaret, al centre parroquial. Per recollir diners per… Això no s’acabarà aquí! Ja sentiran parlar de mi… tot vostès!

Gobbel No es posi així, mossèn. És Nadal! Tingui; agafi un globus!

Li dóna un globus.

Shandy Un globus!!! Miri que en faig del seu globus!!!

Fa petar el globus. Immediatament, Baltasar es porta la mà al pit i cau a terra.

Gronya Òstia!

Se’n va corrent cap a en Baltasar. S’obre la porta i entra Garson.

Garson Què ha passat?

Veu en Baltasar caigut a terra.

Però què…?!

Gronya se la mira, mentre pren el pols a en Baltasar. Se li nota a la cara que l’home és mort.

Garson Oh, no, Baltasar!

Cau agenollada, al seu costat.

Baltasar, vida meva…!

Pausa. S’obre la porta. És la Carol —la filla d’ells— carregada de regals.

Carol BON NADAL, FAMI…!

S’atura en sec. Veu al seu pare per terra i a la seva mare que li plora a sobre. Veu el capellà en lligacames, veu la Gronya i els dos policies es roba interior. Pausa.

Però que passa?

Un instant.

Blunt i Gobbel (alhora) El teu pare és mort!

Llums fora.