A la novel·la apareixen noms corresponents a pobles del Pallars sortosament encara existents i més o menys poblats. No obstant això, el personatge principal és ficció. Tant el seu nom, com el seu físic, com la seva vida. I així passa amb la resta de personatges.

Vull fer constar que la inspiració primera que va impulsar-me a escriure va ser el relat del meu pare sobre un home que ell, de jove, havia conegut i que vivia molt modestament fent de talpaire. Per tant, l’obra recull retalls de realitat que s’infiltren dins la ficció deixant-se modificar mansament.

Aquestes paraules preliminars pretenen desaconsellar el rastreig d’una vida de carn i ossos darrere els personatges, encara que algú pogués sentir-s’hi esperonat en el cas d’haver-hi coincidència d’algun nom o fet. En segon lloc, pretenen fer públic el meu agraïment a l’Enric Barbal Gasset, a la seva memòria i a la voluntat de fer-la servir, procurant que jo pogués passejar-me per un temps que no he viscut. Vull dir que, si ell no hi hagués posat solfa moltes hores, jo no hauria pogut bufar l’instrument.

L’autora