Notes

^[1] Paròdia d’un poema moralitzant, «Contra la peresa i la maldat», d’Isaac Watts, molt del gust de l’època, que els nens i les nenes aprenien de memòria a l’escola. El poema parodiat no parla d’un cocodril ociós, sinó d’una abella treballadora que va a buscar el pol·len de les flors per convertir-lo en mel. [Torna]

^[2] Aquesta vegada es tracta de la paròdia d’un poema de Robert Southey (poeta que ja Lord Byron havia massacrat a les primeres estrofes de Don Juan). El poema parodiat, «Sobre les consolacions del vell i de com les va obtenir», parla de com es pot arribar a la vellesa, estalviant energia durant la joventut; de com, pensant en el futur, podem evitar de lamentar-nos sobre el passat, i de com evitar la por de la mort sent un bon creient. [Torna]

^[3] La paròdia és ara sobre una cançó de bressol, «Parleu al nen petit amb gentilesa». La cançó de la Duquessa diu justament tot el contrari. L’autoria del poema és discutida. Alguns l’atribueixen a G. W. Langford, i altres a David Bates. [Torna]

^[4] Aquí es parodia el poema d’Isaac Watts «El peresós», també de contingut moral, on se’ns parla d’un peresós que s’arruïna per no haver anat a treballar al camp, i ni així no està disposat a canviar de vida. El que parla, en el poema, dóna gràcies a Déu per haver tingut persones al costat que l’ensenyessin a ser diligent i treballador. [Torna]