JOSEP FELIU i CODINA (Barcelona, 11 de juny de 1854 - Madrid 2 de maig de 1897) fou un jurista, periodista, autor dramàtic i llibretista de sarsueles. Era germà del també periodista i polític Antoni Feliu i Codina. Fundà les revistes La Pubilla, Lo Nunci i La Jornada a Barcelona, i a Madrid dirigí La Iberia. El 1886 es va mudar a Madrid, continuà el periodisme però es dedicà al teatre realista en castellà inspirat per la vida popular de la península Ibèrica. Va viatjar per Castella, Aragó, Extremadura i Galícia per cercar temes i personatges. Algunes de les seves obres més famoses són: Els fadrins externs (1871), El mestre de minyons (1878), Cofis i Mofis (1879), La volva d’or (1880), El mas perdut (1881), El gra de mesc (1883), La Dolores (1892), Miel de la Alcarria (1895) i María del Carmen (1896).