IRÈNE NÉMIROVSKY (Kíev, 1903 - Auschwitz, 1942) va ser una escriptora ucraïnesa d’origen jueu que escrivia en llengua francesa. La seva educació va ser essencialment francòfona, tot i que parlava correctament mitja dotzena de llengües. Llicenciada en lletres per la Universitat de la Sorbona, ben aviat va descobrir i exercir la seva passió per la literatura.

Tota la seva vida va estar marcada pels convulsos canvis sociopolítics del segle XX: l’any 1918, es va veure obligada a fugir a París amb tota la seva família arran de l’esclat de la Revolució d’Octubre; l’any 1942, a causa del seu origen jueu, va ser detinguda per les autoritats franceses col·laboracionistes i deportada al camp de concentració d’Auschwitz, on va morir de tifus al cap d’un mes.

D’entre les seves nombroses novel·les, cal destacar la seva obra més coneguda, Suite francesa (pòstuma, 2004), a més d’El ball (1930), Les mosques de tardor (1931), L’afer Curilov (1933), Vi de solitud (1935), Els gossos i els llops (1940) i El mestre d’ànimes (pòstuma, 2005).