ENRIC LARREULA i VIDAL (Barcelona, 1941). Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Escriptor i poeta. Dibuixant d’historietes. Va guanyar el Premi Pere Quart d’humor i sàtira de l’any 1990 amb l’obra La propina i una altra vegada l’any 2000 amb La dutxa.

També escriu cançons i les interpreta en públic. Fou concretament l’any 1963 quan va col·laborar amb el grup «Estrop» de Badalona, i més tard va passar a cantar en solitari.

Més endavant va formar el quartet «Ells i Elles», batejat així per Salvador Escamilla al seu programa Radioscope. Els altres membres eren Albert Feliu (germà de Núria Feliu), Montserrat Cantó i Rosa Maria Leria —aquesta darrera va enregistrar més endavant un disc en solitari amb el nom de Rosmi, mentre que Albert Feliu va fer-se càrrec d’un grup d’animació anomenat Els Garigots.

Després de la dissolució —sense haver enregistrat cap disc— d’«Ells i Elles», Larreula va tornar a cantar en solitari fins al 1967, en què va abandonar definitivament la Cançó, víctima d’una faringitis crònica. Al llarg de la seva breu trajectòria havia compartit els escenaris amb Pi de la Serra, Guillermina Motta, Raimon, Joan Manuel Serrat, Maria Cinta, Mercè Madolell i molts altres autors i intèrprets.

En ple franquisme als anys 60, i motivat pel seu profund interès a defensar la llengua, es va dedicar tot sol a trucar portes als domicilis particulars, de casa en casa, de pis en pis, oferint la venda de llibres en català.