8

Van passar dos dies d’aquesta manera. Dormia, fumava, menjava, bevia vinho verde, es passejava per la península i sense plantejar-s’ho va acabar recorrent el que devia ser el circuit turístic de la ciutat. Va vagar pels casinos: el de l’hotel Lisboa, luxós, i el casino flotant, on el terrabastall dels dòminos el sumia en un embadocament que un cop fora es dissipava lentament, es va adormir sota el sol en parcs públics, va recórrer la frontera de la Xina popular, va visitar el museu dedicat a Camões i, assegut sota un arbre, va somriure davant del record, sorprenentment precís, de la novel·la de Jules Verne en què el geògraf Paganel presumeix d’aprendre castellà a còpia de memoritzar l’epopeia del poeta portuguès del segle d’or. Tret del moment de demanar els àpats, no parlava amb ningú; l’australià, segurament desbordat pels problemes domèstics, no es va presentar a la trobada que havia concertat a la terrassa. De tant en tant, a la perifèria de la seva consciència entumida s’hi bellugaven embrions de pensaments amenaçadors relatius a F Agnès, al seu pare, a la proximitat relativa de Java, a les investigacions que devien haver fet per trobar el seu rastre, al futur que l’esperava. Però només li calia sacsejar el cap, tancar lentament els ulls o beure uns quants glops de vi per dissipar unes imatges cada cop més exsangües, buides de substància, que no trigarien a convertir-se en espectres tan poc temibles com un comandament a distància negat al mar de la Xina o una impressió torbadora però fugissera de déjà vu. No va fer cap més intent de trucar, en tenia prou de caminar sota el sol entre l’olor de peix sec i la suor que li impregnava la roba, d’interrompre amb llargues migdiades les seves passejades sense sentit. Amb tot, s’afaitava dos cops al dia, i pensava que en comptes de pentinar el gat, qui no té feina mira com li creix el bigoti. Es veia créixer el bigoti sense gaire atenció, i de tant en tant paladejava, estirat en un banc, la idea abstracta i a hores d’ara desproveïda d’implicacions, d’haver escapat. Aquesta mena d’idees desapareixien de pressa.