19

El cap de màrqueting de l’editorial, Miquel Andújar, entra al despatx de Balaguer i li demana a boca de canó si pot donar un cop d’ull a l’assaig sobre la manera de ser dels catalans que està preparant.

A Balaguer, Miquel Andújar no li cau bé. No li agrada l’obsessió que té per les xifres de vendes, el deix de menyspreu que se li dibuixa als llavis cada vegada que utilitza la paraula «intel·lectual», la condescendència amb què el tracta, mostrant que se sent superior perquè té un descapotable de pa sucat amb oli i perquè en comptes de fer llibres, s’ocupa de vendre’ls, que per ell és el que compta de debò. No li agrada que parli tant de diners i que en canvi arrufi el nas així que sent parlar d’idees. És un expert en màrqueting al qual tant li fa vendre llibres com paquets de macarrons. De fet, fins no fa gaire treballava en una cadena d’hipermercats. Sospita que l’antipatia és mútua. Segurament, a Andújar també l’irrita que ell parli tant d’idees i arrufi el nas quan sent parlar de xifres de vendes, i pensa que el tracta amb condescendència i que se sent superior perquè s’ocupa de fer llibres, no de vendre’ls.

Sorprès, li pregunta qui li ha parlat del llibre.

—El Llorenç, ¿per què? —diu Andújar, referint-se al director general, Llorenç Mascaró—. Estem començant a rumiar com hem de plantejar la campanya de Sant Jordi i, com que aquest llibre pot ser un dels que tingui més impacte, m’agradaria donar-hi un cop d’ull.

Balaguer fa un esforç per dissimular la contrarietat. Encara que Rovira l’escrigui a tot córrer, és molt difícil que l’enllesteixi a temps per Sant Jordi. Queden uns quants mesos, però el temps passa volant.

—Encara no està llest —diu—. I no estic gaire segur que pugui sortir per Sant Jordi. ¿Qui t’ha dit que ha de sortir tan aviat?

—El Llorenç —diu Andújar—. Ell ho dóna per fet.

—Confiem que sigui així —diu Balaguer, amb cautela.

—És igual, dóna’m l’original, encara que no estigui corregit.

—No m’entens. El llibre encara no està acabat.

—¿Què vols dir? —pregunta Andújar, incrèdul—. ¿Que l’autor encara no te l’ha donat?

—Exacte. Però queda temps —diu Balaguer, a la defensiva—. ¿Com és que ja esteu pensant en Sant Jordi?

—No queda pas tant temps —diu Andújar, sense respondre a la pregunta de Balaguer—. Si ha de sortir per Sant Jordi, te l’ha de donar d’aquí un mes, a tot estirar.

Balaguer no vol discutir, i amb Andújar encara menys. Per ell, un bon criteri per jutjar un llibre és preguntar a Andújar què li ha semblat. Si Andújar diu que no té grapa, segur que està bé. I si resulta que no n’ha entès un borrall i l’ha deixat, llavors vol dir que és magnífic. Li agradaria dir-li que el departament de premsa s’ha d’ocupar dels llibres quan surten o quan estan a punt de sortir, i que fins llavors qui se n’ocupen són els editors. És a dir: que faci el favor de no ficar el nas en assumptes que no són de la seva competència. Però no hi guanyaria res. Al contrari, encara ho embolicaria més.

—En circumstàncies normals, me l’hauria de donar d’aquí un mes, sí —diu—. Però en aquest cas potser cal fer una excepció. L’important és que el llibre quedi bé.

Andújar se’l queda mirant amb cara de dubte. Balaguer sap molt bé el que està pensant: que no, que això són punyetes, que l’important no és que el llibre quedi bé sinó que pugui sortir per Sant Jordi, que és quan es venen llibres. Per Andújar, que un llibre estigui ben acabat o no és una cosa que només interessa als crítics i als pocs lectors amb paciència per llegir-lo fins al final i amb criteri per notar-ho. És a dir: a quatre gats. Però tampoc no deu voler discutir, perquè no ho diu.

—Bé, deixa’m que llegeixi els primers capítols, doncs —diu.

—No puc —diu Balaguer—. L’autor no vol. Fins que no estigui acabat, no vol que ningú en llegeixi cap tros.

—¿L’autor? —pregunta Andújar, amb una cara de sorpresa que ve a dir i ara, ¿des de quan es fa cas del que diuen els autors, en aquesta casa?

—Sí, noi, l’autor —diu Balaguer, sense ocultar una certa irritació—. Aquest ésser imprevisible sense el qual, lamentablement, no és fàcil fer llibres.

—Però tu n’has llegit almenys una primera versió, ¿no?

—Sí, esclar —menteix Balaguer.

—Doncs aleshores fes-me un favor —diu Andújar, deixant-lo per impossible—. Passa’m una petita fitxa amb un resum del llibre i la biografia de l’autor. El Llorenç vol que prepari l’estratègia de màrqueting i necessito saber de què va.

Balaguer sap que, bon punt li doni la fitxa, tota la maquinària de l’editorial es posarà en marxa i li serà molt difícil dir que el llibre no pot sortir per Sant Jordi. Però no veu manera de negar-s’hi.

—Ja miraré de fer-t’ho quan pugui —diu—. Però t’adverteixo que mentre l’autor no em lliuri l’original definitiu, el contingut del llibre pot canviar.

—És igual. Nosaltres ja tindrem una idea de com vendre’l. I això no canviarà.