ET VINC A VEURE CADA NIT

Com cada nit des de ja fa molts dies vinc a veure’t gairebé sempre a la mateixa hora. Ja fa una estona que t’has adormit. Des d’aquí dalt he vist com et posaves el pijama que et vaig regalar pel teu sant de fa uns dos anys.

Cada nit vinc a la mateixa hora, i sempre tens posat el mateix cd de música que escoltàvem gairebé cada nit per anar a dormir i que a vegades ens feia trigar més a adormir-nos ja que moltes nits fèiem l’amor apassionadament.

Veig com passen els minuts al rellotge digital que tens a sobre la tauleta de nit, passen lentament mentre et miro amb moltes ganes de tocar-te com feia abans.

Han passat dues hores i ara obres el llumet que tens al costat i t’aixeques per anar al lavabo.

Al cap d’uns minuts tornes i et fiques dins el llit tapat fins al coll com es tapa a un nen petit perquè no tingui fred.

Passen els minuts i sembla que no et pots adormir, dones voltes i voltes al llit i no pots aconseguir que et vingui la son.

De sobte sense adonar-me’n obres la llum, t’aixeques i treus de sota el llit una capsa de color vermell i treus de dins uns fulls que estan escrits.

Els miro més atentament i veig que són les cartes que t’escrivia abans de venir a viure amb tu.

Et vaig enviar moltes i moltes cartes, sempre que tenia un moment t’escrivia ni que fos un simple full per dir-te tot el que t’estimava.

Les comences a llegir una rere l’altra, sembla que les tens totes ben guardades juntament amb alguna fotografia que ens vam fer en aquelles màquines que hi acostuma a haver en llocs d’oci i les fires.

De sobte comences a plorar i no pots parar.

M’acosto al teu costat i m’assec al llit com tu, mentre intento tocar-te la cara, no puc per molt que ho intenti, m’agradaria eixugar-te les llàgrimes que et cauen com feia abans algun dia que estaves desanimat i ploraves sobre la meva espatlla.

Al cap d’uns minuts agafes una fotografia que tens meva a la tauleta de nit i l’abraces ben fort, i sembla que això et fa posar més tranquil.

Apagues el llum i et tornes a dormir abraçat a la fotografia.

Les hores passen i jo haig de marxar perquè falten pocs minuts perquè et soni el despertador i t’aixequis per anar cap a la feina.

Però des del cel jo sempre et miraré i pensaré amb tu, i a les nits vindré a la nostra habitació a protegir-te a les llargues nits.