2

Una tarda, en espatllar-se-li la màquina portàtil de què se servia, va dur-la a reparar a la casa on temps enrera l’havia comprada i exposà la necessitat que tenia de disposar-ne immediatament, aquell mateix vespre. Estava enllestint un treball que li calia lliurar l’endemà al matí. Però el mecànic no hi era, potser no tornaria fins prop de l’hora de plegar, i ell, l’amo, no es considerava prou competent per ocupar-se’n. Davant les seves protestes, però, i puix que el coneixia personalment, li oferí de deixar-li’n una altra de portàtil de les que tenia a la venda, de segona mà.

Va acceptar-ho, l’home posà l’estoig a una màquina que hi havia en un racó de prestatge, protegida només per una coberta de plàstic, i ell va tornar al pis a prosseguir la seva feina. Fou allí, en retirar aquesta coberta, que descobrí un full de paper al carro. Hi havien escrit a una i altra banda i el text duia un títol, La presència del Serpent, que el deixà bocabadat.

Oblidant-se de les seves urgències, tornà de seguida a la botiga, però pel camí va fer una pausa a l’estació del metro, on, prudentment, va treure una xerocòpia de l’escrit.

L’amo de la casa de compra-venda, encarat amb aquell full, pretengué que la màquina no l’havia utilitzada ningú des que entrà a l’establiment, potser feia dos mesos, quan, és cert, la revisaren com feien sempre amb les que compraven.

«Qui?», preguntà ell mentre l’home, potser distret, esquinçava el paper i el llençava a la paperera. El mecànic, és clar, va respondre-li, però no era pas el mateix que tenia ara i que, de passada, encara no havia tornat, sinó un altre que poc després el deixà per anar-se’n a fer el servei militar. No, no sabia o no recordava on, digué, però davant la seva insistència li’n facilità el nom i l’adreça familiar.

L’endemà va entrevistar-se amb la mare, la qual no posà dificultats a dir-li on era i on podia escriure-li. Ho va fer i, durant nou dies, esperà la resposta. El noi, que potser no l’havia entès gaire bé, i no va estranyar-se’n, poc usuals com eren les preguntes que li formulava, li deia que sempre havia complert amb la casa, com el senyor M. podia confirmar-li, i que, si s’havia deixat un paper en alguna de les màquines, devia ser dels que feia servir en provar les tecles i l’estat de conservació dels caràcters.

Aleshores, però, ell ja s’havia adonat que el text en qüestió no procedia d’aquell model, sinó d’algun altre, potser d’una altra marca, de manera que el full hi havia estat introduït en un moment posterior al de la seva redacció. Per acabar de fer-ho tot prou desconcertant, el senyor M., consultat de nou, manifestà que aquella classe de paper, que recordava prou bé tot i haver-lo esquinçat, no corresponia a cap dels que venia l’establiment.

No hi insistí. En trobar el text ja sabia que no trauria l’entrellat de la seva procedència. Habitualment, en aquests afers ningú no es vol comprometre.