IX
Calia no deixar deteriorar el tapissos d’excel·lent factura, conservant-los incòlumes, sense pols i nets, car el dibuix i la qualitat d’aquestes peces, d’utilització domèstica, en sofreixen. A part d’aquest immediat servei, hi ha, naturalment, el plaer que comporta o que en deriva i que determina l’habilitat i el gust —diguem-ho així— de l’artesà, amb la delicada imaginació desplaçant-se a esquerra i a dreta del tramat, essent possible contemplar-ho ajaçat al triclini i àdhuc degustant uns grans d’excel·lent raïm. Llavors és segur constatar la imatgeria persa, posem per cas, o la caldea, amb la cacera del lleó bramulant i el genet amb la llança enarborada seguit dels servents a peu, entre l’arbreda, de tons morats o blavosos i carmí esvaït, contemplats pel Senyor dalt del seu tron.
S’eleva damunt els animals sagrats
Voltat de glòria en celeste carrossa,
amb la puresa i la justícia al tron
i amb benignitat i misericòrdia.
Bells són els lluminars
creats amb ciència i saviesa,
dotats de força i potestat
dominant enmig de l’univers.
Egèria romania somrient davant el mirall de plata i mentre unes aus geomètriques, amb oblongs ulls d’ametlla tendra, recorrien les pàgines dels còdexs on es guardaven les lleis (també els versos) i les diverses jurisdiccions i les llegendes mítiques. Una d’aquestes llegendes era indubtablement la de la fontana de Juventas o Juventus.
Kosmas es contemplava el senyal del braç, el cor de disseny perfecte i escarlata, i es veia adolescent en les ribes desdibuixades del record, estudiant l’Instituta, aspirant a l’eterna joventut i pregant a Santa Sofia, prop de les aigües del Bòsfor i sota el talent militar de Belisari. Sobre això res no li havia dit el sant, i la lleialtat fraterna d’aquest el contemplava dubitativa, sense saber si li era atorgat un do de la Fortuna o, per contra, una maledicció terrible.
En aquestes circumstàncies arribà el missatger. Arribà des de Sicília, però provinent, com temia, de Constantinoble i amb designis forjats a les oficines de l’oncle Basili, implacable executor de la política imperial. El missatger, home escardalenc i de mirada freda, feia anys que treballava per a l’oncle com a correu d’eficàcia provada. Li entregà el document. De moment, el deixà damunt la taula. Contemplà els plecs de la capa d’aquell home trist, que venia de tan lluny, amb la salabror de la mar impregnada a la roba, amb el sol i la lluna, la pluja i els vents de tants dies sobre la pell del rostre. Es preguntà pel mecanisme dificilíssim que regia els destins, i la motivació incompresa per sempre, oculta als humans. Sols Déu ho sabia.
Ustània dugué al correu una copa de vi generós de les Hespèries, que aquest begué amb delectació. Féu petar la llengua contra el paladar.
Entraren silenciosament el petit Ugernum, Mides i el voltor eloqüent. Esguardaren el correu, el qual se sentí incòmode, evidentment. Demanà permís per a retirar-se.
Kosmas trencà el segell i se submergí en la lectura:
Car nebot, en la pietat de Jesucrist confiats i en les seves promeses, et trameto aquesta lletra esperant que estiguis bé de salut, com jo ho estic de la meva, per permissió divina, i suposant-te, com et suposo, imposat des de fa temps de la prodigiosa voluntat del que ha estat dit, amb amorosa ironia, «que no dormia mai» en la seva diligent previsió paternal, i donada la restauració de l’Imperi, per ell determinada i, en part, afortunadament aconseguida, em trobo amb el goig d’assabentar-te que la teva gestió en aquesta Província ha estat justa i conforme als desitjos del qui ens comanda a tots, sota la voluntat del Totpoderós (i «no dorm»), i essent de secreta informació meva el fet que ha estat convocat un Concili Eclesiàstic al reialme visigot, sobre la naturalesa del Fill respecte a la integració de les Tres Persones Divines, iguals i distintes, et faig saber que des d’ara declinaràs el teu càrrec i delegaràs la funció administrativa de recaptació d’impostos en el Magister de la Ciutat de torn i, sens falta, sense cap dilació i, a marxes forçades, aniràs a la capital del reialme veí, a Toledo, lloc on se celebrarà el Concili, a fi i efecte que, gràcies als teus coneixements teològics, m’informis objectivament dels esdeveniments i de la conclusió d’aquest Concili. M’informaràs en document xifrat, tot seguint el codi dels Dioscurs, cada setmana, i no guardaràs còpia de les informacions, en el benentès que és de cabdal importància, per a l’Imperi, qualsevol de les qüestions que se suscitin sobre l’heretgia arriana, perquè de la divisió dels visigots, com la teva perspicàcia segurament t’indica, depèn el futur de la Nostra Província, encara no del tot suficientment consolidada. Déu et doni salut i et protegeixi i et salvi, d’ara en endavant, de tot perill en el viatge. Rep molts records de la cosina Lyscaris, que juga encara amb la preciosa nina mecànica que li regalares, ara fa tres anys, el dia de la Nativitat del Senyor. El teu oncle que t’abraça i t’honora,
BASILI
Kosmas recordà els dies passats a Bizanci amb Lyscaris, quan aquesta li ensenyava orgullosament les labors de ganxet que, sota l’ull vigilant de Celdònia, aprenia a fer cada dijous a la tarda, després de berenar. Veia els llibres que el pedagog Bardas li donava perquè se’ls aprengués de memòria, i les consultes que li escoltava dirigides a saber coses puerils i, a voltes, incontestables. Tornava a veure-la dansant graciosament a les festes, després dels oficis religiosos, al so de les lires que tocaven les esclaves, o com seguia intensament els relats i els fets dels apòstols així com les llegendes pietoses, i com jugava amb les amigues, o sola, disfressant-se de princesa troiana, Helena, per exemple, o assumint el paper tràgic de Clitemnestra. Fou aquest el moment en què pensà construir-li la nina mecànica, i regalar-la-hi.
Així ho féu. Temps després, a les nits, sempre la posava a dormir al bressol, i li cantava les cançons que a ella li havien cantat de petita. Era evident que la nina somniava durant el son, i Lyscaris ho sabia, car al matí li preguntava què havia somniat i si el somni era bo o dolent. Li eixugava les llàgrimes i li rentava la cara amb el mocador mullat amb aigües d’olor. Era meravellosa.
En aquell moment, Org, el voltor, féu o inicià la seva ocupació preferida, o sigui, esplugar-se les plomes. Després, saltironejà molt gentil entorn de Kosmas, arrossegant les ales per terra.
S’aturà finalment escoltant el no-res, a les invisibles presències.