AGRAÏMENTS

He de començar per la Stephanie Kip Rostan, els consells intel·ligents, el bon humor i les opinions fiables de la qual ja fa tres llibres que m’acompanyen. També és una persona molt divertida de tenir al costat. Gràcies per la manera excel·lent com m’ha guiat al llarg dels anys. Moltes gràcies també a en Jim Levine, en Daniel Greenberg i tot el personal de l’agència literària Levine Greenberg.

La meva editora, la Lindsay Sagnette, és un somni: gràcies per deixar-me la teva orella experta, per deixar-me ser tossuda en el punt exacte, per desafiar-me a fer les coses encara millor i per animar-me durant la fase final: si no fos per tu, sempre més hauria tingut el llibre acabat en un 82,6%.

Moltes gràcies a la Molly Stern, editora de Crown pel seguiment, el suport, els comentaris assenyats i l’energia inacabable.

També vull mostrar la meva gratitud amb l’Annsley Rosner, la Christine Kopprasch, la Linda Kaplan, la Rachel Meier, en Jay Sones, la Karin Schulze, la Cindy Berman, la Jill Flaxman, i l’E. Beth Thomas. Gràcies com sempre a la Kirsty Dunscath i tota la gent d’Orion.

Per resoldre un grapat de preguntes sobre procediments legals i policials vaig recórrer a una sèrie d’experts molt generosos. Gràcies al meu oncle, el jutge Robert M. Schieber, i al tinent Emmet B. Helrich per deixar que els consultés les meves idees. En aquest sentit, vull donar unes gràcies infinites a l’advocada Molly Hastings, de Kansas City, que em va explicar la seva feina amb molta gràcia i convicció. I també vull mostrar una gratitud eterna amb el detectiu Craig Enloe, del departament de policia d’Overland Park per respondre els 42.000 correus electrònics que li he enviat (faig una estimació moderada) aquests dos últims anys amb paciència, bon humor i la dosi exacta d’informació. Qualsevol error que hi hagi és meu.

Gràcies per motius diversos a les següents persones: Trish i Chris Bauer, Katy Caldwell, Jessica i Ryan Cox, Sarah i Alex Eckert, Wade Elliott, Ryan Enright, Mike i Paula Hawthorne, Mike Hillgamyer, Sean Kelly, Sally Kim, Sarah Knight, Yocunda Lopez, Kameren i Sean Miller, Adam Nevens, Josh Noel, Jess i Jack O’Donnell, Lauren «Fake Party We’re Awesome» Oliver, Brian «Map App» Raftery, Javier Ramirez, Kevin Robinett, Julie Sabo, M. Sakey, Joe Samson, Katie Sigelman, Matt Stearns, Susan i Errol Stone, Deborah Stone, Tessa i Gary Todd, Jenny Williams, Josh Wolk, Bill i Kelly Ye, l’Inner Town Pub de Chicago (santuari del còctel Christmas Morning), i la infatigable Courtney Maguire.

A la meva meravellosa família de Missouri, tots els Schieber, els Welsh, els Flynn, i les altres branques d’allà. Gràcies per tot l’amor, el suport, les rialles, els aperitius de cogombrets i el bourbon slush… I bàsicament per fer que Missouri sigui, com diria en Nick, «un lloc màgic».

Vaig rebre un seguit d’opinions increïblement útils per part d’uns quants lectors que també són bons amics. En Marcus Sakey em va donar uns quants consells molt aguts sobre en Nick quan el llibre tot just començava, davant d’una bona cervesa i una mica de menjar tailandès. En David MacLean i l’Emily Stone (estimada!), van ser tan amables de llegir Perduda just els mesos abans de casar-se. Sembla que l’experiència no us ha fet cap mal, nanos, i ha servit per millorar molt el llibre. Res no us impedirà arribar a les illes Caiman!

Scott Brown: gràcies per totes les vegades que ens hem retirat a escriure durant els anys de Perduda, especialment a la serralada dels Ozark. M’alegro que al final no enfonséssim la canoa. Gràcies per les teves lectures increïblement penetrants, i per abraonar-te sobre meu cada vegada i ajudar-me a aclarir què és el que intento dir. Ets un monstre bo i un amic meravellós.

Gràcies al meu germà, en Travis Flynn, per ser-hi sempre i respondre preguntes sobre com funcionen realment les coses. Molt d’amor per a la Ruth Flynn, en Brandon Flynn, i la Holly Bailey.

A la meva família política, la Cathy i en Jim Nolan, la Jennifer Nolan, la Megan, en Pablo i en Xavy Marroquin, i tots els Nolan i els Samson: sóc molt conscient de la sort que he tingut d’afegir-me a la vostra família. Gràcies per tot. Cathy, sempre havíem sabut que tenies un cor meravellós, però aquest últim any ens ho has demostrat de moltes maneres.

Als meus pares, en Matt i la Judith Flynn. Encoratjadors, atents, divertits, amables, creatius, comprensius i encara bojament enamorats després de més de quaranta anys. Com sempre, em teniu meravellada. Gràcies per tractar-me tan bé i per tenir sempre un moment per importunar els desconeguts i fer que comprin els meus llibres. I gràcies per ser tan fantàstics amb en Flynn: només de veure-us ja sóc una mare millor.

I, per acabar, els meus nois.

Roy: gatet guapo.

Flynn: nen estimat, t’adoro! Si llegeixes això abans del 2024, ets massa petit. Deixa-ho ara mateix i torna als llibres d’en Frumble!

Brett: marit! Pare del meu fill! Company de ball, preparador de formatge fos d’emergència. La mena d’home que sap triar un vi. La mena d’home que fa goig amb esmòquing. També amb esmòquing de zombi. L’home de la rialla generosa i el xiulet gloriós. L’home que té la resposta. L’home que fa riure el meu fill fins que cau a terra. L’home que em fa riure a mi fins que caic a terra. L’home que em deixa fer tota mena de preguntes indiscretes i inapropiades sobre com és ser un home. L’home que llegeix i rellegeix i rellegeix i que en acabat torna a rellegir, i no només em dóna consells sinó també una aplicació de bourbon. Ets el que no hi ha. Gràcies per casar-te amb mi.

Dues paraules, sempre.