NICK DUNNE
Trenta-tres dies desapareguda

Els dies eren llargs i sense forma, i tot d’un plegat es van estampar contra la paret. Un matí del mes d’agost vaig sortir a comprar verdures i quan vaig tornar a casa em vaig trobar en Tanner a la sala d’estar amb la Boney i en Gilpin. A la taula, dins d’una bossa per guardar proves, hi havia un pal llarg i gruixut amb unes incisions per posar-hi els dits.

—Ho vam trobar al riu, una mica més avall de casa seva, quan vam fer la primera inspecció —va dir la Boney—. En un primer moment no semblava que fos res. Només una de les moltes coses estranyes que es queden encallades a la riba del riu, però en una investigació com aquesta ho guardem tot. Quan vam veure els titelles de porra, tot va encaixar. O sigui que hem fet que hi donessin un cop d’ull al laboratori.

—I? —vaig dir. Sense cap to.

La Boney es va aixecar, i em va mirar als ulls. Semblava trista.

—Hi hem pogut detectar la sang de l’Amy. Ara el cas està classificat com a assassinat. I creiem que aquesta és l’arma homicida.

—Vinga, va, Rhonda!

—És hora, Nick —em va dir—. És hora.

El següent que havia de fer era començar.