Disclaimer

Pastoralia son seis cuentos protagonizados por perdedores que no paran de pisar mierda, perdedores que fantasean con una vida mejor pero que no hacen nada para conseguirla, perdedores que detestan a otros perdedores y se intentan convencer de que en realidad ellos no lo son.<

El Gat Misteri —el GM per anar més de pressa— va sempre on vol. De dia viu a ca la Kelly Ann; de nit, a ca la Hillary. Qui t’havia de dir, Hillary, i a tu Kelly Ann, que per causa del GM us coneixeríeu? Qui s’havia de pensar que el GM és un antic i bon conegut de la policia? I qui s’havia d’imaginar que us embolicaria, a tu, Hillary, i a tu, Kelly Ann, en un afer de falsificació de bitllets de banc? I qui es podia pensar que tu, Hillary, cauries en mans dels falsificadors?<

El Gat Misteri —el GM per als qui ja el coneixen—, amb el seu olfacte especialíssim per detectar embolics i delictes, torna a casa de les seves mestresses fent olor de xocolata. D’altra banda, uns quants gats de raça, molt valuosos, desapareixen misteriosament. I tot comença a quedar clar quan «algú» demana als propietaris dels gats una forta suma de rescat. Qui us havia de dir, Hillary i Kelly Ann, que a la vostra ciutat actuava un segrestador de gats? Qui us havia de dir que al vostre GM també li aniria d’un tris que no en fos víctima, bé que d’una altra manera? Com us en sortireu, aquesta vegada, per conduir la policia fins al cau del segrestador?<

¿Què es podia esperar del Gat Misteri —el GM— que no fos un embolic? Aquesta vegada el cas va de robatoris. I no pas d’un, no, sinó de tota una colla, sempre de joies i diners, i sempre en pisos alts. Però què hi devia fer el GM dalt d’un arbre amb el moneder robat? No és pas gens estrany que el diari el titllés de lladre, quan la seva especialitat és justament d’ajudar la justícia… Ara sí, Hillary i Kelly Ann, que ho teniu difícil. Vejam com s’ho deu fer el lladre per entrar per on entra, si no és volant… Perquè el que queda clar és que, de lladre, n’hi ha un…, i que sap molt bé què vol. I alerta, noies, no fos cas que, empaitant-lo, us tornéssiu a ficar a la gola del llop i les passéssiu magres!<

L’acció d’Els narradors de la nit transcorre en els recargolats carrers i carrerons del Damasc antic. Allà viu el vell Salim, cotxer, un extraordinari narrador de contes que fa viatjar passatgers i amics als països més llunyans on succeeixen històries fascinants. Un dia, però, Salim emmudeix. Només set històries úniques, set regals de la imaginació, podran tornar-li la parla. Set històries que els seus amics li explicaran, vespre rere vespre, just abans de fer-se fosc. Com una catifa oriental, cada conte d’Els narradors de la nit és una porta oberta al somni i a la fantasia.<

Una novela del despertar emocional que nunca olvidará.Cuando el adolescente Michael Berg cae enfermo volviendo a casa del colegio, es ayudado por Hanna, una mujer que lo dobla en edad. Con el tiempo, ella se convertirá en su amante, cautivándolo con su pasión, pero confundiéndolo con sus silencios. Pero un día, Hanna desaparece sin dejar rastro. Siete años después, Michael, ahora estudiante de derecho, vuelve a ver a Hanna cuando ésta es llevada a juicio por un horrible crimen del que se niega a defenderse. Mientras sigue el juicio, debatiéndose entre el rechazo y los recuerdos de la mujer a la que amó, Michael comprenderá que quizá Hanna guarde un secreto más vergonzoso que el propio asesinato.<

L’art de la discussió és l’art de la guerra: l’únic que compta és la victòria final per molt falsos o equivocats que siguin els nostres arguments. La millor arma de destrucció massiva que tenim per aquesta guerra és el llenguatge. Amb aquest breu tractat, Arthur Schopenhauer ens ofereix, amb ingeni i molta ironia, unes pautes per aconseguir que les nostres idees triomfin malgrat que siguin inconsistents o falses. Són aquestes 38 estratègies que Schopenhauer ens exposa amb erudició i intel·ligència les que conformen les regles d’or d’aquest Art de tenir sempre raó.<

Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l’Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés. Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l’ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l’adolescent que reviuen els records d’aquella mare tan poderosa. Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d’una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.<

En Will i la seva mare, malalta de càncer, saben que el temps de què disposen per estar junts no durarà per sempre. Per això volen aprofitar-lo al màxim i compartir el que més els apassiona: la lectura. Durant mesos parlaran de llibres de tota mena: clàssics i best-sellers, novel·les i memòries, comèdies i tragèdies… I, a través de les lectures, també revisaran les seves vides, les seves pors i el seu amor. Una emocionant oda a la vida i al reconfortant poder de les paraules. Una celebració de la literatura, l’amor i la vida.<

1912 + 1 narra un crim passional ocorregut a Itàlia el 8 de novembre de 1913, una història en què apareixen grans dosis de patologia, terror i somni. Aquesta «divagadora passejada en el temps», a la Itàlia de 1912 + 1 —per exorcitzar el fatídic 13, D’Annunzio s’hi referí precisament com a «1912 + 1»—, persegueix dues poètiques aparentment inconciliables: la de la digressió i la de la concisió. Sciascia, amb el propòsit de treure llum dels testimoniatges sovint vacus i hilarants d’un cèlebre procés, evoca un clima històric autèntic i de gran força, i l’il·lumina vagant entre D’Annunzio i els futuristes, el pacte Gentiloni i la guerrilla de Líbia, Pirandello i Huxley. Profund coneixedor d’una Itàlia en què qualsevol envitricoll tendeix a presentar-se com una avinença clara, Sciascia ha volgut escriure la crònica d’un procés ple d’esclatants incongruències.<

Ens trobem en un poble de l’interior de Sicília. Una carta anònima amenaça de mort el farmacèutic Manno, un home que «vivia tranquil, no havia fet mai cap mal a ningú, i no es posava en política». Però l’amenaça s’acomplí puntualment, durant una cacera, sense donar temps a Manno d’encomanar-se a Déu ni al diable. Laurana, un jove professor de l’institut, mogut per la seva passió intel·lectual, intentarà de buscar l’assassí enmig d’una xarxa de silenci i complicitat. Una novel·la de Leonardo Sciascia per a fer-nos conèixer la gent del seu país, Sicília. I ho fa, com ell mateix diu, amb «ironico divertimento» sobre els personatges, els paisatges i el diàleg, d’on sobresurt, el nítid relleu de les millors pàgines del més jove novel·lista sicilià, pàgines tan plenes de passió civil com madures d’una clara denúncia i d’una evident penetració poètica.<

Ex-detective Macmillan has a taste for bad girls, but his last lover really took the cake?and his humanity. Now a half-demon, Mac?s lost his friends, his family, and his job. Then a beguiling vampire asks for his help to find her son. Suddenly, Mac has a case to work?one that leads him deeps into the supernatural prison where Mac learns that cracking the case will cost him his last scrap of humanity.<

L’1 d’octubre de 1862, tretze persones són apunyalades a la mateixa hora i en punts equidistants de la ciutat de Palerm. La investigació del crim la durà a terme l’advocat Guido Giacosa, un piemontès nouvingut a Sicília que, després de ser nomenat fiscal general al tribunal d’apel·lació de Palerm, intentarà demostrar que el veritable instigador dels fets és una important figura de la classe dirigent interessada en reinstaurar l’antic ordre borbònic. El primer sospitós a confessar la seva culpabilitat serà Angelo D’Angelo, que no trigarà a delatar a la resta d’implicats. No obstant això, tot assenyala com a màxim responsable al príncep de Santa Elia, acabalat i poderós senador. Sciascia parteix d’un episodi històric per construir un amarg retrat de les classes socials que ostenten el poder, del seu caràcter abusiu i dels laberints de corrupció que les envolten. Des d’un òptica lúcida i alhora pessimista, l’escriptor sicilià configura un tortuós relat sobre la derrota de la justícia i la vulnerabilitat de la societat davant la dominació d’un Estat corruptible i degradat. A través del protagonista, Guido Giacosa, queda reflectida la impotència del que lluita per imposar la veritat i la raó sobre l’acomodatícia acceptació d’un sistema polític i judicial arbitrari.<

With the pressure on after his success in Gaol, Eli Monpress, professional thief and degenerate, decides it's time to lie low for a bit. Taking up residence in a tiny seaside village, Eli and his companions seize the chance for some fun and relaxation.

Nico, however, is finding it a bit hard. Plagued by a demon's voice in her head and feeling powerless, she only sees herself as a burden. Everyone's holiday comes to an untimely close, though, when Pele arrives to beg Eli's help for finding her missing father.

But there are larger plans afoot than even Eli can see, and the real danger, and the solution, may lie with one of his own and her forgotten past.

If only Nico could remember whose side she's on.

«El sicilià és pessimista com ho és qui accepta sense remei que no es pot ser de cap altra manera. La meva naturalesa d’escriptor és siciliana, lligada al drama de la identitat i de la relativitat». «Sicília és un lloc difícil per viure, on la intel·ligència es fa més fina. El sicilià és intel·ligent, però té una intel·ligència amb molts aspectes negatius, com ara l’exasperació de l’individualisme». «Les meves idees sobre Itàlia es basen en l’amor a la terra. Aquest amor és igual al que jo sento per Sicília: l’estimo i per això la jutjo». Leonardo Sciascia, un escriptor que al llarg de la seva trajectòria personal i creativa no ha deixat de fer mai una referència constant a Sicília i la seva gent, n’ofereix en els relats recollits en aquest llibre quatre perspectives diferents: la dels qui, tot just acabada la guerra europea, s’imaginaven Amèrica com una immensa botiga plena de coses bones, carn, cafè i vestits de colors; la dels qui es mantenien aferrissadament fidels a certs plantejaments comunistes; la dels qui van acabar deixant de banda antigues conviccions per obrir els braços al poderós Garibaldi, o, finalment, la d’aquell miner que per fugir de la misèria es veu enrolat en les forces feixistes «germanes» del jove militar Francisco Franco.<

Constantí Casanovas, fill de la Barcelona benestant i fidel de l’Opus Dei, és un jove promotor que crea un petit imperi immobiliari al Pirineu. Quan esclata la bombolla i comença la crisi, fuig cames ajudeu-me a l’Àsia per provar fortuna. Les coses rutllen bé fins que un grup de creditors bancaris inicien una caça a l’home que porta Constantí a la presó. Ciment armat és el relat frenètic d’una època econòmica d’excessos i especulació en la qual només els més forts acaben sobrevivint.<

Quan al novembre del 2001 Åsne Seierstad arriba a Kabul, la primera persona amb qui es troba és el llibreter Sultan Khan. Ell és un venedor hàbil i bon conversador: «Primer els comunistes van cremar els meus llibres, després els mujahidins em van arrasar la botiga, finalment els talibans mels van tornar a cremar». Un dia, el llibreter la convida a sopar a casa seva, i li presenta la seva família. Els homes riuen, expliquen anècdotes i fan broma, però les dones parlen poc. Durant la seva convivència amb aquesta família, Åsne Seierstad és testimoni directe d’amors prohibits, de matrimonis de conveniència, de crims i de revoltes callades de les dones que encara se senten condemnades a «menjar pols». Åsne Seierstad, amb tan sols trenta-dos anys, és una de les corresponsals de guerra més jove i ben considerada d’Europa: pels seus reportatges de Kosovo, Txetxènia i l’Afganistan, ha rebut molts reconeixements nacionals i internacionals, entre els quals el premi al millor periodista de la televisió noruega el 1999, al millor escriptor del 2000 concedit per la revista Elle i el prestigiós Free Speech Award al millor reporter de guerra.<