Amb Fortalesa Digital, Brown presenta una aventura trepidant construïda a partir d’uns codis secrets que desvelen una amenaça perillosa i mortal per a tots els éssers humans, i per al nostre món tal i com el coneixem. La criptòloga en cap de la NSA, la brillant i atractiva matemàtica Susan Fletcher, serà qui descobrirà l’entramat i batallarà per salvar la integritat de l’agència més important del món. Traïda per totes bandes, la Susan Fletcher es trobarà lluitant no només pel seu país sinó també per la seva vida i per la de l’home que estima.
És l’any 1819, i l’Owen Wedgwood, gran cuiner conegut com «el cèsar de les salses», és segrestat per una colla de pirates. La capitana Hannah Mabbot li fa saber que salvarà la vida només si cada diumenge sens falta li serveix un àpat exquisit. Per satisfer aquesta despiadada pèl-roja, en Wedgwood fa miracles amb les escasses provisions que troba a bord. La capitana Mabbot exerceix una curiosa atracció sobre el cuiner, que, de mica en mica, va agafant confiança a l’estrafolària tripulació del Flying Rose: el senyor Apples, un gegant formidable aficionat a fer mitja; els bessons Bai i Feng, consagrats a defensar la seva capitana, i en Joshua, un grumet misteriosament mut. El refinat cuiner acaba embolicat en totes les batalles que lliura la capitana i en la seva recerca obsessiva, per tots els oceans, d’un enigmàtic personatge anomenat Brass Fox. Pólvora i canyella és una gran novel·la d’aventures i gastronomia escrita amb un humor molt fi. Un relat vertiginós sobre l’amor i el paladar, una proesa imaginativa d’una originalitat sorprenent, profund i enlluernador com el mateix mar.
Després que el seu pare hagi estat assassinat en un fosc carreró de Chicago, un noi de divuit anys, Ed Hunter, decideix, amb el seu oncle Am, d’investigar el crim, la qual cosa el condueix no tan sols al descobriment de les veritats de la vida sinó també a una nova visió del seu progenitor i d’ell mateix. «Podem fer alguna cosa que no puguin fer els policies?», pregunta Ed, i el seu oncle li respon: «Ells només hi invertiran una part limitada del seu temps, si no troben pistes fresques. Nosaltres tenim tot el temps del món. Aquest és un avantatge. Posseïm alguna cosa que els manca». D’aquesta manera, el temps s’infiltra a la trama com un element que resultarà essencial des de perspectives diferents i que donarà un significat calidoscòpic a aquesta novel·la brillant de tema definitivament iniciàtic.
El «Clarion» és l’única publicació de Carmel City. Durant molts anys ha sortit cada divendres sense que el dia anterior, a l’hora del tancament, el seu editor i redactor disposés de cap noticia amb la qual dotar la primera pàgina d’una sensacional exclusiva. Però un dijous a la nit, a mesura que el periodista acumula whisky a la sang, el petit poble comença a convulsionar-se amb una sèrie d’esdeveniments insòlits. I els fets, entre els quals el crim adquireix protagonisme, es desencadenen cap a esferes on la realitat sembla barrejar-se amb la fantasia i on el progressivament etilitzat periodista lluita per escapar de les amenaçadores ombres nocturnes i arribar a una matinada clarificadora, lluny d’aquest Jabberwock subministrat pel perillós monstre de les aventures meravelloses d’Alícia…
Pearl S. Buck, guardonada amb el Nobel de Literatura «per les seves riques i èpiques descripcions de la vida a la Xina», ens introdueix en una família xinesa distingida i ens ofereix una excel·lent visió dels costums, l’ambient i les tradicions orientals quan comencen a xocar amb les occidentals. I ens parla del trencament amb el passat, de la renúncia a venerables tradicions i de la força de l’amor que tot ho pot.
La màquina de cardar ja és tot un clàssic de culte de la literatura universal: vint-i-set relats immortals, alternatius i plens de veritats com punys. «Un mestre de la sàtira anarquista. Una llegenda viva» (New York Review of Books). «Els més honestos, directes, il·luminadors i importants relats publicats en aquest país en els últims 20 anys» (San Francisco Chronicle). «Un humor sardònic que sovint fa la impressió que WC Fields s’hagi reencarnat com escriptor» (Rolling Stone Magazine). «Bukowski. Considerat per molts el millor escriptor americà. I per altres, possiblement el pitjor. Jo estic entre els primers» (Jim Christy, Toronto Hobe). «Un profeta dels nostres temps» (The New York Times Book Review). «Ha deixat enrere Jack Kerouac… Escrivint s’assembla a Charlie Parker tocant jazz» (Die Welt). «És el campió mundial dels pesos pesats» (Der Spiegel). «Correu de seguida a comprar-lo. Tindreu sens dubte un dels millors impactes de la vostra vida» (Cavanna, Charlie Hebdo).
El mestre i Margarida, l’obra magistral de Bulgàkov, ens presenta un complex mosaic de la vida russa durant les primeres dècades de la revolució. La història es desenvolupa en tres plans: la visita del Diable a Moscou, els amors del mestre i Margarida i la condemna, per Ponç Pilat, d’un vagabund galileu anomenat Ieixuà Ga-Notsri, i veritable novel·la dins la novel·la. Les malifetes del Diable en un Moscou de buròcrates i els amors tràgics de Margarida, contrasten amb la figura patètica del pobre vagabund que creu que no hi ha homes dolents. El mestre i Margarida és una al·legoria sobre les complexitats de la naturalesa humana, en la tradició dels mestres russos Gogol i Dostoievski, i una sàtira sobre el poder.
Relats d’un jove metge. Morfina
Som a l’any 1917, la Revolució és a punt d’esclatar i el jove doctor Bomgard, que tot just acaba de sortir de la universitat, es veu abocat a les profunditats de la Rússia rural, on les darreres innovacions tecnològiques com ara la llum elèctrica i el telèfon encara no han ni arribat. Aquest jove doctor, com s’ho farà per fer front a la feixuga responsabilitat de ser el metge solitari d’un vast territori aïllat ple de pacients ignorants i supersticiosos? Amb una deliciosa barreja de realisme franc i d’exuberància humorística, en aquest recull de relats, que inclouen algunes de les observacions més personals i interessants de Mikhaïl Bulgàkov sobre la joventut, l’aïllament i el progrés, l’autor plasma els dubtes sobre la pròpia competència i la immensa càrrega de responsabilitat que experimenten els metges joves de les zones rurals.
A mi no se’m moren les plantes
Arribem a casa i… altre cop, la planta pansida… Potser és que no en sabem prou de relacionar-nos amb el món vegetal o que ens fa massa por… fracassar. Però el món de les plantes pot ser més senzill i més amè del que a vegades ens imaginem. No cal ser una àvia experta o haver fet un màster en tècniques vegetals per establir una relació fructífera amb un gerani o una clívia. Només cal tenir-ne ganes i estar disposat a convertir la jardineria en una pràctica tan divertida i excitant com el ball, el sexe o l’esport. Des de l’aigua que necessiten fins a l’adob que els va millor o les darreres tècniques d’estalvi d’aigua, aquest llibre de Silvia Burés, especialista i innovadora en el sector, és un manual per a tots els públics, fresc i modern, ple d’idees i suggeriments per conviure amb les nostres plantes. Però no només això: el llibre s’endinsa en els tipus de plantes, la seva història, les modes que es generen, les aplicacions que tenen, les curiositats i els mites que les envolten, el cultiu dels horts urbans i, fins i tot, les solucions que les plantes ens ofereixen en temps de crisi… Un cop l’hagueu llegit, ja podreu dir allò de «a mi no se’m moren les plantes».
Els protagonistes d’Adéu tenen contacte amb la mort abans o després del moment que es relata. Sovint, vius i morts es barregen en els escenaris quotidians que els acullen i, sense abandonar mai la realitat, els espais adopten la simbologia de cels, inferns o llimbs, i els personatges les actituds d’àngels, dimonis i màrtirs. Amb un estil directe, fresc i cosmopolita, l’autor fantasieja sobre punts inversemblants que tenen l’estructura d’un somni: artistes que confonen art i vida, terroristes que atempten contra ells mateixos, o les darreres hores de la humanitat. Tampoc no abandona les carreteres, ni els clubs, ni les cases, per travessar la subtil frontera que separa el viure del morir.
Per més que una bola de miralls esquitxi l’espai, des del sostre d’una discoteca, amb una multiplicació de punts de llum i que l’allau de joves provi d’aferrar-se a l’efímer hedonisme de l’instant, la realitat continua fosca i plena de paranys. Als quinze contes que componen aquest Show, hi ha nens que descobreixen brutalment la sexualitat sortint d’escola, pobres que assagen venjances despietades contra els rics, i uns joves que celebren festes on l’èxit i el fracàs es reparteixen el cinquanta per cent de probabilitats. Amb una estètica pròxima al pop, Àngel Burgas ens descobreix el que palpita, aterridor, sota el cabaret de la vida.
Relat que explica en la veu d’un adolescent, Miquel, la barbàrie que va suposar la Guerra Civil Espanyola entre el 1936 i el 1939. La novel·la narra, mitjançant les investigacions i descobertes que va fent el Miquel, la història de dos joves de Palamós —de molt diversa extracció social— reclutats obligatòriament l’estiu de 1936 per l’exèrcit republicà, i enamorats de la mateixa noia. Un d’ells desertarà al bàndol «nacional» des del font d’Aragó i el destí els tornarà a unir acabada la guerra a la França ocupada per l’exèrcit alemany, quan el desertor ha esdevingut un alt funcionari dels serveis secrets de l’Espanya vencedora de la Guerra. Miquel, que vol saber els orígens de la seva família, descobreix a la biblioteca de Palamós, per casualitat, un diari manuscrit que acaba conduint-lo a Anglaterra i França en un desig irrefrenable d’enfrontar-se a la veritat.
Es tracta d’una sàtira que relata una societat futura de la civilització occidental amb una cultura d’extrema rebel·lió i violència juvenil. L’obra explora conceptes com la naturalesa violenta dels éssers humans i el lliure albir. La novel·la, que fou escrita segons el mateix Burgess en només tres setmanes com un experiment literari, juga amb el llenguatge utilitzant un argot anomenat nadsat que parlen els joves protagonistes. Està narrada en primera persona en el personatge de l’antiheroi de la narració. L’obra serví com a base per la pel·lícula homònima de Stanley Kubrick de 1971. L’autor es lamentà que la pel·lícula servís per glorificar el sexe i la violència.
High Sierra (1940, Alta Sierra) és potser la millor novel·la de W. R. Burnett, i ha tingut una versió cinematogràfica cèlebre, de títol idèntic encara que rebatejada en castellà El último refugio; fou produïda per la Warner el 1941, dirigida per Raoul Walsh, protagonitzada per Humphrey Bogart, i escrita per John Huston i el mateix Burnett. El tema de la novel·la, amb reminiscències del famós pistoler John Dillinger, se centra en el món dels proscrits de la Depressió.
Homes petits, gran món (1951) és la novel·la central d’una trilogia començada per The Asphalt Jungle (1949) i closa per Vanity Row (1952). El tema de les tres novel·les (que tenen personatges i intrigues independents) consisteix en el col·lapse gradual de l’administració urbana a través de la corrupció dels càrrecs públics. A Homes petits, gran món un jutge de reputació impecable governa de fet la il·legalitat organitzada. En un moment de la novel·la comenta: «Hem tornat a guanyar les eleccions i de tot arreu de la ciutat la gent es precipita a donar-nos els seus diners, i arribem a tenir-ne tants que no sabem què fer-ne…». D’aquesta manera la política es relliga amb el delicte.
Dins les profunditats de la selva africana, el petit Tarzan és criat per una mona. Aprèn els secrets per sobreviure: com comunicar-se amb els animals, com penjar-se dels arbres, i com lluitar contra els grans enemics. Creix amb la força i el coratge de les seves col·legues, les mones. I, amb el temps, la seva intel·ligència humana li permetrà ser el Rei de la Selva. Però llavors l’home blanc porta la cobdícia i l’avarícia, però també la primera dona blanca. Tarzan haurà de triar entre dos mons.
A pesar de ser una de les obres menys conegudes de E. R. Burroughs, L’odissea bàrbara, amb les aventures d’un mariner americà que, contra les ordenances del seu país, traspassa la prohibida Longitud 30° Est i s’endinsa en una Europa desconeguda —ens trobem en el segle XXII— contenen, sintetitzats, els exotismes i les fantasies que van fer famosos John Carter i Tarzan, dos dels personatges més famosos de l’autor. Amb una gran facilitat i agilitat narratives, Burroughs ens explica una història insòlita en què els gèneres d’aventures i fantàstic anuncien, i proporcionen, les pautes dins les quals es mouran els primers llibres de ciència-ficció: inventiva, paisatges imaginaris i situacions sorprenents.
L’any 1686, un dia de tardor, Nella Oortman truca a la porta d’una casa imponent del barri més ric d’Amsterdam, la fastuosa capital cultural i econòmica de l’època. La jove, de només divuit anys, comença una nova vida: s’ha casat amb l’il·lustre comerciant Johannes Brandt, un home distant, molt més gran que ella, que la sorprendrà amb un regal de noces inesperat: una casa de nines esplèndida, rèplica de la seva nova llar. Amb el temps, la Nella, decebuda per la buidor de la vida conjugal i la freda rebuda familiar, dedicarà els dies a omplir la casa de nines amb unes miniatures de realisme prodigiós enviades per algú que amaga la seva identitat i que coneix tots els secrets del seu art… i també els de la família Brandt. Uns secrets que la Nella descobrirà de la manera més insospitada i que li revelaran perills ocults i històries passades que posaran en dubte totes les seves creences sobre l’amor i el destí. L’amor i l’obsessió, la traïció i la venjança, les veritats ocultes i les sospites latents bateguen amb força en aquest debut de Jessie Burton i fan de La casa de les miniatures una novel·la històrica perdurable que beu de la millor tradició del suspens.
Andalucía, 1936. Con la guerra civil a punto de estallar, Olive Schloss, hija de un marchante de arte vienés y una heredera inglesa, vive con sus padres en las afueras de un pueblo apartado. Allí traba amistad con la joven criada, Teresa Robles, y con su hermanastro Isaac, un pintor idealista que da clases en Málaga. Al poco tiempo, Olive consigue burlar la voluntad de sus padres urdiendo un plan que desatará una cadena de mentiras y secretos.Londres, 1967. Odelle Bastien, una joven llegada de Trinidad, ha conseguido por fin un trabajo de mecanógrafa en el augusto Instituto de Arte Skelton bajo la tutela de la codirectora, Marjorie Quick. A pesar de que esta le otorga toda su confianza, Odelle percibe en ella cierto halo de misterio, que se intensifica con la aparición de una obra maestra perdida durante la guerra civil española, un enigmático cuadro cuyo autor podría ser el desaparecido Isaac Robles.Después de su exitosa y celebrada primera novela, La casa de las miniaturas, Jessie Burton ha creado una historia igualmente vibrante sobre las vidas de cuatro mujeres extraordinarias. Así, dos dramáticos episodios ocurridos en épocas muy distintas conducen al lector a un apasionante y vertiginoso recorrido a través del amor y la obsesión, la verdad y la impostura.
La novel·la arrenca amb la Judit a la sala d’espera d’una psicòloga el setembre del 2017. A la mateixa sala, els peus d’una criatura amb sandàlies la tenen obsessionada, perquè li recorden el que va veure el 17 d’agost a la Rambla de Barcelona des de l’habitació d’un hotel, en companyia d’algú. Ella serà la primera de sis personatges que mostraran les seves vides al lector. Són vides que s’encadenen sentimentalment i que totes, d’una manera o d’una altra, tenen de fons els fets que van sacsejar el país durant aquells mesos: de l’atemptat de la Rambla a l’empresonament dels líders independentistes, passant pel referèndum de l’1 d’octubre. La tensió dels secrets íntims i el trasbals col·lectiu confluirà durant les festes de Nadal.