Disclaimer

Amb el bombardeig van morir immediatament els germans i la mare d’en Daniel; el pare, malferit, va sobreviure dos dies. La veïna modista, la Carmeta, va recollir el nen. El pare havia fet escriure a un cosí del poble, que va baixar a recollir-lo. Ara en Daniel, en Niel a la novel·la, viu al camp, a ca l’oncle Tomàs, cosí del pare. L’avi d’en Daniel, cabaler, va renyir amb el germà, l’hereu, pare de l’oncle Tomàs, perquè no li va donar «La campana», la finca que li havia promès heretar. L’oncle explica a en Daniel la nissaga dels Bastida, potser no del tot fidelment. Resseguim detalladament tota la vida d’en Daniel dels tretze anys als trenta.<

As the sea levels rose, every street became a canal. Every skyscraper an island. For the residents of one apartment building in Madison Square, however, New York in the year 2140 is far from a drowned city.

There is the market trader, who finds opportunities where others find trouble. There is the detective, whose work will never disappear—along with the lawyers, of course.

There is the internet star, beloved by millions for her airship adventures, and the building’s manager, quietly respected for his attention to detail. Then there are two boys who don’t live there, but have no other home—and who are more important to its future than anyone might imagine.

Lastly there are the coders, temporary residents on the roof, whose disappearance triggers a sequence of events that threatens the existence of all—and even the long-hidden foundations on which the city rests.

L’ordenació dels maons, el setè llibre de la sèrie de novel·les «Temps Obert», ens conta com, pedra sobre pedra, maó sobre maó, la vida d’en Daniel Bastida es va ordenant en tot de blocs, cadascun dels quals correspon a un episodi centrat en d’altres persones que incideixen en l’existència del protagonista, criat en una vila de la qual l’autor va fent la dissecció a través dels representants de les diverses capes socials i de les distintes actituds públiques i privades que condicionen un Daniel disposat a tirar la pedra i a amagar la mà, un xic hipòcrita i intrigaire. Descobrim en L’ordenació dels maons una altra dimensió possible de la personalitat d’una criatura que, llibre darrera llibre, s’altera o es contradiu, i, alhora, penetrem en un altre univers: el de les petites comunitats urbanes regides per tot de tabús incessantment transgredits pels mateixos pares de la ciutat, que, si ofeguen l’escàndol públic, no vacil·len gaire a satisfer llurs necessitats o llurs capricis personals. No ens pot pas estranyar, en acabar la novel·la, que aquest Daniel sigui com és.<

Gwendolyn está determinada a encontrar seu bebê, perdido no mar, e a levar sua nação do exílio para um novo lar. Ela viaja através dos mares estrangeiros e exóticos, enfrentando perigos inimagináveis, rebelião e fome, enquanto navega em direção ao sonho de um porto seguro.

Thorgrin finalmente encontra sua mãe na Terra dos Druidas, e seu encontro vai mudar sua vida para sempre, tornando-o mais forte do que nunca. Com uma nova missão, ele embarca, determinado a resgatar Gwendolyn, a encontrar seu bebê e cumprir seu destino. Em uma batalha épica entre dragões e homens, Thor vai ser testado em todos os sentidos; enquanto ele luta contra monstros e dá a vida por seus irmãos, ele vai ainda mais fundo para se tornar o grande guerreiro que sempre esteve destinado a ser.

Nas Ilhas do Sul, Erec está morrendo, e Alistair, acusada de seu assassinato, deve fazer o que pode para salvar Erec e absolver-se da culpa. Uma guerra civil irrompe em uma luta pela conquista do trono, e Alistair se vê presa no meio, com o seu destino – e o de Erec, pendurado na balança.

Romulus permanece firme na intenção de destruir Gwendolyn, Thorgrin, e o que ainda resta do Anel; mas o ciclo da lua está chegando ao fim, e seu poder será severamente testado.

Enquanto isso, na província do Norte do Império, um novo herói está para surgir: Darius, um guerreiro de 15 anos, está determinado a romper as correntes da escravidão e a se levantar entre seu povo. Mas o Capitólio do Norte é comandado por Volusia, uma jovem garota de 18 anos, famosa por sua beleza – e também por sua crueldade bárbara.

Será que Gwen e seu povo sobreviverão? Será que Guwayne vai ser encontrado? Romulus conseguirá esmagar o Anel? Erec irá sobreviver? Thorgrin conseguirá retornar a tempo?

Com sua sofisticada construção de mundo e caracterização, UMA TERRA DE FOGO é um conto épico de amigos e amantes, de rivais e pretendentes, de cavaleiros e dragões, de intrigas e maquinações políticas, do processe de se tornar adulto, de corações quebrados, de mentiras, ambição e traição. É um conto de honra e coragem, de sorte e destino e de magia. É uma fantasia que nos leva a um mundo que nunca seremos capazes de esquecer, interessante para todas as idades e sexos.

A S’alcen veus de soterrani (que de primer va rebre el títol de No en tenim prou amb la primavera), la vuitena novel·la del cicle del «primer llibre» de «Temps Obert», cap bombardeig no ha afectat la casa, i la família Bastida viu molt relacionada amb els veïns. El pare se n’ha anat a l’exili, després sabran que s’ha integrat a la resistència francesa, i al capdavall l’han de donar per mort. El company de la Roser, la veïna de sota, és un milicià anarquista, en Miquel, que al final de la guerra és detingut i condemnat a uns quants anys de presó; quan acabi la condemna tornarà i serà una influència en la politització d’en Daniel. L’ambient de la família és de resistència catalanista. En Daniel és mecànic, tot i que també fa altres feines i és obrer sindicalista.<

Efter drakens attack, skickas Kyra på ett hastigt uppdrag: att korsa Escalon och leta reda på hennes farbror i det mystiska Tornet i Ur. Tiden har kommit för henne att lära sig om vem hennes mor är, och för att träna och utveckla sina speciella krafter. Det kommer att vara ett uppdrag fyllt med fara för en ensam tjej, Escalon är fylld med skräckinjagande bestar och likaså män– vilket kommer att kräva styrka för att hon skall kunna överleva.

Hennes far, Duncan, måste leda sina män söderut, till den stora krigarstaden Esephus, för att fria sina män från järngreppet som Pandesia har. Om han lyckas, kommer han att behöva resa till sjön Ire och de snöiga Bergen Kos där de tuffaste krigarna i Escalon lever, men han behöver för att kunna ta över huvudstaden.

Alec rymde med Marco rymde från Flammorna genom Törnarnas skog, och jagas av exotiska bestar. Det är en upprörande resa genom natten när han letar efter sin hemstad, där han ska återförenas med sin familj. När han kommer fram blir han chockad över vad han ser.

Merk, trots hans bittra kritik, vänder för att hjälpa flickan, och att hitta sig själv, för första gången I sitt liv, intrasslad I någon annans affärer. Han kommer inte att försaka sin pilgrimsfärd till Tornet I Ur, och han känner ångest när tornet inte är som han förväntar sig.

Vesuvius manar sin jätte när han leder sina troll genom en tunnel under marken, och försöker passera Flammorna, medan draken, Theos, har sitt eget speciella uppdrag i Escalon.

Med sin starka atmosfär och sina komplexa karaktärer, så är UPPKOMSTEN AV DE TAPPRA en svepande saga med krigare och knektar, av kungar och lorder, av ära och tapperhet, av magi, öde och drakar. Det är en berättelse om kärlek och brustna hjärtan, av bedrägeri, ambition och svek. Det är den finaste fantasyn, och det inbjuder oss till en värld som kommer leva med oss för alltid, en som kommer att locka alla åldrar och kön.

A Pols nova de runes velles, la novena i darrera novel·la del cicle del «primer llibre» de «Temps Obert», al final de la guerra tota la família Bastida s’exilia, amb la Gabriela i el seu pare, que condueix el cotxe. Abans de la frontera tenen un accident en què moren la Gabriela i la Neus. A França, l’oncle Roure és recollit en una residència d’intel·lectuals i després se’n va a Amèrica. Els Bastida, després de passar el pare i els dos nois per un camp de concentració i la mare per l’hospital, viuen en diferents llocs abans d’estar uns mesos a París, d’on han de fugir quan hi ha l’ocupació alemanya. El pare no deixa de tenir contactes polítics, col·labora amb la resistència, s’integra al maquis i durant un temps no en tenen notícies. La guerra ha trencat la família, en Francesc se’n va de casa, la mare se suïcida i més endavant morirà el pare. En Francesc duu una vida més aviat ordenada, però en Daniel se sent desarrelat. Fa de cambrer i es dedica a les estrangeres. Se’n va als Estats Units a casar-se amb la Goldy, filla única d’un industrial nord-americà. Viuen a Nova York fins que, quan han tingut un fill, ell provoca el trencament. Té una vida aventurera, quasi delictiva, a Nova York, Los Angeles i Chicago, i altre cop a Nova York, sempre desarrelat però amb un fons d’honestedat. Hi ha moltes dones a la seva vida, algunes de determinants. Al final, però, està sol, després d’haver renunciat a un negoci brut que pressuposava comprometre una noia.<

Men Caitlins hjärta trånar fortfarande efter hennes förlorade kärlek: Caleb. Hon behöver desperat få veta om han överlevde deras resa bakåt i tiden. Hon får veta att hennes uppdrag kräver att hon tar sig till Florence, men om hon vill följa sitt hjärta, måste hon ta sig till Venedig. Hon väljer Venedig.

Caitlin är överväldigad av vad hon hittar. Venedig på artonhundratalet är en surrealistisk plats, där män och kvinnor är klädda i detaljerade kostymer och masker, och firar en oändlig, frikostig fest. Hon är överlycklig av att hitta och återförenas med några av hennes nära vänner, och bli välkommen tillbaka in i deras klan. Och hon ser fram emot att gå med dem till Venedigs Grand Ball, den viktigaste maskeraden på hela året, där hon hoppas att, återigen, hitta Caleb.

Men Caitlin är inte den enda som kan resa bakåt i tiden: snart kommer Kyle, och är fast besluten att hitta henne och döda henne en gång för alla. Sam anländer också, fast besluten att rädda sin syster innan det är för sent.

På Balen letar Caitlin överallt, men hittar inget spår efter Caleb. Det vill säga, tills den sista dansen. Hon dansar med en maskerad man som sveper hennes hjärta med sig, och hon känner sig säker på att det är han. Men när de byter partner, förlorar hon honom igen. Eller gör hon?

Caitlin känner sig snart sliten mellan de två kärlekarna i hennes liv, och upptäcker att hon måste vara försiktig med vad hon önskar. Hennes glädje av att finna vad hon vill ha, kommer bara blandad med tragedi och brustet hjärta.

I ett kulminerande, actionfyllt slut, finner Caitlin sig själv stå emot sann ondska, Roms antika vampyrklan, och den mäktigaste vampyrklan som någonsin funnits. Att överleva kommer kräva alla hennes förmågor, då hon kämpar för sitt eget liv. Hon kommer vara tvungen att offra mer än någonsin, om hon ska rädda den hon älskar…

A Cartes a Jones Street, «Temps Obert» ha acomplert un cicle que s’iniciava amb tot un seguit de modificacions d’una situació original, la infància del protagonista; ara reprèn a partir d’una situació secundària, o derivada, quan el Daniel Bastida d’Un camí amb Eva, que havia decidit d’ésser novel·lista, s’encara amb una de les possibles conseqüències del seu fracàs com a escriptor, la nit de Santa Llúcia i la conseqüència que té aquest fracàs el porta a dormir amb la seva cosina Gabriela, cosa que havia volgut fer sempre i que torça no tan sols aquell camí que l’havia de dur a Eva, sinó la totalitat del seu projecte vital, en la mesura que el tenia. Té una estructura de novel·la epistolar, composta per trenta cartes de Daniel a Peralta, que viu a Amèrica, i nou de Peralta a Daniel, que viu a Barcelona, des del dia 21 de maig de 1967 fins al juliol del 1968, quan el novel·lista anuncia el seu retorn al país. Escrita el 1968, per prohibició de la censura va trigar 10 anys a ésser publicada, en aquest cas, sense retallades.<

Gwendolyn, med Alistair, Steffen och Aberthol, satsningar djupt inne i Den Undre Världen, med hennes strävan att hitta Argon och befria honom från hans magiska fälla. Hon ser honom som det enda hoppet för att rädda Thor och rädda Ringen, men Den undre Världen är omfattande och förrädisk, och att även hitta Argon, kan gå förlorat.

Reece leder Legionmedlemmarna när de försöker ro i land ett nästan omöjligt uppdrag med att göra något som aldrig gjorts tidigare: att sjunka in i djupet av Klyftan för hitta och hämta tillbaka det förlorade Svärdet. När de nedstiger in i en annan värld, fylld med monster och exotiska raser-alla dessa beredda på att behålla Svärdet för sina egna syften.

Romulus, beväpnad med sin magiska mantel, fortsätter med sin ondskefulla plan för att passera in i Ringen och förstöra Sköld; Kendrick, EREC, Bronson och Godfrey kämpar för att befria sig från deras förräderi; Tirus och Luanda får lära sig vad det innebär att vara förrädare och tjäna Andronicus; Mycoples kämpar för att bryta sig loss; och i en slutlig, chockerande vändning, är Alistair hemlighet äntligen avslöjad.

Kommer Thor att hitta tillbaka till sig själv? Kommer Gwendolyns hitta Argon? Kommer Reece hitta Svärdet? Kommer Romulus lyckas med sin plan? Kommer Kendrick, Erec, Bronson och Godfrey lyckas när de står inför överväldigande odds? Och kommer Mycoples tillbaka? Eller kommer Ringen falla i fullständig och slutlig förstörelse?

Med sin sofistikerade värld-byggande och karakterisering, är VAPENGÅVAN en episk berättelse om vänner och älskare, rivaler och friare, av riddare och drakar, av intriger och politiska intriger, i kommande tider, av brustna hjärtan, av bedrägeri, ambitioner och svek. Det är en berättelse om heder och mod, om ödet och framtid, och trolldom. Det är en fantasiberättelse som leder oss in i en värld som vi aldrig kommer att glömma, och som kommer att tilltala alla åldrar och kön.

Daniel Bastida, escriptor, explica la vida del seu «alter ego», Ramon Planells, a partir del moment que deixa la casa de Teresa, la seva tia amb la qual havia mantingut una relació després del seu fracàs en la nit de Sant Llúcia, fins que rep una carta de Mara, antiga amant seva, que li demana de reunir-se amb ell a Itàlia.<

En una societat policíaca dominada per la incúria i la misèria, dos vells, un home i una dona, fan d’enllaç en una organització clandestina d’alliberament. Periòdicament són visitats per diversos cossos de la policia caracteritzats per la brutalitat, l’estupidesa i la incompetència. Només se’n podran defensar creant tota la confusió possible. És, en el fons, una història dramàtica contra les dictadures, però també una petita joia de l’humor absurd. A cavall de dos cavalls és una obra desconcertant, que en alguns aspectes, podria emparentar-se amb el teatre del seu autor i en la qual és evident una intenció social que ara per ara encara no pot ésser referida en termes totalment explícits. El neguit i la inquietud, el malestar i la protesta que acompanyen inevitablement certes situacions de força, són ací reflectits en les anades i vingudes que, sobre un fons d’homes en marxa, tenen lloc en un determinat pis on una parella de vells, marit i muller, acaben fins i tot per confondre llur identitat en la d’uns homònims que al capdavall poden ésser ells mateixos, cosa gens de sorprenent en un món on la mentida ja es l’únic valor d’intercanvi i l’home és contínuament humiliat per una actuació ordenadora que, en acudir a l’arbitrarietat deliberada, l’obliga a crear-se una altra realitat muntada a cavall de dos cavalls: allò que és, objectivament, i allò que només viu la imaginació però acaba per incidir en l’existència de cada dia. I si al final l’autor s’hi compromet personalment i els cavalls ens resulten de carn i ossos, senyal que el joc és seriós de cap a cap.<

«És molt senzill: quedeu-vos tots a casa». Aquesta consigna anònima ha estat capaç de contagiar tota una ciutat. Els carrers es buiden. La paràlisi s’estén. Gairebé ningú no va a treballar. El transport, les botigues i les fàbriques cessen les activitats. Un alçament col·lectiu sembla possible sense vessament de sang. Narrada amb la força i l’astúcia d’una de les veus cabdals de la literatura catalana del segle XX, Acte de violència ens situa davant d’un poderós interrogant: què passaria si suméssim forces en una vaga col·lectiva i indefinida? La resposta és un dels llibres més representatius i celebrats de Manuel de Pedrolo. Una novel·la en què aquest aspirant a utopies ens parla de resistència i opressió, de solidaritat i violència, d’implicació i indiferència. Un autèntic clàssic escrit en ple franquisme, guanyador de la primera edició del premi Prudenci Bertrana i censurat fins a la mort del dictador. Però que continua sent d’una esfereïdora actualitat.<

Algú que no hi havia de ser és, aparentment, la història d’un robatori en una petita sucursal bancària del tranquil barri de Sant Andreu. Per a l’Ernest —narrador i artífex de tot plegat— i els seus còmplices aquest havia de ser el cop perfecte, la solució definitiva, per sortir de les seves vides precàries. L’aventura, però, es veurà capgirada per elements inhabituals —seguiments inesperats, persecucions frenètiques, encontres amb tocs eròtics, enganys— que arrencarà l’home del seu «statu quo» per fer-lo passar a l’altra banda de la llei amb la finalitat de crear un ordre de convivència justa en el marc d’una Barcelona que intentava desfer-se de la grisa i decadent realitat del tardofranquisme.<

A les vuit disset del matí, des de la terrassa, on escombrava, he vist que un dels homes de la Fundació, en el qual he identificat seguidament l’anomenat Sergi Dural; el més jove del grup, abandonava precipitadament el xalet. Això ja era prou estrany per a cridar l’atenció, atès que, entre relleus, no hi sol haver entrades ni sortides, però més m’ha sorprès encara que, en lloc de continuar cap a ciutat, s’aturés davant de casa, on el cap d’uns segons ha saltat del cotxe i ha travessat cap a l’extrem del terraplè.<

Le Parisien a mauvaise réputation. Les visiteurs étrangers le trouvent agressif, suffisant. En France même, le qualificatif de Parisien devient une injure dès qu'on franchit le périphérique.

L’ a le privilège d’habiter l’une des plus célèbres et des plus somptueuses villes au monde, un minuscule îlot où se côtoient tous les pouvoirs. On le soupçonne vite d’être un nanti.

Mais qui sont-ils en fin de compte, ces Parisiens ? Et de quel passé lourd et compliqué viennent-ils ? Louis-Bernard Robitaille, correspondant à Paris d’un grand quotidien nord-américain, les a observés pendant trois décennies. Il a croisé des artistes, des écrivains, des hommes politiques, une multitude de concierges, garçons de café et autres chauffeurs de taxi.

Le portrait du Parisien qu’il propose est souvent amusant, toujours savoureux, à l'occasion même érudit. Et, bien sûr, jamais exempt de mauvais esprit.

Manuel de Pedrolo va escriure Aquesta nit tanquem l’any 1976, en el moment en el qual es lluitava perquè la dictadura donés pas a un sistema de llibertats. L’obra recrea una revolta imaginària sorgida a un teatre d’una ciutat imaginària en un país imaginari que pateix un règim repressiu.<

It is 1999. Alastair is a doctor in his eighties, living in a cottage by a loch in Scotland. He wakes up in hospital having fallen and hit his head, inducing almost total amnesia. A young student, Clémence, the great-niece of a French friend of his, is looking after him.

In his cottage, Clémence finds a manuscript. The first line shocks her: It was a warm, still night and the cry of a tawny owl swirled through the birch trees by the loch, when I killed the only woman I have ever loved. She read the short prologue: it describes a murder by someone who is clearly the old doctor. The victim is Clémence’s French grandmother, Sophie.

Clémence decides to read the book to the old doctor as it describes how he and his friends met Sophie in Paris in 1935. As they read on, the relationship between the student and the old man turns from horror and shame to trust and compassion. Which is fortunate, because there are people closing in on the cottage by the loch who are willing to kill to make sure that the old man’s secrets stay forgotten.

El protagonista d’aquesta novel·la decideix avui parlar d’ell. I ens revela com, ben mirat, una vida corrent pot contenir més elements interessants que una «vida novel·lesca»… Albert Cubells —sota la figura del qual es dibuixa la de l’autor— és un escriptor de gran producció, encara jove, que ha fet la guerra i es troba dins una societat que no li agrada. Per un procediment d’associació d’idees molt hàbilment utilitzat, se succeeixen uns quants episodis clau de la seva biografia. Són episodis de guerra, d’amor, de vida quotidiana; retalls d’una infància difícil, d’una joventut que veié l’esfondrament d’uns ideals, d’una maduresa en lluita soterrada contra un món hostil.<