Disclaimer

L’inspector Beck està a punt de començar les vacances quan, tot d’una, rep una trucada del seu cap. Alf Matsson, un periodista de renom, ha desaparegut de manera misteriosa. L’últim cop que va ser vist, Matsson era a Hongria, així que l’inspector Beck fa cap a Budapest per començar les investigacions. Un cop allà descobreix que està seguint una pista falsa. Beck sospita que es tracta d’un cas d’espionatge comunista, però, per què el segueix la policia i intenta persuadir-lo que no hi ha res d’estrany en la desaparició de Matsson? L’home que es va esfumar (1966) és el segon cas de l’inspector Martin Beck, una excepcional novel·la de suspens on cada peça encaixa a la perfecció.<

Als pacífics parcs d’Estocolm, algú comença a assassinar nenes innocents després d’abusar-ne. Els ciutadans estan preocupats i temorosos. L’inspector de policia Martin Beck té dos testimonis: un insensible malfactor que no pensa parlar i un nen de tres anys que no pot dir gaire res. L’abnegat treball de la policia sembla que no condueix enlloc, i cada dia que passa augmenta la probabilitat que es cometi un altre assassinat. Tot d’una, l’inspector Beck recorda alguna cosa que va saber o sentir per casualitat. Aquest tercer llibre de la sèrie d’en Martin Beck va ser escrit l’any 1967 i és un thriller de ritme implacable, que barreja el més inhumà dels crims amb la humanitat dels homes que l’han de resoldre. La perseverança, la frustració i l’horror s’entrellacen en una labor policial tan commovedora i creïble com captivadora.<

A la ciutat d’Estocolm, una nit plujosa del mes de novembre, quan ja falta poc per a les esplendoroses festes de Nadal, algú dispara al conductor d’un autobús públic i a vuit passatgers que hi viatgen dins. Una de les víctimes és un jove policia de l’equip de l’inspector Beck. Ben aviat, la policia sospita que es tracta d’un assassí en massa. Però… és només una mera coincidència el fet que un dels morts sigui un policia fora de servei? És que era al lloc equivocat, en el moment equivocat? La investigació quedarà tancada fins que la matança es relaciona amb un antic cas sense resoldre: l’assassinat d’una prostituta portuguesa que el subinspector mort estava revisant pel seu compte.<

En Gunvald Larsson observava el llòbrec apartament d’Estocolm d’un home sota vigilància policial. Va mirar el seu rellotge: mig quart de dotze de la nit. Va badallar i va aixecar els braços per colpejar-se el cos i entrar en calor. En el mateix moment l’edifici va explotar i varen morir almenys tres persones en l’incendi. L’inspector en cap Martin Beck i els seus homes no sospitaven que es tractés d’un incendi provocat ni d’un crim, fins que no varen descobrir una circumstància molt peculiar i varen establir un lligam entre l’explosió i un suïcidi comès el mateix dia. El suïcida havia deixat una nota críptica amb tan sols dues paraules: Martin Beck. El cotxe de bombers que va desaparèixer il·lustra perfectament la idea que la solució dels casos d’homicidi no s’aconsegueix solament amb una sèrie de proves, aportades per un detectiu conscienciós i metòdic, sinó que calen també algunes guspires d’intuïció.<

A en Martin Beck se li planteja un cas complex i delicat. En Viktor Palmgren és un magnat suec de qui es coneixen molts negocis legals i se n’hi suposen d’altres, més subterranis i de moralitat dubtosa, que li proporcionen grans beneficis. La seva immensa riquesa l’ha convertit en un mite. Un dia, en el decurs d’un sopar a l’hotel Savoy, a Malmö, algú li dispara al cap. Les connotacions polítiques i econòmiques d’aquest crim exigeixen una investigació meticulosa en què el policia ha d’anar amb peus de plom. Ningú és capaç de descriure el criminal i l’anàlisi balística no aclareix res. El policia s’haurà d’enfrontar, a més, a una pregunta per a la qual els mètodes detectivescos no tenen resposta: pot ser just, un crim? En Martin Beck és el cap de la Brigada d’homicidis d’Estocolm, però ara haurà d’anar a ajudar el seu amic, l’inspector en cap Per Månsson, de Malmö, i treballaran junts per resoldre el cas.<

Més de dues-centes figuretes de fusta i d’ivori, cap d’elles més gran que una capsa de llumins, són l’origen d’aquest fascinant llibre en què Edmund de Waal descriu el viatge que han fet al llarg dels anys. Un viatge ple d’aventures, de guerra, d’amor i de pèrdua, que resumeix, en la història d’una família, la història d’Europa dels segles XIX i XX. Un text evocatiu i de gran bellesa que comença amb una petita llebre d’ulls d’ambre que es barreja amb les monedes dins d’una butxaca, i acaba, com tot autèntic viatge, amb el descobriment d’un mateix.<

Rescatem bancs però no persones. Bancs que inverteixen en armament. Armament que els «nostres» governs venen a dictadures. Dictadures que vulneren els drets humans i fan guerres. Guerres que generen morts i persones a la recerca de refugi. Refugi que neguem. Tanquem ports i aeroports. Fortifiquem les nostres fronteres i aixequem murs en territori estranger a canvi de milions. Ho veiem tot per televisió. Cada dia els recordem que no els volem. No els donem permís de treball però els multem si treballen sense permís. Els hem robat la «seva» feina mentre els acusem de voler venir a prendre’ns la nostra. Hem concebut un «nosaltres» contra «ells». «Rival»: el seu origen etimològic prové del terme «rivalis», que vol dir «el que viu a l’altra banda del riu», el foraster, el desconegut, s’ha convertit automàticament en el «nostre» adversari. En el «nostre» rival. Fins que no descobrim quin benefici ens aporta, l’hem de témer. I mentrestant, és clar, el privilegi segueix a la «nostra» banda del riu.<

«Aquí se aprende muy poco, falta personal docente y nosotros, los muchachos del Instituto Benjamenta, jamás llegaremos a nada, es decir que el día de mañana seremos todos gente muy modesta y subordinada. La enseñanza que nos imparten consiste básicamente en inculcarnos paciencia y obediencia, dos cualidades que prometen escaso o ningún éxito. Éxitos interiores, eso sí. Pero ¿qué ventaja se obtiene de ellos? ¿A quién dan de comer las conquistas interiores?».Así empieza Jakob von Gunten, la tercera novela de Robert Walser, la más amada por el autor, pero también la más discutida e innovadora, escrita en 1909 en Berlín, tres años después de haber dejado el Instituto donde se había educado. Y el gran protagonista de esta «historia singularmente delicada», según un juicio de Walter Benjamin, es el propio Instituto Benjamenta: el alumno Jakob, a través de su diario, nos introduce en todos sus secretos, en sus dramas y pequeñas tragedias y en todos sus misterios, convirtiéndolo en uno de los escenarios más memorables de la literatura del siglo XX.<

A primer cop d’ull, l’atrafegada i poc convencional protagonista d’aquesta novel·la és en el camí de la felicitat. Estudia per a un prestigiós doctorat en química orgànica a Boston que farà que els seus pares immigrats xinesos n’estiguin orgullosos (o si més no satisfets), i té un nòvio brillant, també científic, que està boig per ella i li acaba de proposar que es casin. Però bé —ja ho dèiem—, això és només a primer cop d’ull. Química va ser una de les sorpreses més fresques i elogiades del 2017 als EUA. Una història explicada d’una manera única i sorprenent amb una barreja imbatible de gravetat i humor. I, arreu, detalls científics, curiositats, observacions desplegades d’una manera tan original i indestriablement orgànica que no es pot imaginar el llibre sense això.<

En Jojo és un nen mestís que viu amb els seus avis i la seva germana. La seva mare és una dona absent que té visions del seu germà mort i que viu perdudament enamorada del seu marit, que compleix condemna a la presó del comtat. Quan ella s’assabenta que està a punt de ser alliberat, decideix agafar els seus dos fills i emprendre un viatge introspectiu i salvatge que els obliga a relacionar-se per primera vegada com a família. A la presó, en Jojo es troba en Richie, un noi amb qui descobreix el llegat de l’esclavitud però també la importància de la reconciliació amb el passat. Amb un llenguatge ric i musical Jesmyn Ward ens ofereix una road movie literària imponent que parla des dels marges. Canteu, esperits, canteu és l’últim text de l’única autora premiada dues vegades amb el National Book Award.<

Novel·la ambientada a la ciutat de Londres al final del segle XIX que tracta la història de la Nan, una jove camperola que decideix de provar fortuna a la capital després de conèixer la Kitty, actriu de music hall de qui està fascinada. La Kitty s’hi fixa, en ella també, i s’interessa per la xiqueta que la veu actuar dia sí i dia també. Tan és així que li ofereix de ser la seva ajudant de camerino a la seva propera actuació a la capital. A partir d’aquí s’inicia el periple vital de la protagonista que veu com la realitat, en forma de desengany, veient-se desemparada i tocant fons, s’imposa als seus somnis de joventut. En aquest viatge iniciàtic la protagonista transita pel món del music hall londinenc, obrint-se pas dins de la societat victoriana, tan ben recreada per Sarah Waters.<

A Conflictes un ordinador quàntic obre possibilitats infinites. Realitats alternatives, futurs hipotètics i una trama de novel·la d’acció, però al fons, com explica l’autor a la introducció que ha escrit expressament per a l’edició catalana, el motiu de reflexió és «la naturalesa de la cognició conscient», la nostra consciència d’ésser. Podrà un ordinador a arribar a «tenir una sensació de jo unificat, la certesa que jo sóc jo?». I, quin és el mecanisme que ens dóna aquesta certesa a nosaltres mateixos?<

Les regions que han sobreviscut a l’holocaust han transformat la violència d’abans de la guerra en una utopia pacífica. En lloc de la creença en una vida futura religiosa, els vell i malalts accepten l’eutanàsia a Cases de la Mort, on els guies donen consell. Un d’aquests guies és Jim Huntermort, que persegueix la investigació de la naturalesa de la mort malgrat la censura oficial. Com és habitual amb Ian Watson, la impressió inicial d’una terra verda i agradable es revela com una faceta més d’una realitat més complexa i preocupant. Intrigant i complexament elaborada, aquesta novel·la és un thriller metafísic apassionant.<

Christine és incapaç de recordar. Cada nit, a causa d’una estranya amnèsia, perd tots els seus records: oblida on és, per què està allà i qui és l’home que dorm al seu costat. Ni tan sols reconeix la seva imatge al mirall. Viu atrapada en una existència que depèn del que li expliquen el seu pacient marit i el seu psicòleg, a qui visita d’amagat del seu marit. I també de tot el que escriu en el seu diari, que amaga cada nit abans d’anar a dormir. Però Christine no tarda en descobrir que pot ser algú no li està explicant tota la veritat, que les coses no són tal com semblen i que pot arribar a ser víctima d’una amenaça, la clau de la qual resta oculta en la seva memòria.<

Fellow, el cap de policia de Stockford, Connecticut, i Wilks, el seu sergent, es compenetren molt bé: l’un munta hipòtesis, imagina circumstàncies, suposa fets; l’altre sol escoltar-lo amb una orella incrèdula. Tots dos, però, són infatigables. I bé calia que ho fossin si volien esbrinar de qui era aquell tors de dona, car aquesta vegada no n’hi havia prou amb haver de trobar l’assassí: víctima i victimari eren igualment desconeguts. És a dir, s’ho pensaven, ja que al capdavall el criminal el tenien a l’abast de la mà i, si se’ls hagués acudit de sospitar-ho, de feina no els n’hauria donat cap. Ben cert que aleshores ens hauríem quedat sense aquesta novel·la, i hauria estat una llàstima, perquè és bona de veritat.<

D’una manera aparentment simple, però commovedora i efectiva, Weiner ens explica la història de la privilegiada i empàtica Heather, dels seus pares rics però insatisfets, i d’en Bobby, un treballador de la construcció jove amb un passat relacionat amb les drogues, la violència i la presó, que s’obsessiona amb ella. Weiner toca molts dels problemes la societat actual: les diferències cada cop més exagerades entre pobres i rics, privilegiats i marginats, el buit emocional que crea.<

Un muntanyenc anomenat Núñez, en el seu intent per coronar el Parascotopetl, el Matterhorn dels Andes, rellisca i cau per un vessant nevada. En incorporar comprova atordit que es troba en una vall aïllat de la resta del món per profunds precipicis, el Païs dels Cegos. Els ancestres dels seus habitants van fugir de la repressió espanyola i una estranya malaltia es va propagar entre ells, provocant que tots els seus descendents naixessin cecs. Núñez creu que serà fàcil dominar-los, ja que segons el refrany: «En el Païs dels Cegos, el tort es el Rei…».<

Els primers homes a la lluna és una novel·la publicada l’any 1901 per l’autor anglès H. G. Wells, qui la va descriure com una de les seves «històries fantàstiques». La novel·la explica la història d’un viatge a la lluna realitzat pels dos protagonistes, un home de negocis, el Sr. Bedford, i un excèntric científic, el Sr. Cavor. Bedford i Cavor descobreixen que la lluna està habitada per una civilització extraterrestre sofisticada de criatures similars a insectes que anomenen «selenites». La confrontació entre la fantasia de Wells i la realitat actual és obvia. L’home ha conquerit la lluna i coneix les seves possibilitats, si més no a primera vista. Malgrat tot, trobem en l’obra de H. G. Wells, autor de formació liberal i romàntica imaginació, un encant difícil de superar. Esdevé una gran audàcia en l’època en que va ser escrita. Té quelcom de les utopies socials, que provocaren violentes polèmiques en el seu moment, i molt de l’anticipació científica en un sentit que va molt més enllà d’allò estrictament tècnic, en posar de relleu les possibilitats d’un univers relatiu, sorprenent i encara per conquerir.<