Disclaimer

El llibre ens proposa una lectura d’alguns poemes de Mallarmé, Riba, Góngora o Josep M. Fulquet. La reflexió que guia el comentari de Toutain es podria resumir amb aquella frase que sempre ens repetia Dolors Oller, professora de teoria literària: «No heu de jutjar els poetes pel que diuen, sinó pel que fan».<

L’Adrian Mole ja no és aquell nen amb la cara plena de grans. Als trenta anys treballa com a xef en cap d’un restaurant del Soho on serveixen àpats típics de menjador d’escola i presenta el programa de cuina Menuts collonuts! L’Adrian continua obsessionat per la Pandora Braithwaite, el seu primer amor de l’adolescència, però ella només té temps per a dedicar-se a la seva carrera com a diputada laborista del govern de Tony Blair. Amb aquesta crònica de l’Anglaterra de final del segle XX, Sue Townsend ens mostra que la maduresa —com tot en la vida— és relativa.<

Francesc Trabal, un dels enfants terribles del famós Grup de Sabadell, va publicar el 1930 Judita, una de les seves millors novel·les. La història narra un idil·li sexual obsessiu, els protagonistes del qual, folls d’un amor enfebrit, se’n van a viure a una platja deserta de Califòrnia. Allí tot es torçarà: la passió perdrà mordent i ella es transformarà en la Judita cursi i fatigant, tirànica i òbvia que donarà malviure al seu company.<

Lluís Frederic Picàbia perd la promesa. Una mica més tard, perd la cigarrera. Més tard, encara, deu paraigües, un rellotge de polsera, una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques, divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretze pipes, tres carteres, una secretària… —la senyoreta Virgili—. Perdre es converteix en un ofici, una professió amb la qual Picàbia fa meravelles: un edifici de vint-i-quatre pisos de la Cinquena Avinguda de Nova York, tres elefants a la ribera d’un riu, mil vuit-cents Fords a Honduras, al mig d’un autòdrom, cinc mil criatures xineses a Tampico (Mèxic), les joies de la Corona sueca…<

Cette fois, ce n’est plus du cinéma ! Surgis de nulle part, les extraterrestres ont débarqué sur la Terre pour s’installer dans les principales métropoles du globe : Los Angeles, New York, Londres, Prague, Paris…

Indiciblement beaux ou incroyablement hideux – les avis sont partagés sur les géants d’outre-espace –, refusant toute communication depuis les enclaves impénétrables où ils se sont enfermés, ils dirigent la planète selon des voies mystérieuses par l’intermédiaire de collaborateurs humains télépathiquement asservis. Communications, gouvernements et systèmes bancaires disparaissent, plongeant le monde dans le chaos. Coupures d’électricité à grande échelle, pandémies, déportations et exécutions massives sanctionnent les tentatives de rébellion. Les Entités, comme on les appelle, sont venues, Elles ont vu, Elles ont vaincu. Mais pas sur toute la ligne… En Californie du Sud, le vieux colonel Carmichael prêche la Résistance au milieu de son clan rassemblé dans les collines de Santa Barbara. Ex-hippie ou ex-militaire, escroc repenti ou musulman mystique, professeurs d’université ou informaticiens de haute volée, au fil des générations, la pittoresque tribu Carmichael va unir ses compétences pour bouter l’envahisseur hors de la Terre…

A la fois étrange et familière, une chronique de cinquante ans d’occupation extraterrestre qui atteint à l’ampleur d’.

«Tota l’obra s’aguanta dintre un caràcter de paròdia: paròdia de l’aspecte educatiu de l’esport, d’una banda; i de l’altra, paròdia de la preocupació —que la pedagogia moderna tracta de sistematitzar— de la recerca de la vocació. Tot plegat, la història del pobre Sànchez resulta una mena de Wilhelm Meister, transportat al to grotesc d’una facècia satírica. Són els anys d’aprenentatge d’un infeliç vistos al través d’un prisma de fina ironia, que acaben amb la sorpresa d’una vocació mai sospitada. El final és una mena d’apoteosi de la visió grotesca de la vida humana en les regions més profundes de la insignificància i de la vulgaritat… Sota una aparença modesta i sense pretensions, l’obra de Francesc Trabal és una de les més notables visions humorístiques dels aspectes característics del viure modern que s’hagin escrit en la literatura catalana». M. de Montoliu, La Veu de Catalunya, 5 d’abril de 1932.<

El doctor Hobson ha creado un monstruo. O mejor dicho, tres. Para probar sus teorías sobre la inmortalidad y la posible existencia de vida tras la muerte, Hobson ha ideado tres simulaciones informáticas de su propia personalidad. Con la primera, de la que se ha eliminado toda referencia a la existencia física, intenta analizar como sería una posible vida tras la muerte. Con la segunda, de la que se elimina toda referencia al envejecimiento y a la muerte, Hobson pretende estudiar la inmortalidad. La tercera, sin alteraciones, es el control de referencia del experimento. Sin embargo, las tres simulaciones escapan del ordenador de Hobson, huyen a la red informática mundial y viven su propia vida. Una de ellas es un asesino y comete crímenes que tal vez Hobson ha imaginado…

Finalista del Premio HUGO 1996.

El 2013 en Dídac, un jove estudiant de pilot d’aviació comercial, mor com a conseqüència d’una greu malaltia. Arribat a la Llum, se li presenten infinites opcions per a passar una Eternitat feliç, però a ell se li acut que potser pot aprofitar aquestes possibilitats per a intentar evitar que el seu besavi, pilot de caça durant la Segona Guerra Mundial i a qui li uneix una relació molt profunda, cometi l’error que el va amargar de per vida. L’única forma de poder intentar-ho passarà, però, per perdre el seus privilegis, tornar a la vida terrenal i unir-se als Corsaris, una unitat de caça formada per pilots de passat tèrbol que combaten els nazis sota la imatge d’una paorosa bandera durant la Batalla d’Anglaterra, l’estiu del 1940. Mentre prepara la manera d’advertir el seu besavi de les tristes conseqüències de la seva acció impulsiva, en Dídac s’enfronta a vivències mai conegudes en la seva tranquil·la existència anterior, com la realitat terrible de la guerra o el descobriment de l’amor. Plena de personatges singulars, inquietants alguns, sota una acció trepidant i escenes vertiginoses, Corsaris és també una història d’amor, valors i redempció que recull l’esperit les històries d’aventures més clàssiques.<

La poesia de Tomas Tranströmer neix d’una tensió constant entre la llum i la fosca, d’un conflicte entre forces contraposades: en la paraula, en la natura, en l’home. A través d’una poètica rica en imatges, molt a prop del surrealisme, sempre surt a la superfície un llamp inesperat que ho vivifica. La psicologia, la metafísica i la tradició literària són els altres eixos sobre els quals descansa la seva obra, una de les més importants de la lírica contemporània.<

El llibre que teniu a les mans és un crit a favor de la llibertat i demostra que la monarquia és un símbol desfasat, un error, una xacra, una absurditat, una immensa nosa que hauria de ser eliminada de la vida política, social, pública i privada com més aviat millor. Mathew Tree, amb una prosa satírica i convincent, evidencia a Contra la monarquia l’espectacle d’admiració i engany de les monarquies en general i, sobretot, de l’espanyola en particular: qui són els Borbons, la seva història més fosca, els escàndols, les mentides, els diners que ens costa… Creure en un rei suposa la renúncia total a la lògica i al sentit comú; significa la bogeria col·lectiva.<

Sur Majipoor — trois continents immenses, des océans démesurés —, un jeune homme s’éveille. Il ne se souvient que de son nom : Valentin.

Au même instant, des fêtes se préparent : on attend le maître de la planète, le Mais est-il bien celui qu’il paraît être ? Tandis que Valentin découvre auprès d’une troupe de jongleurs son aptitude à leur art, il est hanté par d’étranges rêves : il serait le vrai l’on aurait transféré son esprit dans un autre corps…

Carabella, une jolie saltimbanque, l’encourage à revendiquer son identité. Mais pour parvenir jusqu’au Valentin devra traverser des continents, des océans. La troupe de jongleurs dont il fait désormais partie se rallie à lui… Tous haïssent le Vont-ils pour autant aider Valentin ?

Ella ve quan vol és un recull del bo i millor d’unes narracions vives, contundents i sovint còmiques que Matthew Tree ha anat escrivint i recitant en directe a Catalunya i Mallorca durant dos anys i mig.<

«Per què escriure novel·les si es pot dir la veritat?», va escriure Matthew Tree en un relat anterior, i amb aquest llibre breu de memòries demostra que, efectivament, es pot dir la veritat, tota la veritat i res més que la veritat si un realment té ganes —i la necessitat— de fer-ho. Farcit d’anècdotes, Memòries! explica els anys formatius de l’autor a Londres, des d’una escola d’elit fins a l’atur crònic, passant pel moviment anarquista ben actiu de l’època, seguit del trasllat a Barcelona i la trobada d’una pau relativa, de cap de setmana, a les platges del Maresme, on finalment va començar a resoldre els problemes causats per una malaltia mental que havia afectat tot el període anterior. Una història personal escrita per algú que creu que totes les històries personals poden ser fascinants, si un troba la manera d’explicar-les. Memòries! és un llibre a la vegada apassionant, inquietant i extraordinàriament sincer.<

„Ciernie” to pasjonująca powieść znakomitego pisarza SF, jednej z największych gwiazd światowej fantastyki, autora m.in. „W dół, do Ziemi”, „Czasu przemian”, „Umierając żyjemy” i innych głośnych książek.

Autor porusza z głęboką i wnikliwą znajomością najbardziej mrocznych zakamarków duszy ludzkiej temat psychicznego wampiryzmu — dyktatury opartej na manipulacji ludzkim cierpieniem, ale także w wymiarze jednostkowym fascynuje go opis wzajemnego psychicznego pożerania się ludzi, „wysysania” z siebie sił witalnych, wzajemnego samozniszczenia się siebie.

Jeśli jesteś ciekaw:

— co czuje kobieta będąca matką stu tysięcy dzieci,

— czy superman może być nieszczęśliwym potworem,

— kto czerpie radość i rozkosz z bólu

to wszystko możesz odnaleźć w tej niesamowitej powieści.

La creació del sistema sanitari català, les travetes del felipisme, les relacions internes del pujolisme, el desenvolupament de l’autonomia des del 81, les entranyes del poder local, l’Operació Catalunya, el pas d’un partit moderat a un partit de ruptura amb el sistema. Els canvis dels últims 40 anys vistos per l’únic alcalde nacionalista de Barcelona i l’únic exconvergent veterà en actiu. Un home discret decideix explicar-ho tot.<

Durant la segona meitat del segle XV, Barcelona era una ciutat en ebullició i un dels centres comercials més destacats de la Mediterrània. Però la manca de port a la ciutat obligava els vaixells a fondejar directament a la platja, i les tempestes, freqüents, arrossegaven els vaixells a la sorra o a les roques i els destrossava. Per continuar prosperant calia emprendre unes obres monumentals i construir un port segur: el Port de la Santa Creu, un port de 103 metres de llarg, que és el germen de l’actual. En aquest context real, conflueixen les aventures dels protagonistes d’aquesta novel·la: la de l’enginyer Stassi d’Alessandria que ha rebut l’encàrrec del Consell de Cent de dur a terme les obres; la del jove Marcel, que tot i la seva delicada salut aconsegueix fer realitat el seu somni; la de la Teresa, una noia decidida i valenta disposada a tot per salvar el seu germà.<