Disclaimer

L’obra recull dos relats del diari imaginari d’Oswald Cornelius Hendryks. Un Don Juan modern, ric, maniàtic i refinadíssim.<

Comienza la novela relatando el final victorioso de la campaña de reconquista de la Tierra y los preparativos para el próximo viaje de Valera a través del universo, viaje que en esta ocasión habrá de llevarlo a regiones desconocidas del universo aprovechando el recién descubierto vuelo a través del hiperespacio.<

El nen no és ben bé una autobiografia, però conta fets reals de la vida de Roald Dahl que desvetllaran tanta sorpresa com les seves novel·les. Qualsevol lector que estimi els llibres d’aquest escriptor quedarà fascinat i admirat en descobrir algunes de les coses que li van passar de nen i de jove. «No me les he pogut treure mai del cap», escriu. «Algunes són divertides. D’altres, tristes. D’altres, desagradables. Suposo que és per això que sempre les he recordades tan nítidament. Totes són veritat».<

Comienza la historia con el viaje de Valera por una región desconocida del universo, en la que los valeranos descubren un autoplaneta de pequeño tamaño y procedencia desconocida. Una escuadrilla de cruceros, al mando de Miguel Ángel Aznar Bogani, sale a su encuentro con objeto de investigar sobre su origen.<

Moltes velles són amables i s’ho passen molt bé menjant pastissos de crema. L’àvia d’en Jordi, no: sempre està rondinant i queixant-se, i renya constantment el seu nét, i té els costums gastronòmics més fastigosos del món. Li agraden les erugues, i els llimacs amb col, i les tisoretes amb api. És tan horrible i tan antipàtica que en Jordi decideix actuar. I, així, prepara una medecina meravellosa, una mena de poció màgica que produeix uns resultats fantàstics en l’àvia i en tots els animals que la proven.<

El nen que parlava amb els animals és la història d’un nen que salva una tortuga i que emprèn amb ella un viatge llarguíssim. L’autoestopista parla d’un home que va amb cotxe i recull un autoestopista, un personatge inquietant i increïble. El tresor de Mildenhall és el relat verídic de com es va descobrir el més gran tresor mai trobat a les illes Britàniques.<

Les bruixes és, potser, l’obra mestra de Roald Dahl. Però no és un conte de fades, sinó que tracta de bruixes de debò. Les bruixes de debò es vesteixen amb roba corrent i s’assemblen molt a les dones corrents. Viuen en cases corrents i fan feines corrents. És per això que són tan difícils d’enxampar. Aquesta és la sorprenent història d’una víctima de les males arts de la Reina de les Bruixes: un nen de set anys que s’enfronta amb totes les bruixes d’Anglaterra, amb la sola ajuda de l’àvia més adorable de què mai hagueu tingut notícia.<

Una crida al sentit comú feta per un professor entusiasta i atípic que creu en l’ensenyament. Si el futur d’un país es garanteix per l’educació que reben els seus ciutadans, el nostre futur està ben fotut. Des de l’experiència i amb dosis abundants d’ironia, Antoni Dalmases fa un repàs a l’ensenyament en l’actualitat, i el diagnòstic és clar: el model d’ensenyament públic, desmantellat dia a dia, està abocat al fracàs. Caos a les aules és «el resultat de reflexions, converses, observacions, lectures més o menys encertades, moltes hores de relació, reunions, discussions i, sobretot, bàsicament, fonamentalment, més de trenta-cinc anys ininterromputs fent classe a diversos nivells de l’ensenyament, des de l’antiga EGB fins a l’actual Secundària i Batxillerat, passant pel BUP i el COU». Antoni Dalmases representa l’entrega del professor vocacional que intenta fer bé la seva feina, i que té arguments i idees molt clares sobre qui mereix ser anomenat estudiant i qui és que no vol aprendre res, quins tipus de pares i de professors hi ha i, sobretot, què fan els que manen per desmantellar amb decisions absurdes el sistema educatiu. Que el lector no busqui xifres, estadístiques o informes perquè el que trobarà són històries viscudes, noms propis i situacions reals.<

En un momento de desesperación apocalíptica, el amor se pone a prueba...

Nieblas letales han azotado el planeta, matando a miles de millones de personas. Como el caos y la locura descender, una mujer con poder curativo misterioso guía a siete niños a la seguridad. Carismático Arthur ofrece a ella ya sus pupilos un refugio. Lentamente Emma se enamora de él. En el momento de su dulce amor, revela su secreto devastador, y se pierden el uno al otro.

Estem més equivocats i sols que no ens pensem. Què ens fa creure que els homes som éssers únics i irrepetibles? Potser ni tan sols som senyors del nostre present temporal. La lògica del món té unes regles ocultes que ignorem fins que ens sotmeten. També l’atzar té les seves pròpies lleis, i l’acte més insignificant pot desencadenar un seguit de fets i relacions que acabin alterant la nostra existència. Els personatges de les vuit històries d’aquest llibre mostren algunes de les línies que l’atzar, silenciós i implacable, teixeix al nostre entorn.<

Els càtars van representar una de les grans heretgies a què es va enfrontar l’Església catòlica a l’edat mitjana. Estesos per tota Europa amb diferents noms, la regió on van tenir més força va ser el Llenguadoc. Els càtars, amb unes creences fonamentades en la Bíblia, en especial en l’Evangeli de Sant Joan, practicaven unes formes de vida estrictes, que incloïen la continència sexual, el treball manual i l’abstinència de carn. Malgrat la seva desaparició cap al segle XIV, els càtars van deixar una forta empremta en l’actual sud de França.<

Llenguadoc, primera meitat del segle XIII. Una croada militar promoguda pel papa de Roma assola el país a sang i a foc, i és que un moviment religiós considerat herètic per l’Església catòlica s’ha escampat de manera terriblement perillosa. Cal, doncs, salvar per a la fe les terres cristianes infestades per la pesta. Una noia de Tolosa, Vierna, filla d’un escuder del comte, comparteix fins a les últimes conseqüències la vida agitada i la fe incommovible dels càtars. Amb ells, doncs, coneixerà l’incert camí d’una persecució sense treva, però també la força irresistible de l’amor i la llum d’una esperança. Terra d’oblit és, per fi, la gran novel·la sobre la tragèdia dels càtars que un públic impacient reclamava. Amb la grandesa i el vigor d’un temps singular de la història, forjat amb un barreig torbador de llums i d’ombres que, tants segles després, encara avui ens fascina.<

En un futuro no muy lejano, la inmortalidad parece un hecho factible. La mente de los seres humanos puede cargarse en un sistema informático para producir "Copias", personas nitales con todo los recuerdos y la identidad intactos. Esas Copias pueden vivir una existencia plena que parece llamada a alcanzar la eternidad. Su punto débil: necesitan que las redes mundiales de ordenadores donde residen sean estables...

Las circunstancias políticas han cambiado de forma radical. Puesto que la mayor parte de la población valerana se ha asentado en el hiperplaneta (tan sólo quedan en Valera algo más de veinte millones de los casi doscientos habitantes que la poblaban), el gobierno de la república ha acabado trasladándose también al mismo, lo que permite la conversión del autoplaneta en lo que siempre fue durante la mayor parte de su historia: Una unidad militar adscrita al gobierno de un planeta, la Tierra y Redención primero y el circumplaneta ahora, concluyendo así su breve etapa como nación independiente. El almirante Aznar, convertido en un destacado político, intenta convencer a los gobernantes del nuevo estado para que Valera acometa la tarea pendiente de reconquistar la Tierra<