Popular books

Jared Diamond

Armas, gérmenes y acero

La narración comienza hace 13.000 años, cuando los cazadores recolectores de la Edad de Piedra constituían la totalidad de la población humana. En aquella época comenzaron a tomar rumbos diferentes en los distintos continentes las sendas de la evolución de las sociedades humanas. La pronta domesticación de animales y el cultivo de plantas silvestres en el Creciente Fértil, China, Mesoamérica, el sureste de los actuales Estados Unidos y otras zonas otorgó una ventaja inicial a los habitantes de estas regiones.Hasta ahora apenas se sabía por qué el trigo y el maíz, la vaca y el cerdo, tan consumidos en el mundo moderno, aparecieron como especies domésticas en esas regiones en particular y no en otras. Los orígenes localizados de la agricultura y la ganadería sólo son una parte de la explicación de los diferentes destinos de los distintos pueblos. La gran desigualdad en el ritmo de difusión de la producción de alimentos desde esos centros iniciales tuvo mucho que ver con otras características climáticas y geográficas.Las sociedades que fueron más allá de la fase de cazadores-recolectores tenían más probabilidades de desarrollar la escritura, la tecnología, las estructuras políticas, las religiones organizadas, además de gérmenes nocivos y poderosas armas de guerra. Armas, gérmenes y acero supone un avance fundamental en nuestra comprensión de las sociedades humanas. Expone cómo el mundo moderno y sus desigualdades han llegado a ser como son. «Ningún científico aporta más experiencia de laboratorio y de campo, ninguno reflexiona con más profundidad sobre cuestiones sociales, ni las trata con más claridad, que Jared Diamond, como pone de manifiesto Armas, gérmenes y acero. En esta amena obra, Diamond demuestra cómo la historia y la biología pueden enriquecerse mutuamente para mejorar la comprensión de la condición humana».<

Stanley Ellin

Cal saber encaixar

Tenia setze anys i fins aleshores havia fet bondat, tot i l’ambient on li havia tocat de viure. Però ara ha decidit de matar Al Judge, el periodista que, davant els clients, ha humiliat el seu pare. I se li llança al darrera en una persecució que durarà tota la nit i que, de passada, l’iniciarà en les delícies de la vida amorosa. El Madison Square Garden, una nit de boxa, el bar on es reuneixen els afeccionats als cops de puny, una boîte gairebé a les fosques, el pis on viuen dues dones sense escrúpols excessius i els carrers deserts de l’alba són algunes de les etapes d’aquest periple al·lucinant que ens posa en contacte amb tot un món que segueix la seva vida, indiferent, o que només intervé per complicar les coses. I a la fi, el retorn a casa, on cal mostrar-se un home, definitivament, i fer honor a la nissaga.<

Stanley Ellin

Joc de testimonis

Tots cinc podien haver-ho fet, perquè tots sostenien una mena de relació o altra amb Kate Ballou, la bella noia de Nova York que vivia a la casa del costat. I tots cinc, cadascú amb el seu llenguatge, conten llurs històries al cap de policia —i al lector. Cinc històries que es complementen, que exhaureixen caràcters i oportunitats, que posen al descobert compromisos, quimeres, debilitats i, al final, un assassí. Stanley Ellin sap anar al fons de les coses i al fons de les criatures. I el que hi troba, és clar, no sempre és bonic ni exemplar. Però és fascinador.<

Jared Diamond

Colapso

Después de su ya clásico Armas, gérmenes y acero, Jared Diamond se pregunta en Colapso cómo unas sociedades han desaparecido sin apenas dejar huella de su evolución mientras que otras, adaptadas al medio y gracias a unas condiciones especiales de crecimiento, han alcanzado una próspera civilización material y cultural. A través de sus amplios conocimientos en sociología, economía, lingüística, biología o antropología Diamond trata de explicar la desaparición de sociedades del pasado y se pregunta si podemos aprender la lección y evitar desastres parecidos en el futuro.<

Bret Easton Ellis

Lunar Park

<p class="description"><br>Imagine becoming a bestselling novelist while still in college, and almost immediately famous and wealthy, then seeing your insufferable father reduced to a bag of ashes in a safety-deposit box, even as your celebrity drowns in a sea of vilification, booze and drugs. Imagine being given a second chance, as the Bret Easton Ellis of this remarkable novel is given. "Lunar Park" confounds one expectation after another, passing through comedy and mounting psychological and supernatural horror toward an astonishing resolution - about love and loss, fathers and sons - in what is surely the most original and moving novel of an extraordinary career. '"Lunar Park" is great enough to suggest that his best work may now be ahead rather than behind him; it's a very interesting ride with an always interesting novelist' "The Times" 'Emotionally powerful, "Lunar Park" is an unnerving and funny puzzle of a book: undoubtedly the real thing, as it were' "Guardian" 'Bret Easton Ellis has finally delivered the classic novel he promised with his wildly successful debut, "Less Than Zero"' </p><

Jared Diamond

El mundo hasta ayer

<p>El ganador del premio Pulitzer, autor de los best sellers <i>Colapso</i> y <i>Armas, gérmenes y acero</i> vuelve al pasado en busca de un futuro mejor.</p><p>La mayoría de nosotros damos por asumidas las características propias de la sociedad moderna, desde los viajes en avión y los teléfonos móviles a la alfabetización y la obesidad. Sin embargo, durante los casi seis millones de años de su existencia, la humanidad no ha contado con ninguna de estas cosas. Aunque la brecha que nos separa de nuestros ancestros primitivos parece inabarcable, todavía podemos contemplar gran parte de nuestra antigua forma de vida en las sociedades tradicionales que aún existen o que han existido hasta hace poco.</p><p>Sociedades como las de las Tierras Altas de Nueva Guinea nos recuerdan que apenas fue ayer, en términos evolutivos, cuando todo cambió. <i>El mundo hasta ayer</i> ofrece un retrato fascinante del pasado humano tal y como ha sido durante decenas de miles de años, un pasado que hoy casi ha desaparecido, y brinda una reflexión sobre las implicaciones que tienen en nuestras vidas las diferencias entre ese pasado y nuestro presente.</p><p>Este es el libro más personal de Jared Diamond, basado en sus décadas de trabajo en las islas del Pacífico, así como en investigaciones sobre los inuit, los indios del Amazonas, o el pueblo san del Kalahari, entre otros. Diamond no idealiza las sociedades tradicionales, pero considera que podemos aprender mucho de sus respuestas a los problemas humanos, a cómo abordar la educación de los hijos, la atención de los ancianos, la resolución de conflictos y el bienestar físico. Diamond estudia las prácticas sociales y nos muestra las decisiones que pueden ayudarnos a vivir una vida más sana y longeva, a disfrutar más de nuestra vejez, y a educar a niños más autónomos y con mayor autoestima.</p><

David Ely

Substituts

Charley havia mort temps enrera, engolit per un volcà. És la seva veu, però, que telefona d’un més enllà i ofereix al seu amic aquesta oportunitat exquisida i única de realitzar els seus somnis de jovenesa, de començar de nou, de viure una altra vida. I el mecanisme es posa en moviment, una mà anònima li lliura una adreça, una sèrie de mitjancers el menen al carreró on s’obre la porta de darrera d’un edifici on deixarà la seva identitat mentre en un hotel descobreixen el seu cadàver… que no serà el darrer. Substituts és una obra que surt del corrent, una d’aquestes històries que ens fan viure una sensació nova —ara sense trampa— i ens obliguen a tancar la porta i a despenjar el telèfon perquè ningú no ens destorbi la lectura. Si truquessin, tampoc no obriríem.<

Alessandro Davenia

Balta kaip pienas, raudona kaip kraujas

„Balta kaip pienas, raudona kaip kraujas“ – ne tik romanas apie jauno žmogaus kelią į brandą ar vienerių mokslo metų aprašymas, tai ir itin drąsus pasakojimas. Leo lūpomis iš pradžių lengvabūdiškai ir sąmojingai, vėliau intymiai ir skaudžiai perteikiama, kas nutinka, kai į paauglio gyvenimą įsiveržia kančia ir sukrėtimas, o suaugusiųjų pasaulis tampa nebyliu stebėtoju. Šioje knygoje ir jaunas, ir vyresnis skaitytojas ras atsakymus į svarbius klausimus, tačiau kaip ir visi reikšmingi atsakymai, šie nebus galutiniai ir nenuginčijami, bet ir nedangstomi dvejonių ar abejingumo šydu.<

Mathias Énard

Brúixola

Hipnòtica, erudita, poètica i defensora d’un Orient valuós i ple d’encants, Brúixola és la història d’una nit d’insomni. Franz Ritter, cèlebre musicòleg vienès que pateix una malaltia degenerativa, rememora durant una llarga nit l’amor de la seva vida, la Sarah, i, acompanyat per l’opi, recorda els països per on va viatjar, les aventures viscudes, el descobriment de l’altra i els mil personatges que junts van trobar durant la seva cerca de l’Orient.<

Anna Depalo

Ar istorija pasikartos?

<div><p>Antrasis trilogijos Aristokratiškieji jaunikiai romanas<br></p><p>Turtingų kilmingųjų paslaptys <br>Vedybų planuotoja Pija Lamli nemanė, kad jos geriausios draugės vestuvės sužlugs staiga pasirodžius kitam vyrui. Ir jau tikrai nesitikėjo išvysti Hokšyro hercogą, Džeimsą Hoką Fildingą – gražuoliuką, kuris prieš trejus metus pagrobė jos širdį ir pabėgo. <br>Hokas tikina, kad donžuaniškos dienos jau praeityje. Jis net pasamdo Piją suplanuoti sesers vestuves. <br>Pija žino: šįkart Hokui nepavyks įsivilioti jos į lovą. Todėl pati jį sugundo. Ir tik tada sužino, ką Hokas taip ilgai slėpė... <br></p><p>Ankstesnis trilogijos Aristokratiškieji jaunikiai romanas:<br>A. DePalo. Netikėti jausmai (2012 liepa–rugpjūtis) (Sojeris ir Tamara)<br></p><p>Iš anglų kalbos vertė Vilma Vaičiūnienė</p></div><

Barbara Delinsky

Mūsų paslaptis

Barbara Delinski ir šįsyk paliečia jautrią temą. Ar ne per didelė motinos meilės kaina? Šeimos drama ir patrauklus, nenuspėjamas pasakojimas – išties puikus derinys.<

Mathias Énard

Carrer Robadors

«La propaganda ultraliberal ens fa creure que és impossible resistir-se al dictat dels mercats. Aquí aviat ningú no cuidarà els pobres, els vells, els estrangers. De moment no esclata cap revolta perquè hi ha el futbol, el Reial Madrid, el Barça; però quan això ja no serveixi per compensar la frustració i la misèria, la gent explotarà, deia». En una Barcelona convulsa, en plena crisi econòmica i amb el teló de fons de les manifestacions del 15-M, un jove marroquí busca el seu lloc en aquest món.<

Barbara Delinsky

Šeimos medis

Graži ir jaudinanti istorija apie laimingą jauną porą, kuriai tenka nemenkas santykių išbandymas – gimsta gražutė mergytė, turinti juodaodžių bruožų. New York Times pripažino Barbarą Delinsky populiariausia rašytoja, jos parduotų knygų egzempliorių skaičius siekia trisdešimt milijonų. Barbara su šeima gyvena Naujojoje Anglijoje.<

Mathias Énard

L’alcohol i la nostàlgia

Una trucada sobtada desperta en Mathias en plena nit: la Jeanne li comunica que en Vladimir és mort i en Mathias marxa immediatament cap a Moscou. En el dolor de la pèrdua, al cor d’una ciutat desorientada, els antics amants es retroben breument al voltant de les despulles del seu amic. Però serà necessari escortar-lo fins al seu poble natal, a la Sibèria profunda, per donar-li sepultura. Un viatge que en Mathias farà tot sol al costat del seu silenciós company, a bord del cèlebre Transsiberià. Tres mil quilòmetres a través d’una fabulosa successió de paisatges, i tants records de la feroç i complexa història de Rússia, i també de l’amor. Un text en què les ombres de Dostoievski, Axionov i Gógol mai no són lluny… I potser, tal com deia Txèkhov, davant la mort l’únic que ens queda és l’alcohol i la nostàlgia.<

Barbara Delinsky

Trys norai

Šiltas ir jaukus romanas, kuriame užsiplieskia tikros meilės liepsna. Romano autorė nagrinėja besąlygiško pasiaukojimo, kaltės išpirkimo kainą ir galimybę pabandyti gyventi iš naujo... „Širdį sušildanti, ašaras spaudžianti romantiška istorija apie meilę mažame miestelyje...“ (Kirkus Reviews)<

Louise Erdrich

Remei d’amor

Els Kashpaw i els Lamartine són dues famílies índies nord-americanes, de la tribu dels Chippewa, que viuen en una reserva a Dakota del Nord. Remei d’amor és la història dels destins entreteixits d’aquestes dues famílies entre el 1934 i el 1984, i és també la història d’un poble que l’home blanc ha desposseït de la terra, de la cultura i fins i tot de la llengua que li eren pròpies. En aquesta novel·la, Louise Erdrich ens mostra, sense deixar de banda ni la cruesa ni la poesia, l’àrdua supervivència d’uns personatges espoliats i al caire del desarrelament. Alguns són tenaços en la rebel·lió contra la injustícia, d’altres es resignen a una sort adversa, però sempre els trobem nedant entre dues aigües: la memòria d’un passat extingit i l’ofec en el consumisme més primari, el misticisme més exacerbat o la voràgine de fets com la guerra del Vietnam. Al mateix temps, la tendresa que traspua la novel·la ens posa al davant les múltiples formes possibles de l’amor: l’escull inevitable de la carn, els lligams de la sang o la passió que només sap expressar-se en la infidelitat.<

Šventoji Dvasia

Šventasis raštas

Bart Van Es

La noia del quadern

Del passat de la família van Es emergeix aquesta història: la història real de la Lien, una nena jueva que els avis de l’autor van acollir durant l’ocupació nazi, ajudant-la a créixer com si fos la seva filla, però amb la qual, misteriosament, van interrompre la comunicació molt temps després de la fi de la guerra. Què se n’havia fet de la Lien? Per què no es podia pronunciar el seu nom en les reunions familiars? Així comença la recerca de l’autor, un viatge que el porta a investigar el període més fosc del segle XX a Holanda i les contradiccions viscudes en el si de la societat i de la seva família. La història real d’una nena jueva que sobreviu gràcies a una xarxa clandestina de cases d’acollida. Uns anys que vam mostrar el millor i el pitjor de tot un país.<

Vicent Josep Escartí

Barroca mort

Barroca mort aplega dues narracions en les que l’univers suggerent del sis-cents valencià se’ns presenta replet de personatges insòlits que esdevenen l’espill on s’hi conjuguen elements com la festa, les creences populars o els crims, amb d’altres més màgics i, alhora, igualment possibles. A la primera de les narracions, a través d’un visionari contrafet —El fill de Gepa—, assistim a un mostrari barroc de personatges, de costums, d’actituds i de relacions humanes, on la vida i la mort pengen d’un fil incert i dubtós. A l’Epistolari del comte de l’Hortxà, mitjançant l’exposició de cinc cartes, l’autor ens ofereix una panoràmica fragmentària de l’epidèmia de pesta que s’esdevingué a la ciutat de València l’any 1647. És, per tant, una visió parcial i subjectiva d’uns fets que trasbalsaren la vida de tota una ciutat.<

Jean Darras

Melusina o La Noble Historia de Lusignan

Entre 1392 y 1393 Jean d’Arras escribió Melusina o la Noble Historia de Lusignan. La novela se basa en una de las leyendas más atractivas de la Edad Media. Es el relato de un hada que se convierte en mujer por amor y que todos los sábados se transforma en serpiente de medio cuerpo hacia abajo. Según Jacob Grimm, la leyenda original proviene de un antiguo mito galo de origen céltico, aunque el hombre medieval veía en Melusina la fusión extraña de tres seres malditos por la Iglesia: la mujer, la serpiente y el hada. Esta versión íntegra en castellano, traducida del francés medieval, y cuyos ecos encontramos en Goethe, Andersen, Fouqué y Mujica Lainez, incluye un prólogo de su traductor, Carlos Alvar, y un amplio catálogo iconográfico.<

Vicent Josep Escartí

Dies d’ira

Jeroni Joan Roger, un noble llest i hàbil, fill del comte de Montdrach, recorda en Dies d’ira els esdeveniments prodigiosos i increïbles que ocorregueren els primers dotze dies de juliol de 1547, vinculats amb la mort del seu notari, Carles Miquel Descó, amb qui mantenia una relació obscura i clandestina. Convençut que és Déu qui gestiona el seu destí i els seus actes, Jeroni Joan anirà desvelant, sota l’aparença d’un llibre de memòries, una seqüència de fets fantasiosos i irreals que configuren un joc literari que demana la complicitat del lector. Una història de desitjos amagats plena de referències culturals a l’època en què se succeeixen uns fets tan extraordinaris.<

Jean Delumeau

El miedo en occidente

En esta excepcional obra Jean Delumeau demuestra que no sólo los individuos, sino también las colectividades e incluso las civilizaciones pueden estar atrapadas en un permanente diálogo con el miedo, ofreciéndonos una sorprendente historia de Occidente desde el siglo XIV hasta el XVII. Apoyándose en un vasto campo de observación —histórico, desde luego, pero también económico, sociológico, psicoanalítico, psicológico y antropológico— el autor traza el retrato de una sociedad traumatizada por la peste, las guerras, las disputas religiosas y la inseguridad permanente, y analiza la instrumentalización del terror, sobre todo por parte de la Iglesia. Este ensayo matiza la imagen a veces idealizada del Renacimiento y desvela la intimidad y las pesadillas de nuestro pasado, raíces de la necesidad de seguridad que caracteriza a la sociedad contemporánea.<

Daniel Defoe

Laimingoji kurtizanė, arba Roksana

Rafael Escobar

L’últim muetzí

A través de les visions i records d’Ahmed Xubudi, un alfaquí morisc que he aconseguit fugir del seu poble i escapar de l’expulsió decretada per Felip III, el lector de L’últim muetzí té l’oportunitat de resseguir, sobre un fris històric que va des de l’entrada de Jaume I a València (o a Balansiya) fins als moments en què es materialitza l’expulsió, els avatars de la població autòctona de Xarq al-Andalus. La recreació d’uns anys decisius en la configuració de l’actual País Valencià ens permet conèixer una sèrie de personatges, històrics els uns, ficticis els altres, com ara l’alfaquí Ahmed, símbol de la resistència morisca davant el fonamentalisme cristià; o com Valèria, la conversa, mescla de romanticisme i esperit pragmàtic; o l’esquerpa baronessa viuda; o mossèn Joan, víctima i botxí alhora en una situació mai no imaginada; o el baró Felip Albert, fugint cap endavant en un món i una societat crepusculars… Afanys, passions, esperances, crueltat, somnis, solidaritat, bateguen entre els habitants de Manzal, condicionen les seues actuacions i determinen les seues vides sobre el fris històric d’uns anys violents i irrepetibles.<

Xavier Escura

Crònica dels Càtars

Amb la croada contra els càtars, el papa Innocenci III destrueix, per una banda, una església independent que comença a arrelar amb força a Occitània. Per l’altra, barra el pas, per sempre més, a la creixent expansió catalana cap al nord occità. Exèrcits mercenaris, en missió de guerra santa contra els heretges, arrasaran el Llenguadoc i, després del genocidi de poblacions senceres, conqueriran —en nom de França— el ric país occità on floria la societat més culta i desenvolupada d’Europa. La intervenció del rei Pere el Catòlic, en defensa dels interessos de Catalunya-Aragó i dels seus vassalls occitans, i el seu enfrontament amb la geopolítica de Roma i París representen una cruïlla determinant en el curs de la història medieval d’Europa. La tragèdia occitana i els fascinants personatges que la van protagonitzar faran inevitable, però, que el temps vagi amarant de llegenda una crònica històrica que, amb la batalla de Muret i el setge de Montsegur, omplirà un dels capítols més suggeridors de la mitologia d’Occident.<

Darja Doncova

Bjauriojo ančiuko hobis

<p class="description">Aš mačiau kaip jis mirė. Sunkus kūnas iš didelio aukščio žnektelėjo ant mano nelaimingojo volvo kapoto. Pasigirdo klaikus garsas. Praradusi žadą stebėjau, kaip nelaimingojo galva apsisuko 180 laipsnių kampu... Negalėjau praverti burnos ir be žodžių susmukau ant žemės.</p><

Darja Doncova

Godžiųjų šunų žvaigždynas

<div><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 18px; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; display: inline !important; float: none;">Likimas lėmė Jevlampijai Romanovai vėl įsivelti į paslaptingos vasarnamio kaimyno akademiko Slavino žmogžudystės tyrimą.</span><br style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 18px; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px;"><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: 18px; orphans: auto; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: auto; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; display: inline !important; float: none;">Jį iš pradžių nušovė, o vėliau, jau negyvą, nudūrė peiliu. Buvo kalbama, kad Slaviną mylėjo visi. Net skatlingos žmonos ir palikuonys gyveno su juo kartu viename name. Duktė Rebeka prašo Jevlampiją rasti žudiką - ji mano, kad tai - kažkas iš artimų žmonių. Tik šie žinojo apie slaptas duris į akademiko kabinetą. Jevlampija sutiko padėti, net neįtardama, į ką įsivėlė... O čia dar netikėtai po elektrinio traukinio ratais žūna gražuolė Slavino žmona Andželika...</span></div><

Xavier Escura

Les Dames del Foc

Les Dames del Foc és un testimoni d’excepció de la tragèdia occitana i de l’extermini càtar. L’autor de les memòries que conformen el llibre és Pere Roger de Mirapeis, cap militar de Montsegur i supervivent de la batalla de Muret. El vell guerrer dóna corda als record i redacta aquest text testimonial, amb l’ajut de la crònica inacabada d’Esclarmonda de Foix. A partir de la visió dels vençuts, Xavier Escura repassa tota l’epopeia dels càtars, en un hàbil encreuament d’història i ficció, d’amor i gelosia, de cobdícia i revenja, amb el rerefons de les foguers «purificadores» i el terror de la Inquisició. Tot plegat es resol en el dramàtic setge de Montsegur, on abans de cloure’s amb l’holocaust càtar, es propicia la revelació de l’enigma del Sant Grial, l’autèntic tresor secret dels càtars.<

Darja Doncova

Haute couture figos lapelis

<p class="description">Ir ši bjauri sumaištis yra vasaros poilsis! Šį kartą Jevlampija Romanova tiria tikriausią "šeimyninę" žmogžudystę... Tad dabar atidžiai klausykite. Vos tik su vaikais ir gyvūnais ji atsikraustė į Aliabjevo vasarnamį, šis... sugriuvo lyg koks kortų namelis. Paaiškėjo, kad dėl to kaltas jos naujasis kaimynas Glebas Lukičius. Jis pasistatė savo namą per daug arti Lempos vasarnamio, ir jo pamatai neišlaikė... Lempa su vaikais persikraustė gyventi į svetingojo kaimyno namą. Kirka ir Liza susidraugavo su jauniausiąja šeimininko dukterimi ir jo jauna žmona. Dėl jų, mėgstančių krėsti pokštus ir apgaudinėti žmones, kentėjo kiti šio namo gyventojai. Ir štai netikėčiausias "pokštas" - naktį kažkas nušovė Glebą Lukičių. Siaubas! Lempa gyvena viename name su žudiku! Juk svetimas į šią pilaitę negalėjo patekti... Be abejo, Jevlampija nusprendžia surasti paslaptingąjį niekšą...</p><

Anton M Espadaler

Estiu tot l’any

Diverses generacions d’estudiants universitaris recorden, amb especial afecte, les classes del professor Anton M. Espadaler. No solament per la seva capacitat científica i docent, sinó també —i aquí surt a compte rememorar-ho— per la seva fina ironia, capacitat de suggestió i convenciment i amenitat irreductible. El que avui presentem és una selecció d’articles periodístics publicats durant els anys 1990-1993 a la contracoberta de l’Avui, en els quals el lector hi trobarà també, precisament, aquelles qualitats, a les quals caldrà afegir les d’agut polemista, mordaç cordial i «bon vivant».<

Maria Teresa Espinal

Diccionari de sinònims de frases fetes

Aquest Diccionari de sinònims de frases fetes és un diccionari conceptual i un diccionari d’ús d’expressions lexicalitzades de la llengua catalana, fonamentalment del català contemporani. A partir de conceptes proporciona informació gramatical i lingüística referida a frases fetes de naturalesa gramatical diversa. Innova en l’especificació de diverses relacions de sentit (sinonímia, antonímia, inversió argumental i extensió semàntica) i múltiples referències creuades a altres expressions lexicalitzades. Inclou 5.500 entrades conceptuals i 15.500 expressions lexicalitzades, les quals es registren en 18.850 fitxes distintes. És el diccionari de frases fetes més complet dels existents en l’actualitat, una obra imprescindible per a docents, traductors i escriptors en general.<

Darja Doncova

Kankanas per šermenis

<p class="description">Milicijos majoras Volodia Kostinas kaltinamas nužudęs jauną merginą, su kuria turėjo intymių ryšių. Neginčijami įkalčiai byloja prieš Volodią. Jevlampija netiki, kad bičiulis yra kaltas, ir nusprendžia rasti tikrąjį žudiką. Netrukus ji sužino, kad majoras mirė kalėjimo ligoninėje...</p><

Darja Doncova

Kieti paveldėtojai

Pirmoji ironiškojo rusų detektyvo karalienės Darjos Doncovos knyga iš serijos „Privatus Dašos Vasiljevos tyrimas“. Atvykusi į Paryžių paviešėti pas draugę, ištekėjusią už turtingo prancūzo, Daša Vasiljeva pakliūna į keistų įvykių sūkurį: draugės vyras keistomis aplinkybėmis žūsta autoavarijoje, o į jo milžinišką palikimą nusitaiko minia keistų paveldėtojų. Daša nusprendžia viską išsiaiškinti... <

Josep Maria Espinàs

La vella capitana

«El respecte em sembla compatible amb alguns apunts satírics. He evitat tant com he pogut el to transcendent i solemne i m’he acostat a la mort com a fet natural, quotidià, repetit. Però ple de matisos. La meva mirada aspira a ser una personal reflexió sobre un fet íntim i alhora social, a vegades amb un punt d’humor, perquè la mort és, també, un fet vital». La vella capitana, un llibre d’emocions i lucidesa.<

Darja Doncova

Lempa ieško Aladino

Nors aš, Jevlampija Romanova, esu sekimo reikalų diletantė, jau išaiškinau ne vieną nusikaltimą. Ir dabar versiuosi per galvą, bet pasieksiu pergalę... Mano geriausios draugės Katios giminaitės Olios Belkinos gyvenime prasidėjo juodos dienos – nužudė jos vyrą, paskui užpuolę ją pačią ir pagrobė naujagimį sūnelį Geną. Belkina atsidūrė reanimacijos skyriuje, o aš užsispyriau surasti kūdikį. Pagaliau išvydau šviesą tunelio gale – aptikau vaikišką vežimėlį, kuriame buvo Gena, kai jį pagrobė. Bet prie metro stoties vežimėlį pardavinėjusi girtuoklė Ala netikėtai mirė, aš nespėjau nieko iš jos sužinoti. Tačiau esu įsitikinusi, kad Ala neatsitiktinai paliko šį pasaulį. Vėliau upėje nuskendo vaikinas, pardavęs jai užnuodytos degtinės butelį. Nutrūko ir šis siūlelis. Liko paskutinė viltis – Belkinos gimdymo namų palatos kaimynė. Mano širdis jaučia, kad tiesa jau čia pat...<

Josep Maria Espinàs

A peu pel Pallars i la Vall d’Aran

La literatura de viatges de Josep M. Espinàs, que ja ha arribat als setze títols, té el seu origen en aquest volum. Aquell «Viatge al Pirineu de Lleida», que Espinàs va fer l’any 1956 amb Camilo José Cela, va ser la partida de naixement d’un gènere narratiu que, llibre a llibre, ha obtingut l’adhesió dels lectors. Aquesta nova edició, revisada a fons per l’autor, ha modificat el títol original perquè fos coherent amb la resta de títols posteriors que han identificat aquesta sèrie: A peu per la Terra Alta, A peu per la Llitera, A peu pel Matarranya, A peu per Castella, etc. Rebatejat, doncs, com a A peu pel Pallars i la Vall d’Aran, aquest llibre conserva, augmentada pel pas dels anys, la suggestió d’un temps en què el Pallars i l’Aran no tenien estacions d’esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d’una antiga fonda. Aquestes pàgines, doncs, són el document excepcional d’uns fets i d’uns personatges que avui ja semblen increïbles i que Josep M. Espinàs manté vius per sempre amb una prosa sensible i atractiva.<

Darja Doncova

Nošpa trims

<p class="description">Darja Doncova - viena populiariausių šiuolaikinių Rusijos rašytojų, daugiau nei penkiasdešimties ironiškųjų detektyvų autorė, prestižinės „Ivanuška“premijos, „Epochalno“ nominacijos laureatė.<br>D. Doncovos knygose viskas tiesa. Jos herojai turi autobiografinių bruožų: katės, šunys, vaikai, vyrai...<br>Rašytojos hobis - megzti ir kepti pyragus, o tarp šių rimtų darbų - sugalvoti nusikaltimus.<br>Jevlampija tapo „kieta“ disko žokėja. Jei šią frazę išverstume į normalią kalbą, tai reikštų, jog ji neseniai pradėjo vesti muzikinę laidą „Bum“ radijo stotyje. Jai tenka skubiai mokytis paauglių žargono. Be to, Jevlampija tiria bylą. Dingo jos draugė Galia Sorokina. Namiškiai nė nemano jos ieškoti. Vyras įsitikinęs, kad žmonelė pabėgo su meilužiu. Tačiau Jevlampija tuo netiki! Pirma, plepioji Galina nė vienai draugei net neužsiminė, kad turi naują meilužį. Antra, ji yra tokia godi, kad nė už ką nepaliktų savo brangenybių buvusiam vyreliui. Ir kodėl Galia nuvyko pas ekstrasensę tą dieną, kai dingo? Trumpai tariant, Galia aiškiai papuolė į bėdą. Jevlampija privalo rasti draugę.</p><

Josep Maria Espinàs

A peu pel Priorat

Què queda d’aquell Priorat de l’any 1957? El temps s’ha endut moltes coses que afortunadament han continuat vives en aquest llibre. El que era una crònica de viatge, fidel a la realitat, ara és l’indret on ressuscita un món que pot semblar inventat. Espinàs, que l’any abans havia estrenat la seva literatura de viatges caminant pel Pallars i la Vall d’Aran, va conèixer un Priorat del qual, amb l’excepció del vi, se’n tenien molt poques notícies. Aquest llibre va consolidar Josep M. Espinàs com a introductor en la narrativa catalana d’un gènere molt personal que havia de seduir els lectors al llarg de llibres successius. L’escriptor camina pel Priorat en el temps de la verema, i esmorza i conversa amb la gent que troba a les vinyes, passeja per uns pobles on un foraster és una raresa i coneix una sèrie de curiosos personatges —el Batista, el Serenet, el Monget, el noi que a Gratallops escolta de nit Ràdio Moscou…— que en aquest llibre apareixen retratats admirablement. Un text que ja és un clàssic de la literatura de viatges.<

Josep Maria Espinàs

A peu per la Segarra

La Segarra és l’escenari del tercer viatge a peu de Josep M. Espinàs. Hi va caminar l’any 1962, quan encara s’hi podia trobar una colla de segadors i compartir l’esmorzar, un guàrdia civil que s’havia llegit el Quixot nou vegades i feia tertúlia amb el mossèn, una carnissera que cuinava la carn per al foraster, una funció de circ ambulant… i tot de personatges que s’han esvaït en el temps o han mort. Al cap de gairebé vint anys, uns escolars de Sant Antolí, per on Espinàs havia passat, li van donar aquesta informació: «La Carme que el va rebre a casa seva, ja és morta; on hi havia la barberia ara hi ha l’agència d’una Caixa; del mossèn de Talavera, que feia pensar a la gent que era massa modern perquè tenia una majordona molt jove, tocava el piano i tenia una moto, ja no se’n sap res…». A peu per la Segarra és el testimoni de la immersió d’un escriptor de mirada penetrant en el paisatge i la gent d’una Segarra marcada per un gran caràcter, i la crítica va saludar l’aparició d’aquest llibre dient que era «un model literari en aquest gènere». Segurament per això, el mateix temps que ha canviat la Segarra ha conservat, i ha augmentat encara, l’interès d’aquestes pàgines.<

Darja Doncova

Peliuko Mikio kamasutra

<p class="description">Šį kartą ne tik Jevlampija, bet ir majoras Kostinas įsivėlė į bjaurią istoriją. Atsitiko baisus dalykas — Volodia vedė! Dabar jo laukia kalėjimas iki gyvos galvos tarp keturių sienų su nepatrauklia žmona Nata, kuri įsigudrino pasimylėti su meilužiu vestuvių puotos metu. Žinoma, šio nuotykio liudytoja tapo Jevlampija. O vėliau kažkoks velnias ją tempė sekti Natai iš paskos, kai ši meilužiui paskyrė pasimatymą. Per šį pasimatymą Jevlampija tapo žmogžudystės liudytoja. Trapioji Nata nušovė meilužį minios akivaizdoje. Kostinas nusprendė išeiti iš darbo — milicininkas negali būti žudikės vyru. Jevlampija nusprendė tam sukliudyti, juo labiau, kad prisiminė vieną svarbią detalę, bylojančią, jog žudikė — ne Nata...</p><

Our ads partner

Choose a genre