En una civilització futura estesa més enllà del sistema solar on la tecnificació sembla no tenir límits, Gat, el protagonista, lluita per alliberar-se del control de les poderoses corporacions socials. Enmig d’un ambient brutal i ple de cruesa, Gat —un ésser barreja d’humà i d’hidrà amb trets facials felins i considerat un monstre perquè és capaç de comunicar els seus pensaments— maldarà per deixar les clavegueres de la seva marginació.<
Inglaterra, segunda mitad del siglo XV. Transcurren tiempos interesantes: el país está dividido, sumido en un caos de intrigas y alianzas cambiantes. Dos bandos irreconciliables, los York y los Lancaster, libran una lucha a muerte por el trono. Los reyes autoproclamados se multiplican; hombres y mujeres ambiciosos pujan por la corona. Pero en este juego de poder no hay lugar para los perdedores: una derrota en el campo de batalla puede significar una muerte brutal y la destrucción de toda una familia.
Ricardo, el hijo más joven del poderoso duque de York, ha nacido en medio de la cruenta lucha por la corona inglesa que la historia conocerá como la Guerra de las Dos Rosas. Eclipsado desde pequeño por su carismático hermano Eduardo, se ha esforzado toda su vida en ser un aliado fiel y un buen soldado para su causa, lo que no es una tarea fácil en el clima de traición y desconfianza imperante; y mantener la lealtad a toda costa puede requerir el mayor de los sacrificios.
Sharon Kay Penman redime al manipulador Ricardo III popularizado por Shakespeare y reivindica a un fascinante y trágico héroe demonizado por sus sucesores. Nunca antes la historia de Inglaterra había cobrado vida como bajo la pluma de esta autora: con una maestría indudable, Penman se adentra en el laberíntico escenario de un mundo recién salido de la Edad Media, aunando una increíble fiabilidad histórica y una narración fascinante. El sol en esplendor es sin duda el libro definitivo sobre la Guerra de las Dos Rosas.<
Amb un enfocament crític i de gran angular, Roger Vinton estira els fils adequats per descosir les versions oficials i posar al descobert els orígens i els moviments d’alguns dels lobbys empresarials i familiars amb més poder del nostre país. El Barça, La Caixa, les companyies asseguradores, els magnats del ciment, el món del motor o la indústria farmacèutica, entre d’altres, són objecte de la seva investigació, mitjançant la qual estableix una relació directa i dinàmica entre l’anècdota i els fets amb la voluntat de revelar els mecanismes del poder que ens governa, però, sobretot, amb la intenció explícita de reconnectar el discurs mediàtic amb la realitat.<
«Aquests poemes no necessiten “protecció ni companyia de cap mena” perquè “armats únicament de llur força” han arribat a dalt de tot, allà on “ja l’escala no segueix i dóna al buit”. Des d’Ausiàs March no hi havia hagut un poeta així de compromès amb “l’indret on neixo cada vegada, que és on mai no es toca fons”. Contra el no-res, “que ens dóna vidres per calmar la fam / i per la set ardent llet verinosa”, s’inscriu el nom de Vinyoli al costat dels de Beethoven i Rembrandt. […] El gran segle de la poesia catalana, el que venint de Verdaguer dóna a Maragall, Alcover, Guerau, Carner, Salvà, Papasseit, Riba… culmina en Vinyoli, i això que els cims que l’envolten o l’acompanyen són alts: Foix, Pere Quart, Espriu, Ferrater, Brossa, Estellés, Bonet…». Enric Cassasses.<
La colònia espanyola de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, als anys cinquanta: una jove barcelonina, Teresa, hi acut per viure amb el seu marit, el terratinent Alberto Cirer, amb qui s’ha casat a distància. La Teresa, per fi lliure, per fi feliç. Però allà, les finors provincianes de la colònia conviuen amb la natura salvatge, la violència i l’explotació. En paral·lel, un fresc coral extraordinari del Cadaqués aïllat dels anys vint i trenta ens submergeix en les tensions latents entre les faccions del poble, empeses per les enveges personals i la presència indefugible de les bruixes. I, en un contrast colpidor, la segona part del llibre ens porta al Cadaqués dels anys seixanta, amb els estiuejants progres, l’ambient desinhibit, els artistes, les festes…<
Càndid, la més cèlebre de les novel·les de Voltaire, és l’exemple més reeixit de narració filosòfica, un gènere sorgit amb la Il·lustració. A través del personatge del jove Càndid, Voltaire formula la pregunta present en tota la seva obra: per què existeix el mal? A Càndid destaca la figura de Pangloss, tutor del jove i company de viatge en les seves aventures. Pangloss, caricatura de l’optimisme de Leibnitz i una font de disbarats filosòfics, està convençut que allò que passa és el millor que pot passar i que vivim en el millor dels mons possibles. Voltaire oposa a aquest conformisme un pessimisme que sembla conduir, en el millor dels casos, a la resignació. Les relacions humanes són tan incoherents com primàries, i sembla que l’única alternativa és recloure’s en la vida privada.<
L’experiència del jove Kurt Vonnegut, soldat d’infanteria i presoner de guerra durant la Segona Guerra Mundial, va tenir una influència profunda en tota la seva obra posterior. A «Escorxador-5», novel·la antibèl·lica per excel·lència, descriu les vicissituds de Billy Pilgrim, un personatge desorientat que en plena Alemanya nazi es despenja del seu batalló i erra entre línies enemigues fins que les tropes de la Wehrmacht l’empresonen prop de Dresden. Vonnegut ens explica la vida d’un Billy desconjuntat, que s’ha desprès de les catenàries del temps i es veu empès a viatjar al passat i al futur. La trama ens captiva guiant-nos desordenadament per diferents episodis de la seva vida, des del contacte amb els extraterrestres de Trafalmadore fins a l’atroç destrucció de la ciutat de Dresden per part de l’exèrcit americà. Vonnegut és capaç de convertir l’experiència bèl·lica en un seguit de vinyetes divertides sense banalitzar el dolor de la guerra. Escorxador-5 és una novel·la divertida que no us permet de riure. Un llibre trist que no us farà plorar.<
Una comèdia d’embolics amb professors que fan d’espies? Una novel·la sobre les complexes relacions mestre-deixeble? Una reflexió sobre l’amor, l’amistat i la gelosia? Una provocació que indaga en els límits de l’humor? Un joc literari erudit i pop carregat de pèrfida ironia? Un toc d’alerta sobre el neofeixisme? Tot això i molt més forma part de La república, que arrenca amb la mort de Josip Brik, carismàtic professor universitari expert en Hitler. El seu deixeble i col·laborador Friso de Vos maniobra per convertir-se’n en hereu oficial enmig d’una crisi sentimental i una lluita a mata-degolla amb un rival, Philip de Vries, que, aprofitant una convalescència d’en Friso, s’apropia del paper de delfí. A les pàgines d’aquesta singular novel·la de campus hi apareixen una revista acadèmica consagrada a publicar reportatges sobre Hitler, un viatge a Xile a la recerca de persones batejades amb el cognom del dictador, un congrés titulat End of History al qual assisteix Geert Wilders, un Front d’Alliberament del Braç Dret que pretén abolir la càrrega ideològica de la salutació nazi, un col·leccionista entestat a localitzar una maqueta d’Albert Speer, uns antiquaris vienesos que conserven un gabinet secret ple de parafernàlia nazi…<
Everyone has their favorite coffee beverage from their favorite coffee house. And the desserts they offer are decadent. Now you can enjoy those same treats in the comfort of your home or office. Wow your family and guests with some of their favorite recipes. Enjoy!!<
<p>A la suite d'une panne et de coïncidences exceptionnelles, Donna Trenton
et son fils Tad se retrouve enfermée dans leur voiture à cause de la
présence d'un chien enragé (Cujo) qui les empêche de sortir de
l'automobile afin d'appeler de l'aide. En effet, son mari - Vic Trenton -
est en voyage d'affaires et ne peut par conséquent pas savoir la
situation de son épouse. Quant à la famille propriétaire du chien, la
mère et son enfant (Charity et Brett Camber) sont en vacances chez sa
soeur alors que le père (Joe Camber) n'a pu échapper à la violence
aveugle que son chien entraîne derrière lui.</p><
<div><div> Tartalom</div><div> 1. Emberistenekről és istenemberekről (Donald A. Wollheim) - Galaktika 4. (1973)</div><div> 2. A filmkölcsönző - Galaktika 4. (1973)</div><div> 3. A maaaacska! - Galaktika 4. (1973)</div><div> 4. A szörnyeteg - Riadó a Naprendszerben. 23 tudományos-fantasztikus novella. </div><div> 5. A szunnyadó - A nyikorgó idegen. Fantasztikus elbeszélések.</div><div> 6. A varázslónő álma - Analógia. Sf és fantasy antológia.</div><div> 7. A vihar - Galaktika 32. (1978)</div><div> 8. Az első Mars-lakó - Galaktika 4. (1973)</div><div> 9. Az elvarázsolt falu - A seholsincs bolygó. A sci-fi klasszikusai. </div><div> 10. Az emberautomata - Galaktika 4. (1973)</div><div> 11. Beteljesülés - A pokolba tartó vonat. Tudományos-fantasztikus novellák.</div><div> 12. Defenzíva - X Magazin II/3 (4.) (1997)</div><div> 13. Emberi tényező - Analógia 2. Sf és fantasy antológia.</div><div> 14. Fekete torpedóromboló - Metagalaktika 4. II. köt. (1983)</div><div> 15. A libikóka - Galaktika 156. (1993)</div></div><
<p>Küzdelem a Galaxison túli idegenekkel. <br>Az ember meghódította a világűrt, és benépesítette a galaxist. Ezernyi bolygón számos civilizáció alkotta azt a roppant szövetséget, melynek létét alapjaiban fenyegeti a Rull – egy paranoiás, gyilkos faj – az ember által meghódított területen túlról. Intelligenciában egy szinten állnak az emberrel, ám technikában igencsak felülmúlják. Űrhajóik néhány száz bolygót már elfoglaltak. Hamarosan sor kerül a végső titáni összecsapásra, mely meghatározza az ember és a galaxis sorsát. <br>Közel a vég… </p>
<div><p class="description">Küzdelem a Galaxison túli idegenekkel.</p>
<p class="description">Az ember meghódította a világűrt, és benépesítette a galaxist. Ezernyi bolygón számos civilizáció alkotta azt a roppant szövetséget, melynek létét alapjaiban fenyegeti a Rull – egy paranoiás, gyilkos faj – az ember által meghódított területen túlról. Intelligenciában egy szinten állnak az emberrel, ám technikában igencsak felülmúlják. Űrhajóik néhány száz bolygót már elfoglaltak. Hamarosan sor kerül a végső titáni összecsapásra, mely meghatározza az ember és a galaxis sorsát.</p>
<p class="description">Közel a vég…</p></div><
<p class="description">2650-et írunk, a Föld a nem-arisztoteliánusok világává vált. A Játékok Gépezete irányít mindent, szabja meg az egyszerű emberek és a bolygó vezetőinek sorsát. Ebbe a világba csöppen bele Gilbert Gosseyn, aki nem tudja magáról, kicsoda, s ahogy saját identitása nyomába ered, egy nagyszabású összeesküvés nyomára bukkan, amely az egész galaxisra kiterjed. A. E. van Vogt klasszikus regénye a modern sci-fi alapműve lett, a ’40-es évek óta számtalan kiadást megért, és olyan írókra hatott, mint Alfred Bester vagy Philip K. Dick.</p><
<div><div> Tartalom</div><div> 1. Emberistenekről és istenemberekről (Donald A. Wollheim) - Galaktika 4. (1973)</div><div> 2. A filmkölcsönző - Galaktika 4. (1973)</div><div> 3. A maaaacska! - Galaktika 4. (1973)</div><div> 4. A szörnyeteg - Riadó a Naprendszerben. 23 tudományos-fantasztikus novella. </div><div> 5. A szunnyadó - A nyikorgó idegen. Fantasztikus elbeszélések.</div><div> 6. A varázslónő álma - Analógia. Sf és fantasy antológia.</div><div> 7. A vihar - Galaktika 32. (1978)</div><div> 8. Az első Mars-lakó - Galaktika 4. (1973)</div><div> 9. Az elvarázsolt falu - A seholsincs bolygó. A sci-fi klasszikusai. </div><div> 10. Az emberautomata - Galaktika 4. (1973)</div><div> 11. Beteljesülés - A pokolba tartó vonat. Tudományos-fantasztikus novellák.</div><div> 12. Defenzíva - X Magazin II/3 (4.) (1997)</div><div> 13. Emberi tényező - Analógia 2. Sf és fantasy antológia.</div><div> 14. Fekete torpedóromboló - Metagalaktika 4. II. köt. (1983)</div><div> 15. A libikóka - Galaktika 156. (1993)</div></div><
<div>Tartalom<div><div><ul><li>A patkány és a kígyó</li><li>Az időóra</li><li>Az eltűnt civilizáció</li><li>Alfred Elton van Vogt (Edenburg, 1912. április 26. - Los Angeles, 2000. január 26.) életrajz</li><li>Bibliográfia</li></ul></div></div><div><br></div></div><
<p class="description">Hatalmas csillagromboló járja a galaxis legtávolabbi világait, s a robotlázadás menekültjei után kutat, hogy elpusztítsa a potenciális fenyegetést. A robotok és a velük együtt elszökött emberek leszármazottai az évezredek alatt hatalmas birodalmat építettek ki, melyet Ötven Csillag néven neveznek. Az Ötven Csillag lakosai főleg ember formájú szintetikus robotokból és emberekből tevődnek össze, de ugyanakkor képviselteti magát egy új faj is, az úgynevezett keresztezett emberek… Az Ötven Csillag tanácsa csak egy kiutat lát, hogy megszabaduljon a közeledő csillagrombolótól: bele kell csalni egy felrobbanni készülő szupernova energiaviharának közepébe. A tanács egy keresztezett embert, Maltby kapitányt jelöli ki az öngyilkos feladat végrehajtására. Maltbynak sikerül megtéveszteni a csillagrombolót, s belenavigálja a hajót a roppant energiaviharba. Ám ekkor olyasmi történik, amire még ő sem számított…</p><
<div><p class="description">A Föld borzalmas atomcsapást szenvedett el. A lét egy különös barbarizmus szintjére süllyedt vissza, ahol az emberek űrhajókat építenek, de kommunikálni nem képesek, legfeljebb a legprimitívebb módon – füstjelekkel.</p>
<p class="description">A barbarizmusba visszasüllyedt, dekadens, Linn Birodalomban Lord Clane, az uralkodóház mutáns tagja előszeretettel turkál az ősök technikájának romjai között, és az atom vallásának papjaitól számos ismeretet elsajátít. A romok között talált érthetetlen technikai csodákkal már-már varázslatos hatalalomra tesz szert, ő lesz Linn varázslója…</p></div><
<div>Tartalom:<div><div>Silkie (Elek István fordítása)</div><div>Az elhatározás (S. Kovács Judit) </div><div>A Nagy Bíró (Gálvölgyi Judit) </div><div>Az utánzók (F. Nagy Piroska) </div><div>Messzi Centaurus (Kasznár Ágnes) </div><div>A módszer (F. Nagy Piroska fordítása) </div><div>A sötétség hajója (F. Nagy Piroska fordítása) </div><div>Null-széria (S. Kovács Judit fordítása) </div><div>Slan (Gálvölgyi Judit fordítása) </div><div>Az Űrfelderítő fedélzetén (K. Pavlova Anna fordítása)</div></div></div><
<div><p class="description">Gigászi űrhajó szeli át a világűr félelmetes, sötét mélységeit, hogy új világokat fedezzen fel az emberiség számára. A hajót egy multimilliomos, Averill Hewitt építtette, sőt, maga válogatta ki nagy gonddal a férfiakból és nőkből álló nyolcszázfős legénységet. Az expedíció célja, hogy letelepedésre alkalmas helyet találjanak a Centaurus rendszer valamelyik bolygóján.</p><p>
</p><p class="description">Ám Hewitt nem számolt azzal, hogy a hosszú út során a fedélzeten felborul a társadalmi rend. Az elszigeteltség következtében a földi törvények egyre inkább értelmüket vesztik, majd hamarosan lázadások törnek ki…</p></div><
We use cookies to understand how you use our site, to personalize content and to improve your experience. By continuing to use our site, you accept our use of cookies and you agree with Privacy Policy and Terms of Use