Popular books

Preston William Child

Die Wächter der verlorenen Stadt

Barbara Costa

Sommer,Sonne,Sangria,die köstliche Weinbowle: Erfrischende Rezepte

Tom Clancy

Im Visier des Feindes: Thriller

Cecilia Alcaraz Bonaventura Clotet

Vides

Basada en experiències acumulades en més de 20 anys de tractament de la infecció de metges que atenen a persones amb VIH/sida. L’objectiu de l’obra és aproximar el lector a la realitat de la malaltia, mostrant a través de personatges i situacions quotidianes com el problema afecta tothom. L’obra també és un instrument de prevenció entre els joves. A més de la informació, les històries narrades permetran als lectores identificar-se amb situacions en què poden ser els protagonistes.<

Madeline Beach Carey

Les filles dels altres

Desperto en el món feliç, obro els ulls i veig moltes nenes petites al carrer. Amb cuetes, vestidets roses, ulls atmetllats i rialles innocents. Criatures que donen nous colors i omplen les necessitats afectives de pares que miren documentals al televisor. I lluny, milers de ventres digereixen que es poden comprar els fruits i germinar els diners. Agraeixen a la misericòrdia —i no a l’atzar— una o dues coses. Són menuts forats irreversibles de mares invisibles d’un país gestador d’absències que canvia vida per divises. Tanco els ulls i somnio que no només creixen nenes en el meu món feliç.<

Francesc Cabana

Les catedrals del cotó

A Les catedrals del cotó (1876-1905), Francesc Cabana adopta la mateixa estratègia que li ha donat èxit en títols anteriors com Els anys de l’estraperlo o El cabaler de Cerdanya. És a dir, el relat d’episodis històrics, dels quals Cabana té una documentació exhaustiva i precisa, a partir d’uns personatges ficticis creats amb molta vivesa. En el present volum l’autor reporta els anys de la puixança del tèxtil cotoner, l’episodi de la bomba al Liceu, el desenllaç de la guerra de Cuba, el trasbals de la fil·loxera, la planificació de l’Exposició Universal, etc. En definitiva, la crònica d’una gran transformació social que ha conformat la Catalunya d’avui.<

Pilar Cabot

Vol ballar un tango amb mi, senyor Vivaldi?

En aquest llibre, Pilar Cabot ens ofereix una mostra dels diversos temes que li interessen: l’amor, que és, sobretot, celebració joiosa i sensual d’un mateix i de l’altre; la captació de l’instant en què es produeix, ja sigui en la natura o en l’interior de la poeta, un efecte remarcable per la seva bellesa o singularitat; l’alliberament, gràcies a la reflexió sobre la pròpia experiència, dels molts prejudicis (derivats de la religió i el sexe, sobretot) que coarten la llibertat de les persones; la descripció subjectiva del procés de l’escriptura com a acte d’autoafirmació vital i literària… Però, per damunt d’aquesta diversitat d’interessos temàtics, hi ha la presència constant de la música, la qual actua com un catalitzador que relliga els poemes en una unitat que es caracteritza pel to joiós, per la musicalitat sempre canviant del vers i per la precisió en l’ús d’imatges i paraules.<

Jaume Cabré

La teranyina

La teranyina és el relat de les maquinacions i els moviments calculats dels membres de can Rigau per tal de conquerir el poder a la fàbrica i el control de la família. Novel·la que obre el cicle de Feixes —que continua amb Fra Junoy o l’agonia dels sons i amb Llibre de preludis—, presenta una meditació sobre l’eròtica del poder i el plaer de controlar la vida de les persones més properes, inclosos els parents, guarnida amb una sàvia combinació d’intriga, sorpresa, enigma i les complicacions d’un marc històric irrepetible: la Setmana Tràgica.<

Jaume Cabré

Fra Junoy o l’agonia dels sons

Les acusacions contra fra Junoy, antic organista del convent franciscà de Sant Aniol, són terribles. Bisbe, canonges, superiors: tothom està estranyament interessat que el frare purgui els seus pecats. Fra Junoy, heterodox sense voler-ho ser, veu enfrontats els seus temors amb la inflexibilitat del poder; les seves veritats amb la duresa de la Veritat. En el poc conegut ambient eclesiàstic de la noble ciutat de Feixes, un seguit de personatges, moguts per odis i pors ancestrals, malden per enfonsar el frare díscol, que tot just troba consol en la seva fe antiga o en la música, que amb prou feines recorda perquè l’han allunyat de l’orgue. Heretgia, vici, intolerància, corrupció, monstres de convent, sants arraconats, monsenyor el diable i el toc humà dels qui porten el dubte al cor, confegeixen una història inèdita que engrapa el lector des de les primeres planes.<

Jaume Cabré

Baix continu

Recull de sis relats amb la música com a protagonista. Cabré és un melòman i toca el violí. Aquest amor a la música apareix a moltes de les seves obres, però, per l’autor, també és important que la música sigui present en l’estil. Diu: «El sentit del ritme, el sentit musical que adquireixes com a melòman fa que l’aguditzis també a l’hora d’escriure. En certa manera, la feina d’un compositor i la d’un escriptor són similars. Jo sóc dels qui llegeixen en veu alta, com Flaubert, sobretot quan veus que un fragment no acaba de funcionar, llavors el fas sonar. Trobo molt noble apel·lar a la part acústica de la literatura». Sobre el títol, Baix continu, explica que fa referència a la presència contínua de la música: «En el fons de la vida hi ha la música i per sobre passen moltes altres coses». El fet curiós, que Cabré no sap explicar, és que en tots els contes del llibre música i tragèdia caminin plegades: «Sí, jo també ho he observat, però no tinc una resposta. No sé per què en la vida la música em fa tan feliç i en literatura és font de conflicte, de dolor i de pena».<

Jaume Cabré

Faules de mal desar

Primer llibre de Jaume Cabré, un recull de narracions, que va rebre el 1973 el Premi Víctor Català. En paraules de Cabré: «Aquest recull que arreplega tretze moments narratius ben diferents, va ser concebut com un racó de mala endreços. Si en un principi el títol era Atrafegada claror, no he dubtat a canviar-lo per l’actual que crec més adient, potser perquè no intento aquí una unitat temàtica o tècnica, sinó més aviat un assaig de plantejaments artístics amb històries de tots colors on el món real i l’oníric tant són a tocar com força allunyats i on l’home que som tots nosaltres s’hi reflecteix o intenta ser-hi reflectit. Podria invocar molts déus als quals dec part de la vida d’aquestes faules. Però fóra inútil: quasi sempre el déu invocat s’ha diluït en el seu record i, silent, s’ha fet fonedís; aleshores és impossible descobrir-lo. Com pot ser difícil descobrir-hi els penats: hi són, però, ineludibles».<

Jaume Cabré

Jo confesso

Si la botiga d’antiguitats de la família és tot un univers per al petit Adrià, el despatx del seu pare és el centre d’aquest univers, i el tresor més preuat de tots és un magnífic violí del segle XVIII al voltant del qual giren moltes històries d’aquesta novel·la de novel·les. Jo confesso és una llarga carta d’amor d’algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, entre llibres vells i secrets inconfessats; d’algú que ha estimat de manera incondicional; d’algú que se sent culpable d’una mort violenta, i d’algú que no entén el mal que recorre la història d’Occident.<

Jaume Cabré

La història que en Roc Pons no coneixia

Ah, si en Roc Pons hagués estudiat història! No s’hauria trobat pas tan venut en el conflicte que se li presenta. En Roc, un noi barceloní, surt de casa seva una tarda d’estiu i, després de voltar una estona llarga, assedegat, entra en un bar on la gent va vestida d’una manera molt estranya… En Roc no pot creure’s el que està veient.<

Jaume Cabré

Les incerteses

Després d’escriure la novel·la catalana de més èxit nacional i internacional dels últims temps, Jo confesso, Jaume Cabré reflexiona sobre el fet d’escriure, de llegir, de crear, de viure obert al misteri de la vida i del món. Les incerteses parteix dels interrogants d’un creador i home de cultura inquiet i acaba sent una llarga conversa íntima amb el lector, que esdevé còmplice d’unes vivències que enriqueixen i transformen.<

Jaume Cabré

Les veus del Pamano

La Tina, una pacífica mestra i fotògrafa que treballa en una escola de Sort, fa unes fotografies d’un vell edifici escolar del poble de Torena que és a punt de ser enderrocat. Un simple gest. Clic. I ja està. El lector anirà descobrint pàgina a pàgina, les conseqüències d’aquest fet aparentment banal. Els anys quaranta, el maquis, la misèria moral del franquisme, les covardies personals i col·lectives, les heroïcitats més impensables que es van esdevenir al Pirineus pallaresos d’ençà que les tropes franquistes van arrasar amb inusitada ferocitat aquella zona durant la guerra civil i els esforços per oblidar, tergiversar o recordar obstinadament els fets, desemboquen a començaments del segle vint-i-u i interpel·len els personatges que, al cap de tant de temps, es decideixen a tibar la manta de la Història.<

Jaume Cabré

L’ombra de l’eunuc

Durant un sopar amb la Júlia, Miquel Gensana, que se sent incòmode amb el seu present, gira els ulls enrere. El seu pas per la universitat, la lluita antifranquista al final de la dictadura, les venjances i assassinats no resolts, l’opció de la violència política, la veritat oculta d’una llarga història familiar, el paper de l’art i la música en la nostra vida… Jaume Cabré integra amb tota naturalitat, a L’ombra de l’eunuc, una crònica del final del franquisme, la investigació d’una nissaga, una poderosa història sentimental i una novel·la d’intriga. Tot en una única i ambiciosa obra travada amb mà d’artista.<

Jaume Cabré

Senyoria

Senyoria té com a protagonista don Rafel Massó, regent civil de la Reial Audiència de Barcelona, un home poderós, influent, que ha lluitat per aconseguir un lloc destacat en la societat borbònica barcelonina de final del segle XVIII, i que no dubtarà a eliminar tot el que se li posi al davant per tal de conservar la seva posició. Un fet luctuós esdevingut temps enrere se li fa present quan res no en feia preveure l’aparició. A fi d’allunyar-lo, el jutge comet una terrible injustícia i es veurà acorralat per molts enemics seus. La novel·la transcorre en un moment de canvi a Catalunya, on es viu sota els efectes del Decret de Nova Planta, però es comencen a notar les conseqüències de la Revolució Francesa i els nous aires del moviment romàntic europeu.<

Jaume Cabré

Viatge d’hivern

Viatge d’hivern és un homenatge literari a Schubert, a Bach i a la música, que honora al mateix temps la pintura, simbolitzada per Rembrandt. Els contes que formen aquest volum són un repertori de passions humanes, un repàs a la història interior d’Europa i un recorregut geogràfic de Viena a Treblinka i d’Oslo a Bòsnia, passant pel Vaticà. Els relats que el conformen, situats en èpoques i llocs diferents, saben mantenir tanmateix, una misteriosa unitat que el lector copsarà a mesura que els transiti: a poc a poc, els contes se li aniran convertint en un ordit narratiu d’exquisida subtilesa, com qui va teixint, a partir d’històries diverses, el canemàs d’una novel.la singular.<

Jordi Cabré

Digues un desig

Un escriptor famós descobreix que el llibre més venut del dia de Sant Jordi és la seva autobiografia. Però ell no l’ha escrit, tot i que el seu nom apareix a la coberta. Qui l’ha suplantat? Per què? I què hi diu? Quins secrets revelarà? Jordi Cabré ens proposa un joc de miralls que enfronta un escriptor d’èxit amb una vida personal anodina amb el seu reflex: algú capaç de saltar-se les normes, de seduir el perill, de córrer riscos per trobar-se a si mateix. Un camí que transita entre Barcelona i Cadaqués i que li pot costar la vida.<

Toni Cabré

Els camaleons també paguen

Una fabulació sobre la vida del monjo Bertold Schwarz, inventor de la pólvora de canó, i de les seves relacions amb la jerarquia eclesiàstica, el poder polític i les presons venecianes del segle XIV.<

Josep Maria Cadena

Opisso 1903-1912

¡CU-CUT!, setmanari d’humor i sàtira política, publicat entre 1902 i 1912 a Barcelona, és una de les capçaleres més brillants del periodisme català de tots els temps. Creat per el dibuixant Gaietá Cornet, autor del popular pagès amb barretina que representa la publicació, és un retrat de la realitat social i política d’aquells anys. OPISSO, llavors en els seus començaments com a dibuixant, fou un dels principals animadors del setmanari, i és en aquest llibre on es reuneixen per primera vegada els 456 acudits gràfics que l’artista concebí per a les seves pàgines. El periodista i crític d’art Josep Maria Cadena ofereix un detall tècnic i una contextualització històrica de cadascun d’ells, i aconsegueix un llibre que combina la bellesa dels dibuixos, l’humor dels acudits i una aproximació al coneixement de l’època d’ara fa cent anys.<

James M Cain

Doble indemnització

Tots els assassins que treballen a sang freda confien que no seran descoberts. Però Huff feia una mica més que confiar-hi: n’estava segur. Era un expert, coneixia les regles del joc que tantes altres vegades havia jugat al costat de la companyia d’assegurances. La combinació, doncs, era allò que se’n diu impecable. Però mai no se li havia acudit un detall elemental: que en un crim, la primera cosa que sobra és un còmplice. I el tenia. I quin còmplice! Per això tot va anar bé mentre no es van fer nosa. Però aleshores… La lluna.<

James M Cain

El carter sempre truca dues vegades

Durant els anys de la Gran Depressió, Frank Chambers, un home sense ofici ni benefici, para en un cafè de carretera perdut pel sud de Califòrnia. L’amo, un immigrant grec anomenat Nick, li ofereix una feina i Frank decideix acceptar-la després d’haver clavat una ullada a Cora, l’atractiva esposa de Nick. Ella aguanta una vida avorrida i aïllada a canvi de la seguretat econòmica que li dóna el marit, però la relació apassionada que estableix amb Frank li fa més insuportable la situació… L’argument d’aquesta novel·la negra convoca passions desbordants, cobdícia compulsiva, mentida il·limitada i un destí infranquejable, el material amb què James M. Cain ha perviscut com un dels referents d’una literatura que resisteix com poques el pas del temps.<

Paul Cain

Sense fre

Ambientada a la Costa Oest i centrada en el món dels gàngsters, Fast One toca nombrosos temes típics de l’època: l’alcohol, les drogues, el joc, la boxa, el cabaret i les relacions íntimes entre polítics, periodistes, policies i líders del crim. En aquest context, el jugador i aventurer protagonista, llançat a un destí tràgic, apareix com un clàssic tough guy, un «dur» a mig camí entre l’ètica i la manca d’escrúpols. Heroi de guerra a França, retornat al seu país amb un munt de medalles, una commoció cerebral i una dependència de la morfina, explica que «tot això ha quedat liquidat». «Les medalles també?», li pregunten. I diu que sí: «L’Estat les ha guardades en memòria del meu primer processament».<

Àlvar Caixal

Les llavors del silenci

En un petit poble del sud d’Anglaterra, la senyora Tavistock evoca amb nostàlgia un episodi tràgic del passat. Llegeix les cartes del promès de la seva tia Madeleine, en Frank, un jove estudiant de medicina, membre de les Brigades Internacionals, desaparegut al front d’Aragó la primavera del 1938. Al mateix temps, a Barcelona, l’Alfred veu alterada la seva vida raonablement feliç a causa del suïcidi del pare, un vell amargat i solitari amb qui no es parlava des de feia anys. La troballa d’uns papers amagats a la casa familiar i un seguit de fenòmens insòlits l’impulsen a investigar les obscures llavors del silenci que durant anys ha ofegat el dia a dia de la seva família. A partir de dues històries que transcorren entre els anys anteriors a l’esclat de la Guerra Civil i l’hivern del 2002, Les llavors del silenci es desplaça en un recorregut gairebé detectivesc pel passat i el present de dues famílies marcades per la guerra i reflexiona sobre la identitat, la culpa i el sentit íntim de tot allò que anem deixant enrere.<

Ramon De Calasanz

Històries inconnexes

Històries inconnexes és una col·lecció de relats curts, d’entre dues-centes i dues mil paraules. Trobem en ells una temàtica diversa: evoquen sentiments, situacions, vivències, reflexions i, de vegades, només són una ficció, una història amb alguna lliçó subjacent, o simplement, pur entreteniment.<

Pere Calders

La glòria del doctor Larén

La glòria del doctor Larén és una faula sobre la relativitat del bé i del mal; tot depèn de qui s’ho mira i des de quin punt de vista —ideològic, moral, cultural— ho fa. Es tracta sens dubte d’un Calders molt divertit i ple de sarcasme, que calia recuperar.<

Pere Calders

L’ombra de l’atzavara

L’ombra de l’atzavara ens acosta al món dels emigrants catalans a Mèxic, no pas com ho faria un relat documental, sinó amb el profund coneixement de la psicologia humana i amb l’emoció que només podem trobar en les grans novel·les. El protagonista és un humil català que treballa en una editorial i passa les estones lliures entre la segona família que és el Centre Català de Mèxic per a ell, i la seva dona, amb qui es fan la vida impossible.<

Pere Calders

Tots els contes

L'any 1955, l'extraordinari recull de contes Cròniques de la veritat oculta feia reaparèixer Pere Calders, exiliat a Mèxic, en el panorama de la literatura catalana. Més endavant, l'obra teatral Antaviana (1978), muntada per Dagoll Dagom a partir dels seus textos i la publicació d'Invasió subtil i altres contes el mateix any van convertir Calders en un autor reconegut i àmpliament llegit. Els seus contes, aplegats íntegrament en aquest volum, són obres mestres del gènere fantàstic, en què el capteniment natural i quotidià dels personatges davant la irrupció de l'insòlit o inexplicable posa en qüestió la frontera entre el real i l'absurd, i la desplaça a les convencions de la nostra percepció del món. Portadors d'un humor desencantat singularíssim i amable, amb el deixant particular d'ironia i de tendresa que Calders va convertir en marca de fàbrica, aquests contes el situen entre els grans creadors universals del gènere.<

Pere Calders

Unitats de xoc

Durant la guerra de 1936-1939 Pere Calders publicà Unitats de xoc, reflex de l’experiència que hi tingué com a tècnic cartògraf. Aquest és un llibre molt delicat sobre una cosa molt violenta: una guerra. Una guerra que no ens és aliena, perquè ens ha configurat a tots. Calders hi és ja l’escriptor subtil de finíssima ironia, però compromès en una lluita que no vol eludir. Tal com ens diu Carles Riba a l’inapreciable prefaci que acompanya el llibre: «[Unitats de xoc és] el testimoni d’un home que sent el seu destí individual de sobte endut per esdeveniments que no li són commensurables, i ho accepta, amb l’única condició —però ho és tot!— de mantenir la plenitud humana en el nivell més alt i més pur».<

Erskine Caldwell

La ruta del tabac

Al voltant de l’antiga ruta del tabac, a les dunes, encara hi ha un grapat de famílies que viuen en cabanes de troncs mig enrunades. Alguns conreen cotó. A d’altres ja no els queda esma ni per a això. En la misèria, però, que els comerciants del voltant ajuden a perpetuar, persisteix l’amor a la terra, el primitivisme camperol, la negativa a adaptar-se al món modern. Obstinació, superstició —fatalisme, és clar— i fam. Les concepcions de la vida d’aquests personatges rudimentaris —tots simbòlicament tarats— traspuen en llurs actes i converses. L’humor —per què no?— que trobem a la majoria de les pàgines tradueix una natural absència de prejudicis. L’erotisme dels personatges, abundant, descarat i descrit amb naturalitat i una senzillesa sorprenent, esdevé l’obligada evasió dels problemes quotidians, però també la necessària relació entre éssers vivents que busquen un caliu d’humanitat.<

Enric Calpena

El primer capità

Barcelona, tardor de 1898. Un jove suís, Hans Gamper, arriba en tren a l’estació de França. Per primera vegada en molt de temps se sent feliç. La ciutat bull d’activitat i com que ha trobat feina de comptable, ha decidit quedar-se. Només troba a faltar una cosa: l’esport. Ell era campió de futbol a Suïssa. Però aquesta nova pràctica anglesa, tan de moda a Europa, no acaba de quallar a Barcelona. Però la il·lusió i determinació d’en Gamper per formar un bon equip, i fins i tot fundar un club, no té límits. I el novembre del 1899 el Foot-Ball Club Barcelona queda constituït. Més que un club, un espai de llibertat i democràcia, d’esperit divers i cívic, on gent de tot arreu s’expressi lliurement i on tothom se senti barceloní. Un club que amb el temps ha aconseguit condensar els somnis, les il·lusions, les crispacions i les decepcions de tot un país. Una novel·la que ressegueix les implicacions entre la història de Catalunya d’inicis del segle XX i els inicis del Barça, dos temes centrals d’interès, i alhora amb les llums i ombres d’uns personatges pioners tan decisius com Hans Gamper.<

Enric Calpena

Barcelona. Una biografia

La Barcelona que avui coneixem, que rep set milions i mig de turistes l’any i que és coneguda i elogiada a tot el món per la seva capacitat creativa i el seu esperit innovador (la Nova York europea) i per la seva capacitat industrial i el seu rigor i seriositat en els negocis fruit de les dinàmiques internes de més de 2000 anys d’història i del dia a dia dels seus successius habitants. Els somnis i ambicions, les necessitats i les esperances, les lluites i les derrotes de la gent que des del neolític ha habitat i construït Barcelona han modelat la ciutat, adaptant-se a les noves circumstàncies i reinventant-la en cada època. Barcelona. Una biografia dóna compte d’aquest flux dinàmic del temps i de la història. La crònica d’una ciutat, la seva història a través del temps com un organisme viu en continua evolució. L’èpica d’una ciutat a la vora del Mediterrani que s’ha forjat amb comtes, guerrers o reis i amb manobres, comerciants, fabricants, arquitectes, dissenyadors i emprenedors de tota mena.<

Enric Calpena

El dia que Barcelona va morir

«L’any del Senyor 985, trigèsim primer del regnat de Lotari, rei dels francs, els exèrcits sarraïns van avançar i van arribar fins a Barcelona. Devastant tota la terra, van prendre la ciutat, la van despoblar i incendiar. Tot el que s’havia guardat en el seu interior es va cremar, i el que va escapar al desastre s’ho van emportar els assaltants». Tot això va passar el dia que Barcelona va morir… Ipso die quando Barchinona interiit… El visir Almansur avança amb quaranta mil homes, decidit a saquejar la ciutat de Barcelona, la capital del comtat més poderós del sud dels Pirineus. L’experimentat comte Borrell, el jove vescomte Udalard, la seva esposa Riquilda, la sàvia vescomtessa vídua Geriberga, l’intel·ligent ardiaca Arnulf i el criat Gondemarus, entre molts altres, es disposen a defensar la ciutat. Però potser la desgràcia que s’apropa a les muralles és només una prova que l’Anticrist està a punt de desencadenar tota la seva fúria sobre els habitants de Barcelona, com ja ho ha fet a Roma i en altres regnes de la cristiandat.<

Enric Calpena

Memòria de sang

Barcelona, 1851. Aquesta és la història del jove Joan Gort qui, amb només catorze anys, viatja amb el seu pare de Reus a la ciutat de Barcelona, però el que havia de convertir-se en un moment feliç es transformarà en una tragèdia quan un inesperat succés té lloc durant la nit de Sant Joan de 1851. El destí del noi canviarà per sempre i el portarà d’una Barcelona putrefacta i pudent fins al desert gèlid del Marroc, a Tetuan. El nostre heroi, Joan Gort, passarà del caos de la ciutat al caos de la guerra, allistant-se dins dels Voluntaris de Catalunya, un batalló sense organització ni disciplina. Allà haurà de conviure tant amb la ment tortuosa del general Prim com amb l’objectiu del seu padrí, el comandant Sugrañes, qui vol aconseguir per sobre de tot la victòria del seu batalló. Joan Gort serà un dels protagonistes entre aquells milers de soldats que van lluitar en una gesta sagnant. El furor de la guerra. La història d’uns homes units per la terra, pels ideals. La història d’un heroi lligat al passat, a la venjança i a la necessitat de reparar allò que va succeir una tràgica nit de Sant Joan, perquè entre el vent del desert sobrevola l’enemic i el rastre violent del record, de les persistents petjades de la memòria de sang.<

Italo Calvino

El vescomte migpartit

En una guerra entre Àustria i Turquia, el vescomte Medardo de Terralba rep una canonada turca a la pitrera i torna a casa migpartit. Aquest truculent inici dóna lloc a una faula amb cadència de pantomima, en la qual, al voltant del vescomte, es mouen i s’inquieten un seguit de súbdits més migpartits que no pas ell. ¿És una fantasia pròpia de la seva invenció, aquesta que ens proposa Calvino, o és un pensament al·legòric sobre la condició de home contemporani, sempre «alienat», mutilat, impossibilitat d’assolir la integritat? Les invencions de Calvino, com ja ens ha demostrat en altres obres, s’obren a un gran ventall de significats.<

Italo Calvino

El baró rampant

Un bon dia, el baró Cosimo di Rondò, tot rebel·lant-se contra un món familiar que no el comprenia, sortí al jardí i grimpà a un arbre. No en va baixar mai més. Allà dalt va viure la resta de la seva vida. En un primer moment, això havien estat ganes de no tocar de peus a terra, en el bon sentit de l’expressió. Però de dalt estant, veient el món des de sobre, el comprengué millor. Lliurat de ple a la lectura, a la investigació de la natura, a la confraternització amb la gent i fins i tot a l’amor —també entre les branques—, esdevingué un gran pensador. Es cartejava amb els filòsofs Voltaire i Rousseau. Les seves idees avançades el convertiren gairebé en un líder polític del seu país. Evidentment, gaudia d’una posició molt favorable per a influir sobre la història del seu temps.<

Italo Calvino

El cavaller inexistent

«El cavaller no féu cap gest; la seva mà dreta, enguantada amb una manyopla de ferro ben articulada, estrenyé més fort l’arçó, mentre l’altre braç, que aguantava l’escut, era com sacsejat per un tremoleig. —Us ho dic a vós, ei, paladí! —insistí Carlemany—. Com és que no ensenyeu la cara al vostre rei? La veu sortí clara del gorjal: —Perquè no existeixo, senyor». Amb aquestes paraules ens presenta Calvino el seu estrany personatge: El cavaller inexistent. La sàtira de Calvino ens afecta directament, interessa l’home d’avui, perquè les situacions que hi descriu són ben actuals. I és que enmig dels fets grotescos, de batalles, duels i naufragis, no tardem a descobrir la seva força: una moral activa i una actitud irònica i melangiosa, una aspiració a la plenitud de la vida, a la humanitat total.<

Italo Calvino

Les cosmicòmiques

Les cosmicòmiques és un recull de contes fantàstics escrits en clau d’humor, protagonitzats per Qfwfq, un personatge difícil de definir perquè és tan vell com l’univers i ningú no sap ben bé qui és, ni tan sols si és un home. Si la ciència-ficció normalment ens situa en un temps futur, les narracions de Les cosmicòmiques es remunten a un passat remot.<

Italo Calvino

Palomar

«Esta sabia y conmovedora novela de Italo Calvino encierra en su brevedad y aparente sencillez una hondura sutil que solamente los grandes maestros son capaces de transmitir» (Corriere della Sera).Del mismo modo que el observatorio que lleva su nombre, el señor Palomar mira y analiza el mundo. El señor Palomar observa y piensa, entre la aparente no actividad y la enorme actividad interior, que se traduce en evolución del pensamiento acerca del mundo. Las experiencias de Palomar consisten en concentrarse en pequeños objetos y fenómenos a través de cuyo minucioso análisis encontrará una relación entre el objeto y el universo, o entre el yo y el universo, porque éste se refleja, se verifica y se multiplica en todo lo que nos rodea. Todo es lo mismo y todo forma parte de lo mismo. El mar, el cielo, las estrellas, un prado, un pequeño queso en la estantería de un supermercado, el mármol ensangrentado de una carnicería encierran en ellos mismos todas las preguntas sobre la existencia. El itinerario de Palomar hacia la sabiduría recrea una historia en la que la anónima vida del protagonista se eleva como ejemplo del vertiginoso viaje interior que muy pocos osan realizar.<

Our ads partner

Choose a genre