Popular books

Hassel Sven

¡Liquidad París!

Llorenç Villalonga

Mort de dama

Mort de dama és, avui, un clàssic contemporani de les lletres catalanes. Villalonga elabora, al voltant de l’agonia d’una aristòcrata ciutadana, l’acta notarial de l’enfonsament d’una Mallorca que mor amb ella. I basteix aquest fresc d’època a través d’uns personatges paradigmàtics, veritables arquetips. Així, l’ambivalència de l’autor envers el món dels botifarres mallorquins se’ns presenta a partir del dualisme representat per dona Obdúlia Montcada i dona Maria Antònia, la baronessa de Bearn; xarona i libidinosa, vulgar, la primera; discreta i elegant, paradigma d’una vella cultura, la segona. També sorgeixen, al voltant de l’agonia de dona Obdúlia, altres personatges típics del món illenc: Aina Cohen, la poetessa xueta i reprimida en la qual l’autor volgué satiritzar l’Escola Mallorquina, els poetes noucentistes de l’illa; el marquès de Collera, adornat amb totes les incompetències del polític mallorquí de la Restauració, i potser de totes les èpoques, i un cor de veus mesocràtiques en boca de personatges secundaris, caricatures d’ells mateixos. Lluny, a l’altra part de la ciutat vella, per Gènova i El Terreno, s’agita un món nou d’estrangers que parlen llengües bàrbares, amb dones que fumen, beuen whisky i neden a l’hivern.<

Hassel Sven

General SS

Llorenç Villalonga

L’hereva de dona Obdúlia

L’hereva de dona Obdúlia, de Llorenç Villalonga, és un retrat irònic de l’alta societat mallorquina de meitat segle XX, que l’autor dibuixa o caricaturitza amb una ploma brillant, àcida, corrosiva, intel·ligent i divertida. Al llibre tornen a ser protagonistes els membres de la família dels Bearn, les seves hipocresies, vicis i decadències, enmig d’una societat on conviu la manca de cultura dels uns i els aires de grandesa dels altres, l’esnobisme, les façanes de cara a la galeria i els peus de fang. Llegir aquesta novel·la és tot un plaer per als sentits, que no es pot perdre cap amant de la literatura, ni cap estudiós de l’ànima humana.<

Hassel Sven

Gestapo

Llorenç Villalonga

La novel·la de Palmira

La novel·la de Palmira segurament passa desapercebuda entre Mort de Dama i Bearn però és una petita joia literària en la qual Llorenç Villalonga descriu el cant del cigne d’una societat antiquada que queda arraconada per una nova generació. En aquesta obra apareixen els que seran els protagonistes de Bearn, és a dir Don Tonet i Dona Maria Antònia o, el que és el mateix, els alter ego de l’autor i de la seva esposa Teresa Gelabert, i no cal dir que la societat que es perd és la seva. De la novel·la es desprèn —avenint-se amb Proust— que no hi ha més paradisos que els perduts, tot i que serà a Bearn on realment Villalonga faci tal afirmació.<

Hassel Sven

La legión de los condenados

Hassel Sven

Monte Cassino

Llorenç Villalonga

Bearn o La sala de les nines

Bearn, la més coneguda de les novel·les d’en Llorenç Villalonga, és una novel·la de maduresa, de la maduresa de l’autor. A les catàstrofes grotesques de dona Obdúlia Montcada i de Palmira i a la neurosi i civilitzada malenconia d’Alícia Dillon i Sílvia Ocampo ha succeït el seny de Maria Antònia, exquisidesa femenina entrevista ja per l’autor des de la seva primera obra i que sembla personificar persones que li han estat, al món, particularment estimades. Com a Il gattopardo, de Lampedusa, que Villalonga va traduir, un món s’acaba, el seu. I és que, per a què res canviï, tot ha de canviar, i, els únics paradisos, són els perduts.<

Llorenç Villalonga

El misantrop

De caire autobiogràfic, El misantrop reconstrueix el temps d’estudiant de medicina de l’autor a la Universitat de Saragossa amb un grup d’amics bascos i navarresos. En paraules epistolars de Vilallonga: «M’interessa albirar la identitat dels contraris, la semblança psicològica de totes les classes socials, i així Salvador Mendoza, culte, i Cèsar Làcar, salvatge, s’entenen perfectament(…). Vull que sigui una obra sense cera, vívida, sense parti pris. Presentar la psicologia humana, que és eterna, abans que les tendències ideològiques, que són variables. És clar que això ha de semblar a estones escabrós, i més sent els personatges joves, àvids d’assajos…».<

Hawking Stephen

Agujeros Negros y Pequeños Universos

Marià Villangómez

L’any en estampes

L’any en estampes podria semblar un llibre de nostàlgia d’uns temps fugissers i d’enyor d’una il·lusió geòrgica o bé d’evasió cap a uns medis rurals, aliens a l’autor. No és cap de les dues coses, sinó un llibre de realitats vives —d’algunes realitats, experiències personals incloses—, amb referències a èpoques anteriors i algunes digressions històriques, el passat i la tradició exercint sempre la seva força en el present. Es tracta d’unes pàgines sobre la vida d’un poble i així mateix sobre la meva, en un període concret, amb uns elements vistos i uns sentiments. Hi ha una intenció de ritme i expressivitat, i no vaig deixar d’acollir, quan es presentava, una mica d’escalf poètic. Marià Villangómez<

Hawking Stephen

¿Juega Dios a los dados?

Muriel Villanueva

La gatera

Una història intensa i commovedora sobre una noia jove que decideix refer la seva vida després d’un incident traumàtic. Instal·lada en un antic pis senyorial que acaba d’heretar, la Raquel es comença a relacionar amb els seus nous veïns, alhora que reinicia una nova vida a la ciutat. Al llarg d’un any —d’agost a agost— les amistats amb el Ricard, company de la universitat, i l’Arnau, el nét de la veïna del cinquè, així com la construcció d’una peculiar gatera que comunicarà el pis de la Raquel amb el del seu veí, aniran omplint el dolorós buit del seu passat amb noves esperances i una nova mirada al futur. La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forat obert en una paret que connecta dos món sense intersecció aparent. La realitat i la ficció, la vida i la mort, la masculinitat i la feminitat es troben en la línia en què l’autora, els personatges, i qui sap si el lector, s’emmirallen. Una novel·la curta farcida de sensibilitat i de petites dosis de poesia. Una història que, després d’haver-la llegit, difícilment s’oblida.<

Toltz Steve

Una parte del todo

Finalista del Man Booker Prize 2008.<br /> <br /> «La realidad es que toda Australia desprecia a mi padre más que a ningún otro hombre, al igual que adora a su hermano, mi tío, más que a ningún otro hombre. Será mejor que aclare las cosas acerca de ambos... ¿Héroes o criminales? ¿Locos o visionarios? ¿Familia o enemigos? [...]<br /> <br /> De todos modos, ya sabéis de qué va. Todas las familias tienen una historia como ésta.» Durante la mayor parte de su vida, Jasper Dean no ha sabido si compadecer, odiar, amar o asesinar a su paranoico y excepcional padre, Martin. Pero ahora que Martin ha muerto, Jasper puede reflexionar acerca del hombre que lo crió, y lo que descubre es que, pese a todas sus excentricidades, la suya fue una gran aventura. Mientras rememora los extraordinarios acontecimientos que llevaron al espectacular final de su padre, Jasper Dean recuerda una infancia de métodos estrambóticos y descubrimientos sorprendentes, a su infame y criminal tío Terry, a su madre misteriosamente ausente, y la batalla siempre perdida de Martin por dejar su impronta en el mundo que tanto despreciaba.<

Albert Villaró

Els ambaixadors

Any 1949. Catalunya és independent des dels Fets d’Octubre de 1934 i es refà de la invasió nazi. A l’Espanya tenebrosa del dictador Sanjurjo, un grup d’espies a la reserva, encapçalats pel mític mossèn Farràs, intenten desactivar l’amenaça sorda que posa en perill la supervivència de la jove República Catalana. Els ambaixadors és un mecanisme de rellotgeria, una ficció que juga amb la història amb imaginació, sentit de l’humor, un estil personalíssim i una punta de mala bava.<

Hawking Stephen

El principio antropico

Albert Villaró

La bíblia andorrana

A l’Andreu Boix, oficial de la policia andorrana, li han matat un banquer. Hi ha molts nervis. Hi ha un mar de rumors, i no n’hi ha cap que sigui bo. El Principat, a contracor, s’ha convertit en l’escenari d’una sorda batalla entre serveis d’intel·ligència rivals (o potser no tan rivals) que compren, venen, inventen o roben informacions sensibles. La supervivència del petit país pirinenc, que sense buscar-ho s’ha trobat amb una difícil relació amb els estats veïns, penja d’un fil. Ningú no és qui diu que és. El Boix haurà de viatjar a Madrid, remenarà alguns papers vells i, sobretot, per primer cop a la vida i molt a desgrat seu, haurà d’actuar sense escrúpols ni contemplacions.<

Hawking Stephen

El universo en una cáscara de nuez

Albert Villaró

L’any dels francs

Durant l’estiu del 1010, un gran exercit format per cavallers dels comtats catalans dirigits per Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d’Urgell, va posar-se al servei de Muhàmmad al-Mahdí, un dels dos pretendents al califat de Còrdova, immers en una ferotge lluita dinàstica. A l’expedició hi participa Dacó Miró de Tost, fill bastard del senyor de Tost, al servei del bisbe Sal·la. Té una missió paral·lela: buscar un llibre prohibit, el darrer record d’un bisbe herètic. L’any dels francs, Premi Nèstor Luján 2003, és una història de traïcions i esperances, situada en un moment històric apassionant, entre la desfeta del califat i els primers signes de la revolució feudal.<

Hedin Sven

Sin mandato en Berlín

Albert Villaró

Obaga

A Llobarca, un petit poble del Pirineu molt pròxim a la frontera, hi ha poques cases obertes i encara mal avingudes. No sembla que hi hagi gaire vida més enllà del bestiar, el turisme rural o les partides de botifarra al cafè. El Tomàs de cal Mostatxo viu immers en un anar tirant; no sap què fer amb la seva vida, que oscil·la entre rutines i temptacions. Fins la nit que se senten cotxes que circulen per la pista de la Tuta. Gairebé sense voler-ho i forçat per les circumstàncies, el Tomàs acaba deixant de banda durant uns dies les seves vaques i enceta una nova faceta vital tractant amb traficants del rang més alt, policies corruptes i periodistes massa xafarders per tal d’alliberar la noia que s’estima i que, malauradament, no és la seva noia i aclarir, de passada, un cas que ha portat massa mala maror al poble. Obaga és una novel·la fresca, àgil, trepidant i plena d’humor que mostra la banda fosca del Pirineu i que es llegeix d’una tirada.<

Wilbur Smith

El soberano del Nilo

Después de Rio Sagrado, El Séptimo Papiro y Hechicero, esta nueva novela continúa con la historia del mago Taita, sabio conocedor de los poderes de antiguos dioses y maestro de lo sobrenatural. Egipto es azotado por una serie de terribles plagas hasta que, al fin, sobreviene la mayor de los desastres: las aguas del Nilo detienen su curso. La corriente que nutre y da sustento a la tierra ancestral de los faraones se seca por completo. Una castástrofe ha ocuirrido en las distantes e inexploradas profundidades de Africa donde nace el poderoso torrente. Desesperado, el Faraón manda llamar a Taita, único capaz de abrirse paso hasta las fuentes para descubrir la causa de tantos males. Pero ninguno de ellos imagina cuán terrible es el enemigo que aguarda al brujo en esas tierras misteriosas del confín del mundo. Impredecible, vibrante e impetuosa, esta novela, conjuga aventuras, sensualidad y suspenso...<

Vicenç Villatoro

Evangeli gris

Evangeli gris recrea la vida del call de Girona en el moment de l’expulsió dels jueus, a través de les peripècies d’un noi fugitiu en la seva vida errant a la recerca d’una mica de pau i una identitat segura. Una novel·la que dóna un to líric a un dels temes més crus de la nostra història.<

Hinton Susan

Rebeldes

Vicenç Villatoro

La derrota de l’àngel

Al segle XIII, el cabalista jueu Abraham Abulàfia sent una veu a Barcelona que l’impulsa a anar a veure el Papa per comunicar-li un secret del qual pot dependre el futur del seu poble i també de la Cristiandat. El cabalista, creient-se el Messies, viatja a Roma per tenir una entrevista amb Nicolau III que mai no s’arribarà a produir. Amb la memòria d’aquesta història real, al segle XXI, un nou Papa rep una petició d’entrevista que recorda obsessivament la de l’antic cabalista. Com vuit segles enrere, la Terra Santa viu uns moments de tragèdia i de guerra i la convivència entre les religions és molt difícil. Podria ser que el secret que Abulàfia volia revelar al Papa l’any 1281 encara servís a l’Església i a la humanitat del segle XXI.<

Indu Sundaresan

La emperatriz tras el velo

Un relato épico de pasión y aventura que recrea la cautivante historia de una de las emperatrices de la India más legendarias y controvertidas. Una mujer cuya determinación salvó incontables obstáculos y cuyo amor configuró el futuro del Imperio mogol en el siglo XVII. Mehrunnisa, la bella e inteligente hija de un noble persa, goza de una posición privilegiada en la corte de la India, gracias a su padre, que es consejero del emperador. Se cría en el entorno del gran harén imperial, y desde niña, cuando ve por primera vez al príncipe Salim, sueña casarse con él, pero no sabe entonces el alto precio que tanto ella como su familia deberán pagar para ver ese sueño cumplido. Entrelazando la textura de los hechos históricos con la sensual imaginación, Sundaresan relata la epopeya de Mehrunnisa y su lucha por el amor del príncipe Salim. Un camino difícil en el que se verá sometida a duras pruebas -un desgraciado primer matrimonio, la maternidad…-, y a las intrigas de la lucha por el poder. El retrato fascinante de una mujer que desafió las convenciones oculta tras el velo y una historia evocadora sobre la increíble fuerza del amor.<

Vicenç Villatoro

Un home que se’n va

Vicenç Villatoro indaga en les causes que van fer que el seu avi abandonés Castro del Río, un poble «blanc i immòbil» de Còrdova, a l’edat de 60 anys, després d’una vida agitada, com a regidor de l’esquerra burgesa, comerciant de teixits sense sentit del negoci, condemnat a mort pels franquistes i finalment emigrant a 60 anys, gairebé l’edat que té el seu nét escriptor quan s’encara a la figura enigmàtica de l’avi Vicente. Un home que se’n va és una novel·la testimonial i de reconstrucció del passat. Un cop mort l’avi, l’escriptor Vicenç Villatoro fa un viatge a Castro amb el pare, per reconstruir entre tots dos la gran història d’un de tants immigrants que un dia van deixar el poble sense saber si hi tornarien mai més. De Vicenç a Vicente i de Vicente a Vicenç, un viatge als orígens i una projecció de futur.<

Jackson Shirley

La guarida

Isabel De Villena

Jesús i les dones

Isabel de Villena és l’única escriptora medieval en llengua catalana de la qual en coneixem el nom i escriu la seva obra al llarg del segle XV, compartint temps amb els millors escriptors del segle d’or valencià (Ausiàs March, Joan Roís de Corella o Joanot Martorell). El llibre present es tracta d’una antologia de la seva extensa obra Vita Christi, on es destaca el paper preeminent de les dones en la figura de Jesús, podent-se considerar una obra feminista avant la lettre. Es tracta d’una adaptació al català actual, i en aquest cas, la persona de reconeguda vàlua literària a qui s’ha encarregat l’adaptació és Marta Pessarrodona, poeta, narradora, assagista, dramaturga i traductora que el 2011 va rebre el Premi Nacional de Literatura.<

Jamal Salah

Aroma árabe

Joan D Vinge

L’urpa del gat

En una civilització futura estesa més enllà del sistema solar on la tecnificació sembla no tenir límits, Gat, el protagonista, lluita per alliberar-se del control de les poderoses corporacions socials. Enmig d’un ambient brutal i ple de cruesa, Gat —un ésser barreja d’humà i d’hidrà amb trets facials felins i considerat un monstre perquè és capaç de comunicar els seus pensaments— maldarà per deixar les clavegueres de la seva marginació.<

Kay Penman Sharon

El sol en esplendor- La guerra de las rosas I

Inglaterra, segunda mitad del siglo XV. Transcurren tiempos interesantes: el país está dividido, sumido en un caos de intrigas y alianzas cambiantes. Dos bandos irreconciliables, los York y los Lancaster, libran una lucha a muerte por el trono. Los reyes autoproclamados se multiplican; hombres y mujeres ambiciosos pujan por la corona. Pero en este juego de poder no hay lugar para los perdedores: una derrota en el campo de batalla puede significar una muerte brutal y la destrucción de toda una familia. Ricardo, el hijo más joven del poderoso duque de York, ha nacido en medio de la cruenta lucha por la corona inglesa que la historia conocerá como la Guerra de las Dos Rosas. Eclipsado desde pequeño por su carismático hermano Eduardo, se ha esforzado toda su vida en ser un aliado fiel y un buen soldado para su causa, lo que no es una tarea fácil en el clima de traición y desconfianza imperante; y mantener la lealtad a toda costa puede requerir el mayor de los sacrificios. Sharon Kay Penman redime al manipulador Ricardo III popularizado por Shakespeare y reivindica a un fascinante y trágico héroe demonizado por sus sucesores. Nunca antes la historia de Inglaterra había cobrado vida como bajo la pluma de esta autora: con una maestría indudable, Penman se adentra en el laberíntico escenario de un mundo recién salido de la Edad Media, aunando una increíble fiabilidad histórica y una narración fascinante. El sol en esplendor es sin duda el libro definitivo sobre la Guerra de las Dos Rosas.<

Roger Vinton

La gran teranyina

Amb un enfocament crític i de gran angular, Roger Vinton estira els fils adequats per descosir les versions oficials i posar al descobert els orígens i els moviments d’alguns dels lobbys empresarials i familiars amb més poder del nostre país. El Barça, La Caixa, les companyies asseguradores, els magnats del ciment, el món del motor o la indústria farmacèutica, entre d’altres, són objecte de la seva investigació, mitjançant la qual estableix una relació directa i dinàmica entre l’anècdota i els fets amb la voluntat de revelar els mecanismes del poder que ens governa, però, sobretot, amb la intenció explícita de reconnectar el discurs mediàtic amb la realitat.<

Kenyon Sherrilyn

El abrazo de la noche

Joan Vinyoli

Poesia completa

«Aquests poemes no necessiten “protecció ni companyia de cap mena” perquè “armats únicament de llur força” han arribat a dalt de tot, allà on “ja l’escala no segueix i dóna al buit”. Des d’Ausiàs March no hi havia hagut un poeta així de compromès amb “l’indret on neixo cada vegada, que és on mai no es toca fons”. Contra el no-res, “que ens dóna vidres per calmar la fam / i per la set ardent llet verinosa”, s’inscriu el nom de Vinyoli al costat dels de Beethoven i Rembrandt. […] El gran segle de la poesia catalana, el que venint de Verdaguer dóna a Maragall, Alcover, Guerau, Carner, Salvà, Papasseit, Riba… culmina en Vinyoli, i això que els cims que l’envolten o l’acompanyen són alts: Foix, Pere Quart, Espriu, Ferrater, Brossa, Estellés, Bonet…». Enric Cassasses.<

King Stephen

Almuerzo en el Restaurante Gotham

Antoni Vives

I demà, el paradís

La colònia espanyola de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, als anys cinquanta: una jove barcelonina, Teresa, hi acut per viure amb el seu marit, el terratinent Alberto Cirer, amb qui s’ha casat a distància. La Teresa, per fi lliure, per fi feliç. Però allà, les finors provincianes de la colònia conviuen amb la natura salvatge, la violència i l’explotació. En paral·lel, un fresc coral extraordinari del Cadaqués aïllat dels anys vint i trenta ens submergeix en les tensions latents entre les faccions del poble, empeses per les enveges personals i la presència indefugible de les bruixes. I, en un contrast colpidor, la segona part del llibre ens porta al Cadaqués dels anys seixanta, amb els estiuejants progres, l’ambient desinhibit, els artistes, les festes…<

King Stephen

Alumno aventajado

Voltaire

Càndid o l’optimisme

Càndid, la més cèlebre de les novel·les de Voltaire, és l’exemple més reeixit de narració filosòfica, un gènere sorgit amb la Il·lustració. A través del personatge del jove Càndid, Voltaire formula la pregunta present en tota la seva obra: per què existeix el mal? A Càndid destaca la figura de Pangloss, tutor del jove i company de viatge en les seves aventures. Pangloss, caricatura de l’optimisme de Leibnitz i una font de disbarats filosòfics, està convençut que allò que passa és el millor que pot passar i que vivim en el millor dels mons possibles. Voltaire oposa a aquest conformisme un pessimisme que sembla conduir, en el millor dels casos, a la resignació. Les relacions humanes són tan incoherents com primàries, i sembla que l’única alternativa és recloure’s en la vida privada.<

Our ads partner

Choose a genre