Popular books

Bel Olid

Vents més salvatges

Recull de setze relats que mantenint la prosa punyent i fosca, ens ofereixen una mirada cap als gestos i moments d’humanitat que fan el món més habitable. Pel llibre desfilen les diferents etapes vitals: l’adolescència i la seva descoberta de la sexualitat, la troba d’un mateix a partir de l’altre; l’entrada a la maduresa i la seva crisi de sentit, el (re)buscar-se i (re)imaginar-se, el mirar enrere; la vellesa i la (re)definició, l’afirmació del seguir existint. Però també aquelles accions individuals que, plenes de sentit, emergeixen entre revolucions històriques; aquelles realitats habitades però sovint invisibles.<

John Norman

Die Söldner von Gor

Gor-Zyklus

<p>Unaufhaltsam rückt das Invasionsheer von Cos auf die Stadt Ar vor und überzieht das Land mit Tod und Verwüstung. Da bringt der tollkühne Söldnerhauptmann Dietrich von Tarnburg den Vormarsch zum Stehen und erteilt Tarl Cabot den Auftrag, der scheinbar tatenlos zuschauenden Regierung von Ar Dokumente zu überbringen, die den Kriegsverlauf entscheidend beeinflussen könnten.</p><p>Doch überall auf Gor lauert Verrat, und wieder einmal muß Tarl, der Mann von der Erde, um sein Leben kämpfen.</p><

Martí Olivella

Alliberem-nos de la violència i la passivitat

La crisi d’una civilització estructuralment violenta i l’oportunitat d’alliberament per vies noviolentes Des del 2011 estem davant d’una sorprenent i indiscutible opció intuïtiva, però sobretot pràctica, amb una aposta per les accions noviolentes. Opcions, tant del moviment 15M com del moviment sobiranista, així com de gran part de les accions d’indignació, de protesta, de desobediència civil, fiscal, econòmica… a la recerca de l’alliberament social o nacional; accions que intenten sacsejar l’apatia dels benestants i l’oprobi dels poderosos. Aquesta tendència més o menys espontània pot enfortir-se si sabem inspirar-nos i alimentar-nos de les experiències i anys de pràctica noviolenta a Catalunya, a l’Estat Espanyol i arreu del món. Conèixer i actualitzar les teories i les eines que han fonamentat moltes de les experiències d’alliberament viscudes des dels anys 70, pot enriquir les inquietuds i la capacitat de canvi que estem vivint en la que podem anomenar segona transició. Aquesta guia és un modest compendi d’una selecció de documents sobre teoria i pràctica de l’estratègia i l’acció noviolenta, procedents de diferents i significatius centres, pensadors i activistes dels moviments per la pau i la noviolència.<

John Norman

Die Tänzerin von Gor

Gor-Zyklus

Joan Oliver

La fam

La fam, de Joan Oliver, es va estrenar al Teatre Català de la Comèdia (avui Poliorama), el 15 de juny de 1938. L’obra, escrita i publicada el mateix any 1938, s’inspira en el procés revolucionari viscut a partir del 19 de juliol de 1936, i ofereix una visió crítica i distanciada dels partidismes i abrandaments d’aquell moment. Des de la perspectiva històrica, La fam es considera una de les millors peces de teatre català estrenades durant la Guerra i la Revolució de 1936-1939. En l’escena del trienni, és una de les poques que reflecteix la revolució com a matèria artística i experiència humana. Aquesta edició inclou un estudi introductori i una completa antologia de textos que ajuden a comprendre les circumstàncies en què fou estrenada La fam i a contextualitzar-la en un període d’excepció. Un conjunt de propostes didàctiques convida també a aprofundir-ne la lectura i la interpretació.<

John Nichol

Tornado Down

<p>RAF Flight lieutenants John Peters and John Nichol were shot down over enemy territory on their first airbourne mission of the Gulf War. Their capture in the desert, half a mile from their blazing Tornado bomber, began a nightmare seven-week ordeal of torture and interrogation which brought both men close to death.</p><p>In , John Peters and John Nichol tell the incredible story of their part in the war against Saddam Hussien’s regime. It is a brave and shocking and totally honest story: a story about war and its effects on the hearts and minds of men.</p><

Christopher G Nuttall

The Trafalgar Gambit

Ark Royal

<p>Humanity is losing the war. The once-mighty space navies have been crippled, officers and crew have been stretched to the limit and Earth herself has come under heavy attack. The end cannot be long delayed. For Admiral Smith and the crew of HMS , the stakes have never been so high.</p><p>The one hope is to make contact with alien factions that might oppose the war. But, as sets off on a desperate diplomatic mission, it rapidly becomes clear that there are both human and alien factions that wish to fight the war to the bitter end — and that her previous missions have sown the seeds of success… or total failure.</p><

Joan Oliver

Pigmalió

Pigmalió és una comèdia en la qual el llenguatge és l’element clau que transforma una noia senzilla, malparlada i inculta, en una persona refinada, subtil i, finalment, lliure, mestressa de si mateixa. Segons apunta Francesc Vallverdú en el pròleg, aquesta obra «té un interès sociocultural que va més enllà de la simple intenció teatral, baldament siguin moltes les qualitats escèniques, cosa que ha estat unànimement reconeguda per la crítica».<

Maria Antònia Oliver

Estudi en lila

Val més enginy que força, ens ve a dir amb tota la seva actuació na Lònia Guiu. I val més el sentiment que la moral del triomf, també. Per celebrar els seus èxits i les seves relliscades, la detectiva mallorquina es compra un pintallavis per la seva col·lecció i quan està enfadada la fa pagar al seu ajudant Quim. Na Lònia Guiu ens explica aquesta aventura trepidant emmarcada en una Barcelona viva i actual, i marca les pautes d’una nova manera de fer en la professió literària de detectiva dels anys vuitanta.<

Christopher G Nuttall

Barbarians at the Gates

The Decline and Fall of the Galactic Empire

The Federation has endured for hundreds of years, but as corruption and decadence wear away the core of human unity, rogue admirals rise in rebellion. As the Federation struggles for survival, two officers, an old Admiral and a newly-minted Lieutenant, may be all that stands between the Federation and destruction.<

Maria Antònia Oliver

El vaixell d’Iràs i no Tornaràs

El punt de coincidència de la llegenda i el mite i una situació actual, quotidiana —l’anada amb vaixell de Menorca a Barcelona—, marquen l’inici d’aquesta història, de resultats imprevisibles per al lector. L’ambigüitat d’aquesta mescla d’elements empírics i imaginaris ve reforçada per la dualitat dels personatges principals descrits per una banda com a herois de novel·la d’aventures i per l’altra com a humans arrelats al seu temps. Com ha escrit l’autora: «Vaig fer dos nivells narratius: per una banda, l’explicació d’uns fets extraordinaris en forma de rondalla; per l’altra, el punt de vista personal, no estrictament descriptiu, sinó sensitiu, íntim, de reacció humana davant d’aquests fets, amb una tècnica més plana. Això és El vaixell d’Iràs i no Tornaràs».<

Christopher G Nuttall

Patriotic Treason

Martial Law

Maria Antònia Oliver

Joana E.

Joana E. és una història real. És la història que va voler escriure Maria-Antònia Oliver després de conèixer na Joana. Com també va voler que fos en veu de na Joana, i no de qui escrivia, que ens fos contada; amb el seu propi llenguatge, la seva manera d’explicar-se, els seus dubtes, contradiccions, moments de felicitat i moments de misèria, amb la seva pròpia por i la seva indignació, amb les coses que va voler contar i les que va amagar, amb la ingenuïtat, la saviesa, la racionalitat i la passió amb què ella s’exterioritza.<

John Norman

Die Verräter von Gor

Gor-Zyklus

Bevor er in Ungnade fiel, galt Tarl Cabot als Liebling der Priesterkönige. Nun schlägt er sich als Kurier mit geheimer Botschaft durch die Linien der verfeindeten Truppen von Cos und Ar. In der Hafenstadt Ar-Station gerät er in die Fänge des Kommandanten und wird der Spionage bezichtigt. Das Ende steht ihm drohend vor Augen — da stürmen die Gegner die belagerte Zitadelle.<

Maria Antònia Oliver

L’illa i la dona

L’illa i la dona recull els contes més representatius de Maria Antònia Oliver, escrits des de 1968 fins a l’actualitat. A més d’incloure una selecció de contes publicats anteriorment en llibres de narracions, aquesta antologia incorpora tres textos inèdits i recupera una part important de relats que es trobaven fins ara esparsos en revistes i publicacions col·lectives. En un recorregut al llarg de trenta-cinc anys d’intensa creació literària, aquest volum ens mostra la diversitat estilística i temàtica, on apareixen com a elements recurrents el país, la terra, el feminisme, és a dir l’illa i la dona, d’una de les figures més consolidades i rellevants de la literatura catalana actual.<

John Norman

Die Vagabunden von Gor

Gor-Zyklus

<p>Als Spion des mächtigen Stadtstaats Ar läßt sich Tarl Cabot ins Heerlager von Cos einschleusen, um Truppenbewegungen und Marschrouten der Feinde auszukundschaften.</p><p>Beim Verfolgungsmarch durch das Delta des Vosk geraten die Kriegsgegner in die Abgründe mörderischer Sümpfe, aus denen es kaum ein Entrinnen gibt.</p><p>Tarl Cabot muß seine letzten Trümpfe einsetzen, um sich und seine Gefährtin zu retten.</p><

John Norman

Die Zauberer von Gor

Gor-Zyklus

<p>Das glorreiche Ar hat den Krieg verloren. Verrat und Heimtücke öffnen dem Erzfeind Cos die Tore des Stadtstaates, und durch Lügen und Intrigen sollen die einst stolzen Bürger zu demütigen vasallen gemacht werden.</p><p>Tarl Cabot und sein junger Freund Marcus wollen Gerecgtigkeit für alle jene, die den Machenschaften der Ränkeschmiede zu Opfer fielen. Aber um dieses Ziel zu erreichen, brauchen sie die Hilfe der Zauberer von Gor.</p><

Maria Antònia Oliver

Punt d’arròs

L’art de la novel·la ha tingut sempre, entre molts altres propòsits, el d’arribar al moll de l’os d’aquest ésser concret que en direm persona; tu o jo, aquest o aquest altre, sense altre títol previ que el fet d’existir aquí i ara, som els protagonistes de la faula. A Punt d’arròs, Maria Antònia Oliver escull un punt dolorós en l’anatomia del personatge Ella, per tal d’aconseguir el coneixement d’aquell breu instant que cap definició, ni cap dialèctica no ens pot subministrar. Rondant entorn d’aquest punt sensible, alerta, obsessivament, tossudament, l’autora ens acosta al personatge. En un moment donat, aquest ésser humà que és Ella es troba cara a cara amb la solitud. Tot esdevé llavors molt més intens que no era, precisament perquè una interrelació que la defensava de l’espant s’ha romput. El motiu, l’excusa, l’atzar és la separació de la parella, la qüestió important és el viatge que Ella fa devers les profunditats de la pròpia solitud.<

Larry Niven

FALLEN ANGELS

Maria Antònia Oliver

Tallats de lluna

«Havíem estat junts prop de tres anys i havíem tingut temporades realment bones. Ens vàrem estimar amb un amor de vegades tranquil, de vegades foll, amb moments de gelosia i moments d’indiferència, amb tendresa i amistat i orgull, i sense fidelitat. Suposo que el nostre amor va ser com el de tantes altres parelles, heterosexuals o homosexuals, però per a nosaltres era un amor únic, superior, magnífic, diferent; i per a mi va ser una troballa, un desbatanament del cos i del cervell, tot alhora, que em va fer sentir lliure per primer cop a la vida. I feliç».<

Joana Oliveras

Cartes entre bombes

A mitjans de juliol de 1936, la vida de molts espanyols va canviar de cop. La revolta feixista va sumir el país en una guerra que va durar quasi tres anys. Joana Oliveras, una noia de 19 anys del barri de Sants de Barcelona, va veure com el seu món feliç i tranquil es convertia en una lluita constant per sobreviure a la gana i sobretot als intensos bombardejos que va patir Catalunya. Durant la guerra civil i els posteriors tres anys que va passar exiliada a França fugint de la dictadura, va viure situacions de tot tipus: morts i naixements, amors i desamors, satisfaccions i humiliacions, sofriment i alegria, generositat i traïdoria, valentia i covardia, i va salvar la vida pels pèls en diverses ocasions, ja fos per coratge o per sort… o per una combinació de totes dues coses.<

Gérard-De Nerval

Caligula

Arcadi Oliveres

Un altre món

A Arcadi Oliveres la paraula l’ha convertit en un referent dins els moviments que lluiten per buscar altres camins dins l’actual procés de globalització i dins les injustícies del planeta. «Oliveres és el profeta desarmat que sacseja les nostres consciències» (Joan Barril). És possible un altre món? Amb el seu discurs crític i a la vegada pedagògic, Arcadi Oliveres considera que no només és possible, sinó també necessari, sobretot davant les injustícies socials i la degradació ambiental. Entre la complicitat cap a un sistema que ens domina i les possibilitats de discrepar-hi hi ha un espai de consciència que ens ha de permetre veure que ni tot està perdut ni tot és impossible. Es tracta de posar en funcionament els mecanismes i les eines necessàries per desmuntar algunes teories i buscar un món més just.<

Narcís Oller

Contes

Amb Narcís Oller (1846-1930) —veritable patriarca de la novel·la catalana contemporània— es pot dir que la narrativa de l’època de la Renaixença assoleix uns nivells formals i ideològics realment importants. Oller fou un dels primers escriptors peninsulars que s’entusiasmà pel naturalisme francès, però malgrat que els crítics de l’època l’encasellaren dins aquest corrent, ja el mateix Émile Zola s’adonà que el nostre escriptor se’n separava de manera substancial. Per al professor Alan Yates —destacat catalanòfil anglès que ha preparat amb un profund coneixement i rigor el present volum— «les circumstàncies materials i culturals en què treballava Narcís Oller i les seves condicions temperamentals afavorien el seu conreu del gènere curt». Però «l’abundància i la diversitat dels contes d’Oller han constituït, paradoxalment, un dels obstacles principals contra llur justa apreciació per part de la critica i del públic lector». Calia, doncs, reparar l’oblit, i aquest és el propòsit del llibre que ara presentem, en el qual el lector descobrirà l’extraordinari valor d’uns contes que «ens representen, en tota l’extensió de la paraula, una etapa definitiva de la modernització de la societat i la cultura catalanes».<

Amélie Nothomb

Métaphysique des tubes

<p>"Métaphysique des tubes" est une autobiographie écrite par Amélie Nothomb. Dans ce livre l'auteur nous décrit sa vie de l'age de 0 à 3 ans avec un style simple et drôle. Même si le début du texte paraît à première vue compliqué, il ne faut surtout pas s'arrêter à cet obstacle car la suite est vraiment passionnante.</p><p>Au début, l'auteur nous expose une théorie selon laquelle Dieu serait un tube et nous explique alors le titre de son œuvre: l'auteur veut rechercher au delà des apparences des réponses sur son existence, la vie, Dieu…</p><p>A sa naissance l'auteur définit sa vie comme celle d'un Dieu ou plutôt d'un tube: elle existe, mais ne ressent aucun manque et est le centre de l'univers. L'enfant (ou le tube) ne bouge pas, ne crie pas, ses parents l'appellent donc " la plante " en référence au légume qu'il était. Cet état presque léthargique va être suivi d'un état très différent où le bébé cri, hurle, tape pour exprimer son mécontentement, sa frustration. En effet, il s'aperçoit qu'il n'est plus le centre du monde, qu'il n'a plus le pouvoir absolu d'exister car il ne peut pas parler, il a beau crier aucune personne n'a l'air de le comprendre, il n'impose pas son pouvoir.</p><p>Puis un jour, l'enfant renaît par la grâce d'un bout de chocolat blanc tendu par sa grand-mère. En réalité, l'enfant revit car il a découvert qu'il a de l'emprise, du pouvoir sur ce bâton de chocolat, car en le mangeant celui-ci devient du plaisir. A partir de cette renaissance l'enfant retrouve une vie " normale " mais ne cesse pas d'être un Dieu car au Japon un enfant de moins de 3 ans est considéré comme tel.</p><p>C'est à partir de ce moment, que l'auteur arrête de baser son récit sur des souvenirs évoqués par ses parents et utilise ses propres souvenirs. La partie qu'on appellera vie post-natale [car l'auteur ne considère pas être né avant l'évènement du chocolat], ne prend qu'une courte place dans l'œuvre. Ainsi 2 ans et demi de la vie d'Amélie Nothomb prend moins de place que une demi-année.</p><p>Cette autobiographie s'arrête à l'age de 3 ans juste après son " suicide " car l'auteur annonce qu'après " il ne s'est plus rien passé ". En effet, celle-ci pense qu'après 3 ans on ne vit plus, on s'habitue. Ce livre fait beaucoup de références à la mort, ce qui nous renvois à l'étude de l'existence et donc au titre de l'œuvre: l'auteur a bien respecté son pacte annoncé par le titre.</p><p>On peut dire que l'auteur termine son livre à 3 ans car c'est vers cet age qu'elle apprend qu'elle ne restera pas éternellement au Japon. Cette nouvelle sera une grande révélation pour elle et ce livre met bien en valeur l'importance de son pays natal et explique la trace que le Japon a eut et a toujours sur l'auteur. Une trace qui reste dans ses souvenirs et dans son écriture.</p><p>On remarque aussi que le récit s'arrête lorsque l'enfant, dans les coutumes japonaises, n'est plus considéré comme un Dieu. On peut en déduire que ce roman fait refléter le sentiment d'égocentrisme des enfants avant l'age de 3 ans qui se croient le centre du monde.</p><p>Cette autobiographie est attachante car elle raconte les souvenirs du point de vue de l'enfant, on découvre alors ses questions, ses jeux, ses explications. Comme lorsqu'elle s'imagine que " consul " veut dire égoutier et qu'elle laisse son père coincé dans une bouche d'égout car elle pense qu'il est au travail. Ou bien, lorsqu'elle choisit quels seront ses trois premiers mots.</p><

Narcís Oller

La bogeria

L’acció comença el 1868, amb la coneixença del narrador i l’Armengol amb Daniel Serrallonga, fill d’una família de Vilaniu adinerada però amb molt mala estrella. Com ja recorda un personatge, el Daniel va venir al món amb la sentència feta. Serrallonga, fidel seguidor de Prim, aconsegueix l’acta de diputat. La mort en atemptat del general engega el seu procés cap a la follia. Aconsegueix una nova acta de diputat, ara sota l’ideari republicà, però les seves denúncies de pretesos complots només provoquen el rebuig i la indiferència general. De retorn a Vilaniu, Serrallonga es casa amb la filla d’un dels seus masovers. La relació es deteriora fins al punt que ell acusa la seva dona d’infidelitat. A principis del 1880, Serrallonga és una autèntica desferra humana: ingressa a l’Asil dels pobres i, aviat, al Manicomi d’Horta. Als tres mesos mor.<

Amélie Nothomb

Mercure

<p>C'est l'histoire d'une infirmière à qui est confiée la mission d'aller soigner une jeune femme qui habite sur une île déserte avec un homme beaucoup plus âgé qu'elle. L'infirmière se lie d'amitié avec la jeune fille ce qui ne fait qu'envenimer les choses qui étaient déjà assez étranges dans la demeure de l'homme…</p><p>C'est excellent, un suspense, une intensité d'émotions… tout est merveilleusement lié et décrit. C'est du Nothomb à son meilleur!</p><

Narcís Oller

La febre d’or

La febre d’or, que aparegué en tres volums entre els anys 1890 i 1892, és la novel·la més extensa i ambiciosa de Narcís Oller. El tema bàsic és, un cop més, l’obsessió pel diner, centrada en la figura del nou ric que genera l’economia especulativa. A més dels sotracs de la Borsa, l’autor hi retrata la Barcelona de finals del segle XIX i converteix en protagonista el progrés, a través del projecte del ferrocarril de Vilaniu. En aquesta novel·la, Narcís Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes.<

Amélie Nothomb

Hygiène de l’assassin

Prétextat Tach, prix Nobel de littérature, n'a plus que deux mois à vivre. Des journalistes du monde entier sollicitent des interviews de l'écrivain que sa misanthropie tient reclus depuis des années. Quatre seulement vont le rencontrer, dont il se jouera selon une dialectique où la mauvaise foi et la logique se télescopent. La cinquième lui tiendra tête, il se prendra au jeu. Si ce roman est presque entièrement dialogué, c'est qu'aucune forme ne s'apparente autant à la torture. Les échanges, de simples interviews, virent peu à peu à l'interrogatoire, à un duel sans merci où se révèle alors un homme différent, en proie aux secrets les plus sombres.<

Narcís Oller

La Papallona

Primera novel·la de Narcís Oller. Se situa enmig del barris populars de la Barcelona vella. En el primer capítol, ens trobem amb una conversa, al bell mig de la bullícia de la Rambla, davant del mercat de la Boqueria, entre una dispesera i una cosidora. Després, l’acció ens portarà pels vells carrers d’en Roig, de l’Hospital, de Lancàster, de Montserrat i de l’Arc del Teatre. La delimitació social hi és, també, ben remarcada: els fabricants que protegeixen benèvolament la protagonista viuen al carrer de la Portaferrissa, en una casa que Oller caracteritza amb precisió. La novel·la ens presenta una ciutat com a espai, però, sobretot, com a vivència. Una ciutat: canviant com és també canviant el paisatge interior dels que la viuen. Per això, pot ser amable, feta de treball i sons familiars. Mentre la protagonista, que es diu Toneta, en plena inquietud i amb tota la seva sensibilitat femenina a flor de pell, viu una experiència d’immersió enmig d’una multitud, uniforme, grisa, despersonalitzadora; el «jo» de la protagonista es projecta sobre la multitud, a la recerca —temor i desig confosos—. Són els remors de la ciutat, també, els que vénen a completar la imatge visual, de vegades com una mena d’extensió del dolor interior que sent la protagonista. La novel·la es tancarà amb una escena romàntica: Lluís baixa per les Rambles a la caiguda del capvespre; a banda i banda —som a la vigília de Rams—, llorers i palmes; i els crits de la multitud, que es confon amb la foscor. La Papallona és una novel·la que integra la ciutat en el nucli mateix de la vivència de modernitat.<

Amélie Nothomb

Le Robert des noms propres

Les tueurs ont des fragilités plus ou moins incompréhensibles. Et l'on n'imagine pas l'influence du hoquet d'un fœtus sur une fillette de dix-neuf ans enceinte, à fleur de peau! A fortiori après huit heures d'insomnie. Ajoutez à cela une petite querelle sur le choix du prénom… et hop, voilà Lucette qui vide le chargeur d'un revolver sur la tempe de son mari endormi! Rien de tel pour faire disparaître le hoquet! Vite fait, bien fait… D'ailleurs, tout file sur les chapeaux de roue dans ce nouvel opus d'Amélie Nothomb. Robert des noms propres est l'histoire de cette enfant née en prison, dont la mère a flingué sèchement le père avant de baptiser sa fille Plectrude et de se suicider dans sa cellule. Il y a mieux comme géniteurs! Surtout quand par la suite on est recueilli par un oncle et une tante qui vous élèvent comme une princesse, à tort et à travers, avec qui tous les coups sont permis, les plus excentriques, les plus capricieux. C'est là l'itinéraire d'une gamine hors norme, belle et farouche, rebelle et prodigieusement intelligente, cancre et douée à la fois, qui se voit danseuse et petit rat à l'Opéra, se nourrit des pages du dictionnaire Le Robert, sombre dans l'anorexie avant de connaître les révélations de sa naissance, de vivre avec "l'homme de sa vie" et de rencontrer… l'auteur! Conduisant son récit avec légèreté et une distance ironique, Amélie Nothomb démontre bien encore (à raison d'un roman par an!) qu'elle possède le feu de l'écriture. Le feu de Dieu et des démons à en croire la touche finale de ce Robert des noms propres, au titre aussi subtil que Cosmétique de l'ennemi ou Hygiène de l'assassin…<

Narcís Oller

L’Escanyapobres

L’Escanyapobres, en opinió del professor Alan Yates, un dels més bons coneixedors de l’obra d’Oller, «és una de les creacions més fortes de la narrativa catalana vuitcentista, pel fet de ser, cal admetre-ho, una de les poques que suggereixin i aguantin una autèntica, rica polivalència de lectura i interpretació». Les novel·les de Narcís Oller són, no sols un intent reeixit d’obertura dins la literatura catalana, sinó també un component apreciable del gran concert de la novel·lística europea del segle XIX. Es tracta d’una obra esquemàtica ambientada en una societat rural en procés d’industrialització. L’autor aconsegueix personificar els diners i l’avarícia a través del tràgic personatge Oleguer i la seva esposa, la Tuies. En aquesta obra s’observen una barreja d’elements que pertanyen a diferents corrents literaris de l’època. Així, l’anàlisi del context social, la tècnica descriptiva i l’element lingüístic de la novel·la s’adscriuen de ple en el realisme. En canvi, la descripció científica del procés de l’avarícia i la finalitat moral encaixen amb el naturalisme. Tanmateix, l’obra conté també alguns aspectes romàntics i d’altres costumistes.<

Amélie Nothomb

Les Catilinaires

<p>Émile, ancien professeur de latin et de grec, se retire avec sa femme Juliette dans une maison paradisiaque, éloignée de tout, avec la certitude d'y couler des jours heureux. Au bout d'une semaine d'éblouissements et de bonheur absolu, voici qu'on sonne à la porte de leur thébaïde: c'est Palamède Bernardin, leur unique voisin, qui va prendre l'habitude de s'imposer ainsi tous les jours, de quatre à six heures, sans dire un mot, ou presque. Cette présence muette, grossière et envahissante, va vite s'avérer plus dérangeante que les bavardages les plus intempestifs. Mais pour le couple, la descente aux enfers ne fait que commencer…</p><p>Ce roman très noir, à l'humour tantôt mordant, tantôt dévastateur, démontre de façon impitoyable que le précepte antique "connais-toi toi-même" est toujours d'actualité. L'écriture elle-même garde des traces de cette ambivalence: sous des dehors lisses bouillonnent les perversions et les monstruosités insoupçonnées. Amélie Nothomb poursuit ici sa création d'un univers romanesque original, mis en place dès Hygiène de l'assassin et régulièrement enrichi depuis (Péplum, Attentat…).</p><

Jeroen Olyslaegers

Voluntat

Durant la Segona Guerra Mundial, i després de l’ocupació alemanya, Anvers es veu assetjat per la violència i la desconfiança. Wilfried Wils se sent poeta, però es guanya la vida com a policia. És aquí, en aquesta vida i època dividides entre la bellesa (la de Yvette, la dona enamorada d’ell, i la de Lode, un jove company de treball temerari que arrisca la vida per ajudar els jueus) i l’horror (el seu mentor artístic, Barbeta Ferotge, a qui li agradaria veure a tots els jueus aniquilats), on Wilfried haurà d’escollir quin és el seu bàndol i, per tant, el seu destí.<

Amélie Nothomb

Cosmétique de l’ennemi

<p>Depuis Hygiène de l'assassin, elle est fidèle au poste! Amélie Nothomb fait donc sa rentrée avec Cosmétique de l'ennemi. Au rythme – soutenu – d'un roman par an, on se demande bien comment elle peut encore nous surprendre. N'ayez crainte, elle y parvient…</p><p>Coincé dans un aéroport alors qu'il s'apprêtait à embarquer pour Barcelone, l'homme d'affaires Jérôme Angust se voit contraint de supporter, en plus du retard de son avion, la logorrhée d'un étrange individu, bien décidé à lui imposer le récit de sa vie. Qui est donc ce Textor Texel qui le harcèle? Pourquoi ce raseur a-t-il jeté son dévolu sur lui? Le dialogue s'engage pourtant entre l'importun et sa victime, vif, alerte, ponctué de réparties cinglantes, prenant les allures d'une joute de haute tenue, et dévoile la passé trouble de Textor, en même temps que le malaise croissant de Jérôme. Car il se sent cerné, l'homme d'affaires irréprochable, par cet étranger qui semble si bien connaître les tréfonds de sa conscience et dont les crimes font douloureusement écho à un passé qu'il croyait enterré. Étranger, cet ennemi? Pas tant que ça! Et si, finalement, cette rencontre n'était pas tant le fruit du hasard que l'objet d'une préméditation diabolique destinée à l'anéantir?</p><p>Dans ce dialogue mené tambour battant, Amélie Nothomb s'en donne à cœur joie, faisant preuve une fois de plus de sa virtuosité. La phrase est vive, bondissante, corrosive, pour nous embarquer progressivement, mais sûrement, vers un retournement de situation dont l'auteur de Mercure a le secret. Gageons qu'une fois encore, elle recueillera vos suffrages…</p><

Albert Om

El nom del porc

«Aquests 533 insults i disbarats formen part del llegat històric que els polítics en democràcia ens han volgut transmetre, i els hem de conservar per a les futures generacions», diu Albert Om. Són els més enginyosos, els més insolents, els més patètics, els més cultes, els més sarcàstics, els més surrealistes, els més estúpids, els més perversos… «Si Aznar gana, su política social será como si Herodes pusiera una guardería», va dir José Bono, i Alfonso Guerra no s’estava de res quan deia: «Yo tengo un amigo que me dice que la Thatcher en vez de desodorante se echa tres en uno». L’autor ordena les més diverses animalades en una sèrie de capítols divertidament creatius, que classifiquen els insults per la seva relació amb les bèsties, l’aspecte físic, el sexe, les al·lusions gastronòmiques, la televisió… Són 26 apartats que Albert Om presenta amb penetrant agudesa, donant a cada frase documentada una dimensió de múltiples cares que sorprendrà el lector.<

Amélie Nothomb

Le sabotage amoureux

<p>«Aucun journal, aucune agence de presse, aucune historiographie n'a jamais mentionné la guerre mondiale du ghetto de San Li Tun, qui dura de 1972 à 1975. C 'est à la faveur de cette barbarie que j'ai compris une vérité immense: grâce à l'ennemi, ce sinistre accident qu'est la vie devient une épopée. La mienne serait grandiose: les généraux de l'armée des Alliés m'avaient nommée éclaireur. Sans l'arrivée d'Elena, je serais restée invulnérable jusqu'au bout. Je l'ai aimée dès la première seconde. Elle fut ma belle Hélène, ma guerre de Troie, mon sabotage amoureux. J'ai tout vécu pendant ces trois années: l'héroïsme, la gloire, la traîtrise, l'amour, l'indifférence, la souffrance, l'humiliation. C'était en Chine, j'avais 7 ans.»</p><p>Après avoir relaté les premières années de sa vie au Japon dans Métaphysique des tubes, Amélie Nothomb nous raconte son enfance dans la Chine communiste où son père a été muté. Elle a sept ans et vit à Pékin dans le ghetto de San Li Tun réservé aux diplomates. Deux événements rythment sa vie: la guerre sans pitié qui oppose les enfants des expatriés occidentaux à ceux des pays communistes, allemands de l'Est en tête, et son amour à sens unique pour une camarade d’école, Elena, qui se montre odieuse avec elle.</p><p>Paru en 1993, Le sabotage amoureux est le second roman publié par Amélie Nothomb, et le premier d’inspiration autobiographique. La petite Amélie est une enfant malicieuse et très attachante. Avec beaucoup d’humour et de justesse, elle décrit son environnement quotidien: la Chine communiste, la vie dans le ghetto chinois, la réplique de guerre froide que se livrent les enfants (attention, ils ne se font pas de cadeaux, et les détails des tortures qu’ils s’infligent sont parfois peu ragoûtants!), sa découverte de l’amour et des souffrances qui en découlent. Ses réflexions sont parfois naïves (elle croit qu’un pays communiste est un pays où il y a des ventilateurs!), parfois touchantes, et le plus souvent très drôles.</p><p>Comme toujours, le style est percutant: les phrases sont courtes, à l’image du roman (un peu plus d’une centaine de pages), mais Amélie Nothomb possède le sens de la formule et tout est dit en quelques mots.</p><p>En conclusion, Le sabotage amoureux est un roman imaginatif et rafraîchissant qui se déguste comme un bonbon.</p><

Marta Orriols

Anatomia de les distàncies curtes

A través de personatges fugaços i d’imatges senzilles que condensen grans emocions en petits gestos, aquest recull de contes retrata la infinitat de relacions a què ens condueix l’amor. L’estima, el dolor, les renúncies implícites, els oblits o les pèrdues es relacionen íntimament en uns textos en què els protagonistes s’enfronten de manera quasi imperceptible amb l’exterior mentre proven d’oblidar els somnis, els desitjos laborals i sexuals i, fins i tot, el dret a enfadar-se.<

Vladimir Nabokov

Transparent things

Marta Orriols

Aprendre a parlar amb les plantes

La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l’endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l’instint de supervivència. Desorientada, s’haurà d’enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografia emocional que sent extingida. Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d’una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d’enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual.<

Our ads partner

Choose a genre